{"id":188903,"date":"2025-10-17T13:53:01","date_gmt":"2025-10-17T11:53:01","guid":{"rendered":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/?p=188903"},"modified":"2025-10-28T18:21:43","modified_gmt":"2025-10-28T17:21:43","slug":"sabies-que-sant-lluc-el-cercle-dels-artistes-amics-de-gaudi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/ca\/sabies-que-sant-lluc-el-cercle-dels-artistes-amics-de-gaudi\/","title":{"rendered":"Sabies qu\u00e8? Amics de Gaud\u00ed al Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc"},"content":{"rendered":"

Per Ferran Garc\u00e9s<\/em><\/p>\n

En gaireb\u00e9 tots els articles que hem escrit d\u2019\u00e8poca modernista, hem parlat del Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc. Era inevitable: l\u2019\u00e8poca -i la figura de Gaud\u00ed- estan profundament relacionades amb aquesta instituci\u00f3. Entre els seus membres hist\u00f2rics figuren artistes que van marcar la identitat cultural de la ciutat, aix\u00ed com la vida personal i les obres de l\u2019arquitecte, donat que alguns tamb\u00e9 eren amics i\/o companys de feina. Altres, fins i tot, clients, com la fam\u00edlia Figueras,<\/a> els primers propietaris de Torre Bellesguard, i Llu\u00eds Graner, pintor i empresari teatral que li va encarregar un xalet molt a prop d\u2019aquesta casa, a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019un cinema, avui desaparegut, on es projectaven espectacles religiosos (vegeu: el xalet Graner i la Sala Merc\u00e8<\/a>).<\/p>\n

Tan peculiar entitat va n\u00e9ixer el 1893 arran d\u2019una escissi\u00f3 del Cercle Art\u00edstic de Barcelona, fundant una mica abans, el 1881, i, de seguida, identificat amb les tend\u00e8ncies liberals, boh\u00e8mies i anticlericals. Sembla que la divisi\u00f3 va tenir lloc despr\u00e9s d\u2019un parell de festes amb un final \u201cimmoral\u201d (1). Els indecorosos eren, entre altres, Ram\u00f3n Casas i Pablo Picasso. En oposici\u00f3 a ells, el Cercle de Sant Lluc va reunir als artistes m\u00e9s conservadors amb una visi\u00f3 cat\u00f2lica, i, a la vegada, catalanista, inspirada en les idees del bisbe Josep Torras i Bages, una de les personalitats m\u00e9s influents del seu temps i, \u00e9s clar, tamb\u00e9 amic de Gaud\u00ed (2) Un bon nombre d\u2019obres religioses de la Barcelona modernista es van gestionar aleshores entre membres d\u2019aquesta entitat (3).<\/p>\n

Hem triat avui per recordar al Cercle perqu\u00e8 el dia 18 d\u2019octubre es celebra la festa de Sant Luc, el patr\u00f3 de la instituci\u00f3. Un sant ben especial. Fou l\u2019autor de l\u2019Evangeli que porta el seu nom i dels Fets dels Ap\u00f2stols<\/em>, altre influent llibre del cristianisme. La tradici\u00f3 el representa redactant els seus llibres o b\u00e9 retratant a la Mare de D\u00e9u, de manera que era, a la vegada, escriptor i pintor. Com tal, ha esdevingut patr\u00f3 dels artistes El nom pel Cercle de Gaud\u00ed sembla, doncs, encertat. En altres ciutats europees tamb\u00e9 es van fundar associacions semblants amb el mateix nom. A continuaci\u00f3, mostrem un quadre representatiu de la iconografia de Sant Lluc, encara que, segons l\u2019autor i l\u2019\u00e8poca, aquesta tradici\u00f3 s\u2019ha interpretat de molt diverses maneres (vegeu: quadres de Sant Lluc<\/a>).<\/p>\n

\"\"<\/a>

Giorgio Vasari com a Sant Lluc pintant a la Verge\u201d, 1565. Font: Wikipedia. El toro en un extrem del quadre \u00e9s el s\u00edmbol tradicional de Sant Lluc com evangelista.<\/p><\/div>\n

Al principi fou \u201cC\u00edrcol\u201d, no \u201ccercle\u201d<\/strong><\/p>\n

Quan va n\u00e9ixer el cercle l\u2019any 1893, el seu nom era deliberadament arcaic, de manera que, en lloc de \u201cCercle art\u00edstic de Sant Lluc\u201d, els seus fundadors deien \u201cC\u00edrcol de Sant Lluch\u201d. En realitat, era un costum ben arrelat en aquell temps. Per exemple, a la cap\u00e7alera de La Ilustraci\u00f3 Catalana<\/em><\/a>, una revista de l’\u00e8poca, llegim: “Peri\u00f3dich Desenal, Art\u00edstich, Literari y Cientifich”. Aix\u00ed veiem, doncs, escrit el nom de l’entitat en un parell de cartells hist\u00f2rics. El primer \u00e9s de Joan Llimona, pintor especialitzat en art religi\u00f3s i un dels fundadors.<\/p>\n

\"\"

Cartell de l\u2019Exposici\u00f3 del C\u00edrcol de St. Lluch\u201d el 1897. Autor: Joan Llimona.<\/p><\/div>\n

El segon cartell \u00e9s d\u2019Alexandre de Riquer, polifac\u00e8tic artista catal\u00e0 que va esdevenir una de les figures m\u00e9s importants del modernisme i va destacar, en especial, com a dissenyador gr\u00e0fic. Juntament amb Joan Llimona, va ser altre dels socis fundadors. Fou un apassionant defensor de l\u2019ideal dels antics gremis propi de la germandat prerafaelita que conegu\u00e9 personalment durant un viatge a Anglaterra. A l\u2019entrada de l\u2019actual seu del cercle, sobresurt un vitrall inspirat en aquest cartell.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Cartell any 1899 de la quarta exposici\u00f3 del C\u00edrcol de Sant Lluch. Autor: Alexandre de Riquer. Font: Col\u00b7lecci\u00f3 MNAC, Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya.<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a>

Vitrall a l\u2019entrada del Cercle de Sant Lluc. Autor de la foto: Juan Mar\u00eda P\u00e9rez Samper. Font: La Vanguardia.<\/p><\/div>\n

Un \u201cC\u00edrcol\u201d ben gaudini\u00e0<\/strong><\/p>\n

El \u201cC\u00edrcol\u201d va ser fundat per diferents artistes i personalitats de l\u2019\u00e8poca que apareixen sovint en qualsevol biografia de Gaud\u00ed. El primer d\u2019ells fou Joan Llimona, l\u2019autor d\u2019un dels cartells que hem vist abans i, potser, la personalitat m\u00e9s activa de l\u2019entitat (4). Era tan amic de Gaud\u00ed que nom\u00e9s ell va aconseguir pintar a Gaud\u00ed en dos quadres on el seu rostre dona vida a un sant\u00a0(vegeu: Sant Felip Neri<\/a>). El germ\u00e0, Josep Llimona, va col\u00b7laborar amb Gaud\u00ed en el Rosari Monumental del Monestir de Montserrat, esculpint el Crist Ressuscitat. Altres membres del \u201cC\u00edrcol\u201d relacionats amb el mestre foren:<\/p>\n