{"id":189718,"date":"2026-01-09T13:56:02","date_gmt":"2026-01-09T12:56:02","guid":{"rendered":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/?p=189718"},"modified":"2026-01-09T20:44:44","modified_gmt":"2026-01-09T19:44:44","slug":"sabies-que-un-simbol-fidel-a-la-imatge-original","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/ca\/sabies-que-un-simbol-fidel-a-la-imatge-original\/","title":{"rendered":"Sabies qu\u00e8? Un s\u00edmbol fidel a la imatge original"},"content":{"rendered":"

Per Ferran Garc\u00e9s<\/em><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Fa poc hem donat la benvinguda a l\u2019Any Nou i ens hem d\u2019acomiadar del pessebre i la resta de tradicions nadalenques. Ara b\u00e9, a Torre Bellesguard, \u00e9s dif\u00edcil dir adeu a un dels elements m\u00e9s destacats d\u2019aquestes festes. I \u00e9s dif\u00edcil, perqu\u00e8 el tenim present justament en el centre de la fa\u00e7ana principal de l\u2019edifici, en forma de vitrall. Ens referim a l\u2019estel de Betlem. A cada visita hem de referir-nos a ell. D\u2019alguna manera, el Nadal no desapareix mai de Torre Bellesguard…<\/p>\n

Present des del primer estudi<\/strong><\/p>\n

A la hist\u00f2ria de l\u2019estudi de l\u2019edifici tamb\u00e9 cal mencionar-ho. La primera biografia de Gaud\u00ed es va publicar dos anys despr\u00e9s de la seva mort, a 1928. L’autor, Josep F. R\u00e0fols, era un arquitecte que havia treballat amb el mestre en persona. Per ell, l\u2019element m\u00e9s destacat de Torre Bellesguard \u00e9s el mencionat vitrall, que ja aleshores s\u2019interpreta com l\u2019Estel d\u2019Orient (1) Joan Berg\u00f3s, altre arquitecte amic i bi\u00f2graf de Gaud\u00ed, fins i tot va declarar que la base del vitrall, en forma d\u2019esglaons, havia de contenir imatges dels Reis Mags (2)<\/p>\n

Posteriorment, s\u2019han proposat altres interpretacions, que relacionen el vitrall amb la Verge Maria, representada tamb\u00e9 amb un estel de vuit puntes. (vegeu: la Inmaculada a Bellesguard<\/a>) Totes dues interpretacions s\u00f3n complement\u00e0ries. Al cap i a la fi, els reis i la Mare de D\u00e9u coincideixen al pessebre de Betlem.\u00a0 A l\u2019estudi de tan popular escena, tamb\u00e9 cal parlar d\u2019aquest estel.<\/p>\n

La imatge original<\/strong><\/p>\n

La paraula Epifania designa l’adoraci\u00f3 dels Reis Mags al nounat. La B\u00edblia dona molt pocs detalls sobre ella i no esmenta que fossin reis ni el seu n\u00famero ni els seus noms. Tots aquests elements s’ha anat imposant per for\u00e7a de la tradici\u00f3. D’igual manera, l’estel que els guia va anar adoptant diferents formes, amb sis o set puntes\u00a0 fins a imposar-se l’estrella de vuit puntes cap a finals de l’Edat Mitjana. Tanmateix, m\u00e9s endavant, la imatge adoptar\u00e0 altres aparences, seguint el desenvolupament de l\u2019astronomia i l\u2019art, juntament amb altres canvis socials com l\u2019aparici\u00f3 del rei negre. Ara b\u00e9, avui, recordant el consell de Gaud\u00ed, \u201cl\u2019originalitat consisteix a tornar als or\u00edgens\u201d, hem pensat que seria una bona idea mostrar alguns exemples de les primeres representacions de l\u2019estel d\u2019Orient. El recorregut, d\u2019altra banda, tamb\u00e9 es permet veure com ha anat canviat l\u2019art occidental i els diferents elements d\u2019aquesta coneguda escena.<\/p>\n

De viatge per l’adoraci\u00f3 dels Reis Mags\u00a0<\/strong><\/p>\n