![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/1.-santa-eulalia.png\")
<\/p>\n
Barcelona t\u00e9 dues festes majors. La d\u2019estiu, que \u00e9s la Merc\u00e8, i la d\u2019hivern, que \u00e9s la de la seva altra patrona, Santa Eul\u00e0lia. Enguany tindr\u00e0 lloc del 12 al 15 de febrer i la celebraci\u00f3 reunir\u00e0 tot un seguit d\u2019activitats al voltant dels seus dos espais de mem\u00f2ria m\u00e9s destacats. Primer, la catedral de Barcelona, on es guarda la tomba de la santa i les famoses tretze oques en senyal dels tretze martiris que va patir, i, segon, el carrer de la Baixada de Santa Eul\u00e0lia, escenari d\u2019un d\u2019aquells suplicis. De fet, \u00e9s al voltant d\u2019aquests dos espais on se celebrar\u00e0 la festivitat de Santa Eul\u00e0lia.<\/p>\n
Per contra, hi haur\u00e0 poc bullici en un tercer espai, sense tanta mem\u00f2ria: el lloc on va n\u00e9ixer la jove m\u00e0rtir. Avui i abans, aquest lloc, allunyat del centre de la ciutat, sempre ha sigut un indret tranquil, per\u00f2 avui, a m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s un lloc oblidat. Nom\u00e9s alguns testimonis indirectes ho recorden. Anem a con\u00e8ixer-los, anem a recuperar-los! El primer \u00e9s Santa Eul\u00e0ria: poemmet<\/em>, un llibre de Jacint Verdaguer, publicat el 1889. En ell, el poeta anomena Santa Eul\u00e0lia \u201cla poncella del Desert\u201d i afegeix:<\/p>\n Quan del Desert lo sendem\u00e0 sortia L’al\u00b7lusi\u00f3 a les flors de Bellesguart, acabat en “t”, com s’escribia aleshores, Verdaguer l’explica m\u00e9s en detall en altres poemes (vegeu: un jard\u00ed po\u00e9tic<\/a>) Ara ens hem de preguntar quin \u00e9s aquest desert on vol tornar la jove santa, descrita com una jardinera? B\u00e9, tan peculiar indret \u00e9s \u2014o, millor dit, era\u2014 un espai que la generaci\u00f3 de Verdaguer i Gaud\u00ed va ser l\u2019\u00faltima en veure\u2019l, encara que molt enrunat; l\u2019espai on comen\u00e7a la llegenda, segons la mateixa llegenda…<\/p>\n Un desert enjardinat<\/strong><\/p>\n Diferents fonts el descriuen com un entorn paradis\u00edac. Per qu\u00e8, aleshores, el seu nom \u00e9s \u201cDesert de Sarri\u00e0\u201d? En el passat, aquesta era la paraula emprada per descriure convents situats en llocs despoblats en record dels eremites, com sant Jeroni, que s\u2019havien refugiat en deserts per dur una vida meditativa. Tanmateix, aquests llocs, lluny de les ciutats, acostumaven a estar envoltats, com escriu Verdaguer, de \u201cbosc\u201d (boscos) i \u201cjardins\u201d. El de Sarri\u00e0 sembla que era, especialment, pintoresc (1).<\/p>\n En aquest \u201cdesert\u201d, bressol de la jove santa, es va construir una capella el 1463 i, al seu voltant, va cr\u00e9ixer un convent dedicat a ella, que va estar actiu entre 1578 i 1835. I no pas un convent qualsevol perqu\u00e8 va ser el primer de l’orde dels Caputxins a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. El paisatge devia ser magn\u00edfic. Diuen que estava envoltat de conreus i \u201cun jard\u00ed m\u00edstic ple d\u2019arbres i de figures de fang al\u00b7lusives a la fragilitat humana i a la grandesa de l\u2019esperit\u201d (2). El seg\u00fcent gravat dona una idea de la pau en aquell pintoresc entorn.<\/p>\n \u201cConvent de Santa Eul\u00e0lia, vistes des del Desert de Sarri\u00e0\u201d. Gravat publicat al llibre: Voyage Pittoresque et Historique en Espagne (1806-1820)<\/em>, d\u2019Alexandre de Laborde. Arxiu Hist\u00f2ric de la Ciutat de Barcelona.<\/p><\/div>\n A principis de segle, encara arribava fins aqui una process\u00f3, la m\u00e9s popular aleshores de la villa de Sarri\u00e0. Avui tan sols recorden l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquell convent el nom d\u2019un parell de vies urbanes, el carrer del Desert i el Passeig de Santa Eul\u00e0lia, aix\u00ed com una resid\u00e8ncia de gent gran, anomenada Institut del Desert de Sarri\u00e0. La resid\u00e8ncia disposa d\u2019un acollidor jardinet, per\u00f2 res comparat amb l\u2019esplendor del \u201cjard\u00ed m\u00edstic\u201d del passat. Com d\u00e8iem, encara que ja enrunat, els \u00faltims barcelonins a veure\u2019l fou la generaci\u00f3 de Gaud\u00ed i de Verdaguer. El poeta, de fet, va morir molt a prop seu, a Vil\u00b7la Joana, una casa senyorial reconvertida avui en l\u2019actual Museu Verdaguer. La seg\u00fcent fotografia \u00e9s d\u2019aquell temps.<\/p>\n \u201cUn carro de cavalls i un nen davant la capella de Santa Eul\u00e0lia del Desert de Sarri\u00e0, avui desapareguda\u201d. Frederic Bordas i Altarriba (1897), font: AFCEC<\/p><\/div>\n Sor Eul\u00e0ria, la protectora de Pedralbes<\/strong> El 1889, el mateix any que Verdaguer publicava el seu llibre sobre Santa Eul\u00e0ria, com ell l\u2019anomena, la Merc\u00e8, amb nom\u00e9s 20 anys, va entrar al monestir de Pedralbes, on moriria el 1916, amb 48 anys. Com a religiosa va triar el nom de Sor Eul\u00e0ria Anzizu i es va convertir en la primera arxivera i historiadora del monestir. Un dels seus llibres es titula Santa Eul\u00e0ria de Barcelona. Verge i M\u00e0rtir<\/em> (1911). A m\u00e9s a m\u00e9s, la neboda del comte G\u00fcell va fer donaci\u00f3 de tota la seva riquesa a la comunitat de germanes amb la finalitat de poder restaurar la seva nova llar. L\u2019arquitecte triat fou Joan Martorell i Montells (1833-1906), un dels professors amb qui Gaud\u00ed havia treballat quan encara era estudiant i la persona que, un cop llicenciat, el va recomanar a la junta de la Sagrada Fam\u00edlia. A continuaci\u00f3 parlarem d\u2019un parell de projectes desenvolupats anys m\u00e9s tard, quan Gaud\u00ed ja era un arquitecte consagrat. Un cop m\u00e9s, el nom de Santa Eul\u00e0lia hi est\u00e0 associat.<\/p>\n El xalet inacabat a l\u2019antic carrer Santa Eul\u00e0lia<\/strong> Un pont mai constru\u00eft dedicat a Santa Eul\u00e0lia<\/strong>
\nDigu\u00e9 que tornaria
\nA fer del bosc de Sarri\u00e0 un jard\u00ed;
\nQue seria la vostra jardinera,
\nOh flors de Bellesguart i Vallvidrera<\/p><\/blockquote>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/2.-Santa-Eulalia-03a.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/Un_carro_de_cavalls_i_un_nen_3.-davant_la_capella_de_Santa_Eulalia_del_Desert_de_Sarria__avui_desapareguda_cropped.jpeg\")
\nA l\u2019\u00e8poca de Gaud\u00ed molts edificis medievals estaven en proc\u00e9s de greu deca\u00efment. Alguns, com el de Santa Eul\u00e0lia, al Desert de Sarri\u00e0, tenien els dies comptats. En canvi, el de Pedralbes sobreviuria. La seva salvadora fou Merc\u00e8 Anzizu i Vila (1868-1916), una noia \u00f2rfena criada pel seu oncle, Eusebi G\u00fcell (1846-1918), el conegut mecenes de Gaud\u00ed. At\u00e8s que Verdaguer formava part del cercle familiar del comte, el poeta va con\u00e8ixer la jove durant alguna de les seves estades amb els G\u00fcell. M\u00e9s tard, ella, igual que Verdaguer, es va fer monja i poeta. Aleshores, tots dos van establir una sentida amistat, de la qual es conserven cartes i poemes (3). A la seg\u00fcent fotografia podem veure aquella jove abans d\u2019entrar al convent.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/4.-sta-eulalia.jpeg\")
<\/p>\n
\nEl 1904, mentre constru\u00efa Torre Bellesguard, Gaud\u00ed comen\u00e7ava el xalet Graner, per enc\u00e0rrec de Llu\u00eds Graner i Arruf\u00ed, un amic seu pintor i empresari d\u2019espectacles (vegeu: el ve\u00ed desaparegut<\/em><\/a>). El xalet havia d\u2019estar davant de les Escoles Pies, al carrer Santa Eul\u00e0lia, n\u00fam. 40, avui anomenat de la Immaculada, n\u00fam. 44-46. Aix\u00f2 vol dir a cinc minuts caminant de Torre Bellesguard. Malauradament, per problemes econ\u00f2mics del pintor, l\u2019arquitecte nom\u00e9s va poder aixecar la porta, que inclo\u00efa tres portals, el m\u00e9s petit dels quals era pels ocells.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/5.-porta-ocellsFF_012863.jpg.jpg\")
<\/p>\n
\nFinalment, el 1906, Llu\u00eds Graner, juntament amb altres ve\u00efns, va encarregar a Gaud\u00ed el pont del Pomaret, que, com tants altres projectes de Gaud\u00ed, mai no es va dur a la pr\u00e0ctica. D\u2019haver-se constru\u00eft, aquest pont hauria estat, com el xalet del carrer Santa Eul\u00e0lia, molt a prop de Torre Bellesguard (vegeu: Gaud\u00ed, enginyer i urbanista<\/em><\/a>). Havia de ser un pont immens, amb columnes de 15 metres d\u2019al\u00e7\u00e0ria. Una de les seves singularitats era la preg\u00e0ria que devia rec\u00f3rrer tota la seva superf\u00edcie superior: \u201cPregueu per nosaltres, pregueu per nosaltres\u201d. Nombroses creus de Santa Eul\u00e0lia, intercalades entre cada paraula, acompanyarien la preg\u00e0ria.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/1.-Pont-del-Pomaret-detall-1-1536x736-1-1024x491.jpg\")
<\/p>\n