Quan pensem en Barcelona, en la bellesa dels seus edificis i arquitectura, inevitablement ens vindr\u00e0 al capdavant la paraula Gaud\u00ed, ja que aquest arquitecte i la ciutat de Barcelona estan lligats entre si d’una manera indissoluble.<\/p>\n
Antoni Gaud\u00ed, nascut el 25 de juny de 1852 a Reus, va ser el major representant del modernisme arquitect\u00f2nic i un pioner en els moviments art\u00edstics m\u00e9s avantguardistes. Va sofrir durant la seva inf\u00e0ncia de problemes reum\u00e0tics que li van condicionar a l’hora d’anar a escola o jugar amb altres nens, per la qual cosa des de primerenca edat va desenvolupar un sentit especial per l’observaci\u00f3 de la naturalesa, el seu color i totes les seves formes.<\/p>\n
Va ser aix\u00ed com el seu inter\u00e8s per l’arquitectura i el dibuix es va anar gestant fins a donar com a
\nresultat el seu trasllat a Barcelona i ingr\u00e9s a l’escola d’Arquitectura a l’edat de disset anys.<\/p>\n
En 1878 va aconseguir el seu t\u00edtol en arquitectura i comen\u00e7aria els seus treballs amb l’ajuda del mecenatge que la nova burgesia de Barcelona li atorgaria. \u00c9s important recon\u00e8ixer que la ciutat es trobava en un moment de florida econ\u00f2mica i cultural que sens dubte va afavorir a la cerca de nous estils arquitect\u00f2nics i de l’experimentaci\u00f3, aix\u00ed com a la construcci\u00f3 de tota mena d’edificis, des de culturals a industrials, que es veurien esquitxats pel modernisme (art nouveau), corrent art\u00edstic que es tornaria dominant a la fi del segle XIX i principis del XX.<\/p>\n
A partir d’aqu\u00ed desenvoluparia, al llarg de la seva carrera com a arquitecte, diferents t\u00e8cniques i estils que farien d’ell un referent singular i inspirador per als arquitectes que han vingut despr\u00e9s.<\/p>\n
La seva petjada i llegat a Barcelona han fet sens dubte de les seves obres un s\u00edmbol de la ciutat i un reclam tur\u00edstic, sent a m\u00e9s set d’elles considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. \u00c9s degut a aix\u00f2 que, entre les moltes coses que es poden realitzar en visitar Barcelona, destaca el realitzar la ruta modernista: un itinerari a trav\u00e9s del qual podr\u00e0s visitar una gran quantitat d’edificis \u00fanics, on l’obra de Gaud\u00ed destaca especialment i suposa tot un referent del m\u00f3n de l’art i l’arquitectura.<\/p>\n
Des de la seva \u00e8poca fins al dia d’avui, el treball de Gaud\u00ed ha estat admirat i reconegut per arquitectes de tot el m\u00f3n a causa del seu estil diferenciador i \u00fanic. I \u00e9s que ja des dels seus inicis, els dissenys de Gaud\u00ed van mostrar una identitat pr\u00f2pia i avantguardista que van confluir en el que coneixer\u00edem com a moviment modernista.<\/p>\n
Com sabem, Gaud\u00ed va passar una inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia caracteritzades per l’observaci\u00f3 de la naturalesa i l’atenci\u00f3 als seus detalls, i aix\u00f2 mateix ho traslladaria despr\u00e9s als seus edificis, en els quals \u00e9s f\u00e0cilment observable si ens fixem en l’abund\u00e0ncia de formes org\u00e0niques, geom\u00e8triques i en l’\u00fas de les curvatures, aix\u00ed com de la pedra i el color.<\/p>\n
Un altre element caracter\u00edstic de l’estil de Gaud\u00ed, que trobem sovint en les seves obres, \u00e9s el de l’estil g\u00f2tic medieval, derivat de la influ\u00e8ncia de la \u201cRenaixen\u00e7a\u201d que reivindicava la cultura pr\u00f2pia sobre la base del sentiment nacionalista. D’aquesta manera, en l’obra de Gaud\u00ed \u00e9s freq\u00fcent trobar elements d’inspiraci\u00f3 medieval g\u00f2tics i mud\u00e8jars barrejats entre si, buscant aix\u00ed simbolitzar la identitat hist\u00f2rica integrada a l’arquitectura modernista.<\/p>\n
L’estil arquitect\u00f2nic de Gaud\u00ed destaca tamb\u00e9 per la integraci\u00f3 de l’ornament en els seus edificis, formes vegetals i elements decoratius capritxosos que formen part de l’ess\u00e8ncia mateixa del modernisme arquitect\u00f2nic i de les quals Gaud\u00ed seria pioner. Entre els seus dissenys trobem mobles i elements decoratius de diversos materials com la cer\u00e0mica, el vidre i fins i tot el ferro forjat.<\/p>\n
La llum i el color tenien una import\u00e0ncia primordial i aix\u00ed ho va reflectir en els seus dissenys, alhora que tenia en compte la funcionalitat que anava a complir l’edifici a l’hora de dissenyar-lo: la seva t\u00e8cnica no es va centrar \u00fanicament a cobrir un determinat estil est\u00e8tic o una simple moda del seu temps, sin\u00f3 que buscava dotar a la construcci\u00f3 de caracter\u00edstiques que facilitessin la funci\u00f3 que tingu\u00e9s com a objectiu complir, i aix\u00f2 el podem apreciar tant en la distribuci\u00f3 general com en la planta dels seus edificis<\/p>\n
No hem de caure en l’error de considerar a Antoni Gaud\u00ed com un simple arquitecte modernista, sin\u00f3 entendre que el seu estil, si b\u00e9 va contribuir al modernisme, t\u00e9 un car\u00e0cter propi que el fan \u00fanic. En l’actualitat, \u00e9s reconegut com un arquitecte diferenciador, revolucionari i separat del modernisme, per les caracter\u00edstiques que reuneix i que ho fan \u00fanic.<\/p>\n
L’estil de Gaud\u00ed ha estat estudiat per nombrosos historiadors de l’art, els qui han intentat dividir i classificar la seva prodigiosa obra. En l’actualitat, \u00e9s considerada com la millor manera d’analitzar la t\u00e8cnica de Gaud\u00ed la que va ser establerta per l’arquitecte i assagista Joan Berg\u00f3s i Mass\u00f3, qui va estudiar minuciosament el treball de Gaud\u00ed amb la finalitat d’ordenar-lo en diferents etapes. Aquestes etapes estan basades en les t\u00e8cniques diferenciades i estils que va utilitzar el c\u00e8lebre arquitecte, i no en un ordre cronol\u00f2gic de per\u00edodes temporals determinats.<\/p>\n
Segons aquesta classificaci\u00f3, podem seccionar l’obra de Gaud\u00ed en cinc estils diferents que la van caracteritzar, a saber: per\u00edode preliminar, mud\u00e8jar-morisc, g\u00f2tic evolucionat, naturalisme expressionista i s\u00edntesi org\u00e0nica.<\/p>\n
\u00c9s el moment en el qual la carrera arquitect\u00f2nica de Gaud\u00ed va donar principi, comprenent els seus \u00faltims anys de carrera i els seus primers treballs professionals despr\u00e9s de l’obtenci\u00f3 del t\u00edtol d’arquitectura.<\/p>\n
D’aquest per\u00edode es poden destacar elements com els Fanals de la pla\u00e7a Real, que s\u00f3n considerades Ben Cultural d’Inter\u00e8s Local en l’Inventari del Patrimoni Cultural catal\u00e0.<\/p>\n
De la mateixa manera, va realitzar nombroses col\u00b7laboracions com en la font monumental del Parc de la Ciutadella amb el mestre Fontser\u00e8 o el convent de les Salesas de Barcelona amb l’arquitecte Martorell.<\/p>\n
Es tracta de construccions que s’identifiquen per la policromia geom\u00e8trica que les caracteritza, \u00e9s a dir, on es veu accentuat el contrast entre el ma\u00f3 i la cer\u00e0mica, aix\u00ed com entre els seus colors. A aix\u00f2 se sumen els elements inspirats en l’art mud\u00e8jar medieval, com ara c\u00fapules.<\/p>\n
D’aquest estil, l’edifici m\u00e9s destacat \u00e9s el de la Casa Vicens, a Barcelona, en la qual es poden apreciar la disparitat de colors creant un fort contrapunt, aix\u00ed com els elements moriscos d’inspiraci\u00f3 \u00e0rab.<\/p>\n
Altres obres a esmentar que entren dins d’aquesta etapa s\u00f3n el Palau G\u00fcell de Barcelona o el Capritx de Gaud\u00ed a Cant\u00e0bria.<\/p>\n
Gaud\u00ed considerava l’estil g\u00f2tic com un art imperfecte, poc estable i mal estructurat, segons el mateix ho definia \u201c\u00e9s un cos defectu\u00f3s que s’aguanta amb crosses\u201d.<\/p>\n
Malgrat aquesta consideraci\u00f3 respecte a l’art g\u00f2tic, Gaud\u00ed va estudiar profundament aquest estil i va acabar projectant diferents edificis d’estil neog\u00f2tic, d’una manera lliure, per\u00f2 inspirats en l’est\u00e8tica g\u00f2tica original, que han contribu\u00eft a crear aquesta t\u00e8cnica que fa d’ell un arquitecte diferenciat dels altres.<\/p>\n