![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Immaculada-Concepcio-1-1024x612.jpg\")
<\/p>\nPer: Ferran Garc\u00e9s<\/p>\n
<\/p>\n
Avui publiquem la primera d’una s\u00e8rie de tres articles que hem denominat “El Tr\u00edptic de la fa\u00e7ana de Bellesguard<\/strong>“. Una fa\u00e7ana que amaga diferents s\u00edmbols i refer\u00e8ncies religioses. De mica en mica les anirem descobrint, com si fossin les finestres d’un calendari d’Advent. Esperem que us agradin. Comencem!<\/p>\n Cada 8 de desembre<\/strong>\u00a0es<\/span>\u00a0celebra la festa de la Immaculada Concepci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u<\/strong>, una festa ben arrelada a Catalunya des de fa segles.<\/p>\n Gaud\u00ed va ser un gran seguidor d’aquesta commemoraci\u00f3. En molts dels seus edificis podem trobar s\u00edmbols dedicats a ella (1).<\/p>\n A Torre Bellesguard, la devoci\u00f3 de Gaud\u00ed per la Immaculada es va manifestar de dues maneres. Primer, a trav\u00e9s d’una salutaci\u00f3, i despr\u00e9s, amb un s\u00edmbol, l’octagrama o estel de vuit puntes.<\/p>\n La salutaci\u00f3<\/strong> \u2013Ave<\/span>\u00a0Maria Pur\u00edssima,\u00a0sens<\/span> pecat fou concebuda- la trobem tamb\u00e9 al vest\u00edbul de la Casa Calvet, constru\u00efda poc abans. Ambdues salutacions s’ubiquen en el rebedor de l’habitatge. El suport de cadascuna, per\u00f2, \u00e9s diferent, ja que la de Bellesguard est\u00e0 feta amb forja i la de la Casa Calvet pintada.<\/p>\n Per cert, la paraula\u00a0Ave<\/span>, en la salutaci\u00f3 de Bellesguard, est\u00e0 escrita dintre dels l\u00f2buls de la lletra M de Maria.<\/p>\n La segona refer\u00e8ncia, l’octagrama o estel de vuit puntes<\/strong>, \u00e9s un s\u00edmbol mil\u00b7lenari amb multitud de significats arreu del m\u00f3n. En l’\u00e0mbit cat\u00f2lic, fa refer\u00e8ncia a la Mare de D\u00e9u. A la foto de la cap\u00e7alera, un quadre del pintor\u00a0Zubrar\u00e1n<\/span>, podem apreciar els petits estels de vuit puntes que envolten el cap de la Immaculada.<\/p>\n A Bellesguard el trobem al vitrall de la fa\u00e7ana de l’entrada a la torre.<\/p>\n En relaci\u00f3 amb aquest s\u00edmbol, Galdric Santana, director del Grup de Recerca de Bellesguard, observa que Gaud\u00ed assoleix una simbologia de gran riquesa (2), representa l’estel del mat\u00ed (Stella<\/span>\u00a0matutina) i l’estel del mar (Stella<\/span>\u00a0Maris<\/span>), aix\u00ed com la rosa m\u00edstica, tres dels atributs de la Mare de D\u00e9u, fidels a les lletanies\u00a0lauretanes<\/span>, una s\u00e8rie de lloances i s\u00fapliques dedicades a la Verge, molt populars des del segle XV. D’altra banda, el vitrall estaria tamb\u00e9 lligat a una altra rosa, la de l’escut de Reus (3), la ciutat dels dos constructors de Bellesguard: Antoni Gaud\u00ed i\u00a0Dom\u00e8nech<\/span>\u00a0Sugra\u00f1es<\/span>.<\/p>\n Aquestes refer\u00e8ncies no s\u00f3n nom\u00e9s “m\u00edstiques” sin\u00f3 tamb\u00e9 hist\u00f2riques. La devoci\u00f3 \u2013i el culte- a la Immaculada ja era present en el temps del castell medieval de Bellesguard (4), per\u00f2 no esdev\u00e9 oficial fins al 8 de desembre de 1854. Aquell dia, el Papa Pius IX va recon\u00e8ixer formalment el dogma de la Immaculada Concepci\u00f3 a trav\u00e9s de la butlla\u00a0Ineffabilis<\/span>\u00a0Deus.<\/p>\n El 1893, moria Joan Grau\u00a0Vallespin\u00f3s<\/span>\u00a0\u2013el bisbe d’Astorga i gran amic del mestre-, mentre es constru\u00efa el Palau Episcopal d’aquesta ciutat lleonesa. En aquell moment, Bellesguard era propietat del bisbe i, abans d’expirar, va fer testament i cedir les escriptures del terreny a Gaud\u00ed. El cos del bisbe, casualment, va ser enterrat als peus de la Immaculada Concepci\u00f3 de la Catedral en un sepulcre dissenyat pel mateix arquitecte. El 1899, el bisbe\u00a0Torras<\/span>\u00a0i Bages, tamb\u00e9 gran amic de Gaud\u00ed, fund\u00e0 la Lliga Espiritual de la Mare de D\u00e9u de Montserrat (un dels bancs de l’entrada a la casa, mostra la muntanya de Montserrat en record d’aquest fet). Entre els seus membres inaugurals estaven el mateix Gaud\u00ed i Jaume\u00a0Figueras<\/span>, qui li va encarregar la construcci\u00f3 de la Torre Bellesguard l’any 1900. El prop\u00f2sit de la Lliga era enriquir la vida cristiana dels associats i fomentar la reconstrucci\u00f3 espiritual i temporal de Catalunya. Per Gaud\u00ed, la devoci\u00f3 per la Immaculada Concepci\u00f3 es barreja amb la veneraci\u00f3 per la Verge de Montserrat.<\/p>\n La devoci\u00f3 per la Mare de D\u00e9u en l’\u00e8poca de Gaud\u00ed era f\u00e0cilment visible en la majoria de poblacions de Catalunya i Espanya. En el passat, a la porta de diverses cases,\u00a0a mode<\/span>\u00a0de benvinguda, s’acostumava a llegir les paraules “Ave<\/span>\u00a0Maria Pur\u00edssima\u00a0sens<\/span>\u00a0pecat concebuda”, o una frase similar, en catal\u00e0 o castell\u00e0. Era, d’altra banda, una frase d’\u00fas habitual en entrar a una casa o creuar-se amb alg\u00fa (5).<\/p>\n Per tot plegat, no resulta estrany que a la porta principal de Bellesguard puguem llegir una salutaci\u00f3 a la Immaculada. El que s\u00ed que esdev\u00e9 diferencial \u00e9s un petit element als dos costats de la lletra M de Maria: un parell d’estels de vuit puntes, coincid\u00e8ncia simb\u00f2lica que refor\u00e7a la vinculaci\u00f3 del vitrall del vest\u00edbul amb la Mare de D\u00e9u, com hem explicat anteriorment.<\/p>\n Us convidem a venir a visitar-nos i a descobrir els altres octagrames que s’amaguen a Bellesguard.<\/p>\n <\/p>\n Notes<\/p>\n (1) El m\u00e9s recent \u00e9s l’estel de la torre de la Mare de D\u00e9u a la Sagrada Fam\u00edlia, encara que aquest \u00e9s de dotze puntes. A la Pedrera, l’arquitecte reusenc fins i tot volia coronar la fa\u00e7ana amb una escultura de la Mare de D\u00e9u amb Jes\u00fas i flanquejada pels arc\u00e0ngels Sant Miquel i Sant Gabriel. Una idea que mai es va dur a terme, per\u00f2\u00a0que il\u00b7lustra perfectament la veneraci\u00f3 mariana de Gaud\u00ed.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3: “La Mare de D\u00e9u, l’altra protagonista de la Sagrada Fam\u00edlia”, blog de la Sagrada Fam\u00edlia (5\/12\/2018): enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n “Una hist\u00f2ria amagada a la fa\u00e7ana de\u00a0La<\/span>\u00a0Pedrera”, blog de la Pedrera (29\/05\/2020): enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n (2) Santana Roma, Galdric. “A prop\u00f2sit de Bellesguard”. Permanyer,\u00a0Ll<\/span>., (<\/span>editor)\u00a0Sagnier<\/span>\u00a0i els modernistes, Barcelona, 2021, p. 128-131.<\/p>\n (3) Op. cit., p. 133, nota 8. “Aquesta rosa es correspon amb la rosa de l’escut de Reus, que hist\u00f2ricament era de 8 p\u00e8tals, amb una geometria molt semblant a la del vitrall, en les versions del segle XVII.” (…) i afegeix Galdric: “Cal tenir present tamb\u00e9 que s’ha considerat que l’escut de Reus, assoleix l’her\u00e0ldica de les claus de Sant Pere sobre la Rosa, en relaci\u00f3 amb el Papa\u00a0Luna<\/span>, que el rei Mart\u00ed va convidar a instal\u00b7lar-se a Bellesguard, el 1409, i que fou senyor de Reus.”<\/p>\n (4) Els reis del Casal de Barcelona van ser grans defensors del dogma i la celebraci\u00f3 de la Immaculada, seguint les teories del te\u00f2leg mallorqu\u00ed Ramon Llull. En especial, els \u00faltims. Joan I el Ca\u00e7ador i la seva esposa, Violant de Bar, aix\u00ed com el seu germ\u00e0, Mart\u00ed I l’Hum\u00e0, el rei \u2013recordem- que va construir Bellesguard. Aquesta devoci\u00f3 es va mantenir en el temps dels seg\u00fcents llinatges de la Corona d’Arag\u00f3 i d’Espanya, esdevenint fins i tot una q\u00fcesti\u00f3 d’estat al segle XVII. En conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s rara l’esgl\u00e9sia sense una imatge o quadre de la Pur\u00edssima, corresponents a diferents estils i \u00e8poques.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3:<\/p>\n Pe\u00f1a<\/span>\u00a0Mart\u00ednez, Jos\u00e9 Antonio:\u00a0Mart\u00edn<\/span>\u00a0I\u00a0el humano<\/span>, un\u00a0rey<\/span>\u00a0sin<\/span>\u00a0heredero<\/span>.\u00a0El \u00faltimo<\/span>\u00a0monarca\u00a0catal\u00e1n<\/span>\u00a0enterrado<\/span>\u00a0en Poblet,\u00a0Abad\u00eda<\/span>\u00a0de Poblet, Barcelona, 2010, p. 123<\/p>\n Peinado<\/span>\u00a0Guzm\u00e1n, Jos\u00e9 Antonio, “La monarquia\u00a0espa\u00f1ola<\/span>\u00a0y<\/span>\u00a0el dogma de la\u00a0Inmaculada<\/span>\u00a0Concepci\u00f3n: fervor,\u00a0diplomacia<\/span>\u00a0y<\/span>\u00a0gestiones a favor de\u00a0su<\/span>\u00a0proclamaci\u00f3n<\/span>\u00a0en\u00a0la edad<\/span>\u00a0moderna”, en\u00a0Chornica<\/span> Nova, n\u00fam. 40 (2014), p. 250. Enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Inscripcio-Bellesguard-1-1024x654.jpg\")
<\/p>\n\u2013Ave<\/span>\u00a0Maria Pur\u00edssima,\u00a0sens<\/span> pecat fou concebuda- \u00e9s la salutaci\u00f3 ubicada en el rebedor de Torre Bellesguard. Imatge: Carles Salilla.<\/h6>\n