![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Trinitat-1-1024x683.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Per: Ferran Garc\u00e9s<\/p>\n
El passat 8 de desembre vam comen\u00e7ar una s\u00e8rie de tres articles que hem denominat \u201cEl Tr\u00edptic de la fa\u00e7ana espiritual de Bellesguard\u201d. El vam inaugurar amb la celebraci\u00f3 de la Immaculada Concepci\u00f3. Avui seguirem amb un altre dogma, el de la Sant\u00edssima Trinitat. Ambd\u00f3s eren molt estimats per Gaud\u00ed. Segons la definici\u00f3 de l\u2019Enciclop\u00e8dia Catalana, estem parlant d\u2019un \u201cMisteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual D\u00e9u \u00e9s alhora D\u00e9u Pare, D\u00e9u Fill i D\u00e9u Esperit\u201d.<\/p>\n
Al marge de les creences personals de cadascun, aquest misteri representa un dels grans motius d\u00b4inspiraci\u00f3 de l\u2019art europeu, des de l\u2019Edat Mitjana fins a la Moderna. El trobem al portal de la Gl\u00f2ria de la catedral de Santiago de Compostela, en forma d\u2019escultura, o en els quadres de grans pintors com Rubens, D\u00fcrer, el Greco i Ribera. Torre Bellesguard no \u00e9s una excepci\u00f3 a aquesta llarga tradici\u00f3 iconogr\u00e0fica. Aqu\u00ed Gaud\u00ed el va representar de manera figurada amb una original juxtaposici\u00f3 de tres balcons, que representen el Pare, el Fill i l\u2019Esperit Sant, respectivament. Gaud\u00ed, a m\u00e9s a m\u00e9s, els situa just al damunt d\u2019una salutaci\u00f3 de la Immaculada Concepci\u00f3 en la porta principal de la casa (veure entrada anterior).<\/p>\n
A continuaci\u00f3 seguirem l\u2019empremta del dogma de la Sant\u00edssima Trinitat en l\u2019\u00e0mbit musical i, com les misses s\u00f3n una part important de la tradici\u00f3 de Nadal, hem pensat que seria encertat sentir un exemple amb una de molt especial: l\u2019anomenada Missa de Barcelona, composta al voltant de 1360, \u00e9s a dir, poc despr\u00e9s del naixement, el 1356, de Mart\u00ed I, el rei que va residir a Bellesguard. En aquella \u00e8poca, per influ\u00e8ncia del dogma de la Sant\u00edssima Trinitat, tot el que era perfecte havia de ser trinari. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els m\u00fasics parlaven de \u201ctempus perfectum\u201d, per referir-se als compassos de tres temps, i de \u201ctempus imperfectum\u201d, als que no ho eren. La Missa de Barcelona \u00e9s un exemple.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2022\/12\/Trinitat-2-Missa_de_Barcelona-234x300.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
La missa esmentada va romandre perduda, fins al 1925, quan el music\u00f2leg Higini Angl\u00e8s la va trobar a la Biblioteca de Catalunya. Encara que poc coneguda, \u00e9s una pe\u00e7a de gran valor hist\u00f2ric perqu\u00e8 es considera un dels primers cicles complets de m\u00fasica polif\u00f2nica religiosa, junt amb d\u2019altres misses franceses (1). Totes elles s\u00f3n composicions del segle XIV, el segle de Mart\u00ed I l\u2019Hum\u00e0.<\/p>\n
La missa de Barcelona, en concret, presenta influ\u00e8ncies de l\u2019escola d\u2019Aviny\u00f2, la ciutat on va rebre la tiara papal l\u2019aragon\u00e8s Benet XIII, m\u00e9s conegut com a Papa Luna. Mart\u00ed I el va visitar all\u00ed en dues ocasions i, uns anys despr\u00e9s, el pont\u00edfex li retornaria la visita a Bellesguard. Aviny\u00f3 era, en aquella \u00e8poca, un important pont d\u2019influ\u00e8ncies culturals entre Fran\u00e7a i la Corona d\u2019Arag\u00f3 (2). Sembla que va ser Pere IV, el pare de Mart\u00ed I, qui, despr\u00e9s d\u2019una visita oficial a la ciutat francesa, va comen\u00e7ar a renovar el repertori de la capella real aragonesa amb composicions de l\u2019\u201cArs nova\u201d, el nou estil on s\u2019emmarca aquesta missa (3).<\/p>\n
Des del punt de vista formal, els music\u00f2legs consideren que aquesta obra \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019obres diferents, o dit d\u2019una altra manera, que les seves parts no van ser escrites per formar una unitat. Malauradament, no ha sobreviscut el nom de l\u2019autor o autors. El nom de la missa fa refer\u00e8ncia a qu\u00e8 \u00e9s en aquesta ciutat on es conserva el manuscrit.<\/p>\n
El que si sabem \u00e9s que Mart\u00ed I \u2013tamb\u00e9 conegut com l\u2019Eclesi\u00e0stic- va ser un gran col\u00b7leccionista de rel\u00edquies i obres religioses, a m\u00e9s a m\u00e9s de mecenes de les arts, una tradici\u00f3 ben arrelada a la seva fam\u00edlia. No seria estrany, en conseq\u00fc\u00e8ncia, que el monarca man\u00e9s tenir una c\u00f2pia de la Missa de Barcelona per la seva pr\u00f2pia capella.<\/p>\n
Resulta temptador imaginar al rei Mart\u00ed I sentint la missa de Barcelona -total o parcialment- al seu castell de Bellesguard, on hi havia una capella i on el va visitar el Papa Luna i altres personalitats religioses de renom, com Sant Vicent Ferrer. La versi\u00f3 que nosaltres sentirem \u00e9s a c\u00e0rrec d\u2019Obsidienne, un grup fundat el 1993 per Emmanuel Bonnardot. Per coher\u00e8ncia amb el tema que ens ocupa, sentirem el Sanctus. Una part que, antigament, es coneixia com a trisagi, ja que el terme \u201csanctus\u201d (sant) es repeteix tres cops a l\u2019inici de l\u2019himne, en honor una vegada m\u00e9s de la Sant\u00edssima Trinitat. El disc triat va ser publicat el 1995, pel segell Opus 111, amb el t\u00edtol de Barcelona Mass-Song of the Sibylm. Relaxeu-vos i imagineu un viatge en el temps, i \u00e9s que la de Bellesguard, com veieu, \u00e9s una llarga hist\u00f2ria. Aprofitem tamb\u00e9 per desitjar-vos una molt bona entrada d\u2019any.<\/p>\n
<\/p>\n