![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/55237289_m.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Barcelona no es pot entendre sense el modernisme, hi va tenir un impacte tan gran, que va transformar la ciutat i la societat de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n
Com i quan es va desenvolupar el modernisme catal\u00e0?<\/b><\/p>\n
El modernisme catal\u00e0 va sorgir a finals del segle XIX. El seu origen es deu als aires de canvi que va portar la revoluci\u00f3 industrial (que va comen\u00e7ar en el segle XVIII, i de la qual Barcelona va ser pionera) i als avan\u00e7aments tecnol\u00f2gics que van sorgir d’aquesta, com l’electricitat o el ferrocarril.<\/p>\n
En tota Europa s’estava experimentant una nova manera de viure en la que es volia avan\u00e7ar cap a una societat molt m\u00e9s moderna.<\/p>\n
Principals caracter\u00edstiques del modernisme catal\u00e0 en l’arquitectura<\/b><\/p>\n
Una de les majors motivacions del modernisme era la de trencar amb les formes del passat alhora que es creava un nou art.<\/p>\n
\u25cf Es van buscar noves formes i materials en la naturalesa. Tamb\u00e9 nous aires que estaven molt lluny de l’anterior estil de l’arquitectura industrial, que evidentment era molt m\u00e9s sec i b\u00e0sic. Aix\u00f2 va quedar plasmat en molts factors com la planta dels edificis, els materials de construcci\u00f3 o el disseny de les fa\u00e7anes.<\/p>\n
\u25cf Es va apostar per una major llibertat a l’hora de crear. Aquesta inspiraci\u00f3 en la naturalesa que caracteritza el modernisme tamb\u00e9 es va traduir en noves formes que escapaven de l’estil acad\u00e8mic.<\/p>\n
\u25cf Els arquitectes van comen\u00e7ar a buscar el preciosisme i van passar a col\u00b7locar elements com a formes i figures d’animals o vegetals per a decorar els exteriors. Aix\u00ed mateix, es va comen\u00e7ar a rec\u00f3rrer a escultures m\u00e9s grans (personatges mitol\u00f2gics o animals, entre altres), aix\u00ed com a enreixats de ferro forjat o la cer\u00e0mica.<\/p>\n
Altres factors que van influir en l’inici del modernisme catal\u00e0<\/b><\/p>\n
\u25cf La tornada a casa d\u2019aquells que havien marxat a Am\u00e8rica a fer fortuna, i tornaven amb diners i ganes de canvi.<\/p>\n
\u25cf La primera exposici\u00f3 universal\u00a0 que es va organitzar a Barcelona el 1888. Va comportar la construcci\u00f3 de nous edificis i un important canvi urban\u00edstic de la ciutat.<\/p>\n
\u25cf La Renaixen\u00e7a, moviment cultural i pol\u00edtic de l\u2019\u00e8poca basat en la recuperaci\u00f3 i exaltaci\u00f3 de la llengua i cultura catalanes.<\/p>\n
El Pla Cerd\u00e0<\/b><\/p>\n
Va ser el 1860 quan l’enginyer civil Ildefons Cerd\u00e0 va crear un pla d’eixample i reforma de la ciutat de Barcelona. Ho va fer seguint criteris del pla hipod\u00e0mic i amb una estructura oberta, en quadr\u00edcula i igualit\u00e0ria.<\/p>\n
L’aprovaci\u00f3 del Pla Cerd\u00e0 (gr\u00e0cies a ell es va crear l’Eixample) no va estar exempt de pol\u00e8mica, ja que va ser imposat pel Govern d’Espanya en contra del pla d’Antonio Rovira i Tr\u00edas, que ja havia guanyat un concurs de l’Ajuntament de la ciutat.<\/p>\n
Aquest pla contemplava un eixample que es desplegava sobre una descomunal superf\u00edcie que es trobava lliure de construccions, pel fet que era considerada com una zona militar estrat\u00e8gica.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, proposava una quadr\u00edcula cont\u00ednua de pomes de 113,3 metres que aniria des del Bes\u00f2s fins a Montju\u00efc. Aquestes tindrien xamfrans de 45 graus que permetrien una millor visibilitat (una novetat aportada pel pla hipod\u00e0mic) i carrers de 20, 30 i 60 metres amb una altura m\u00e0xima de construcci\u00f3 de 16 metres.<\/p>\n
Un dels principals objectius del pla Cerd\u00e0 era el d’edificar i implantar vies de comunicaci\u00f3 entre Barcelona i els pobles pr\u00f2xims. Es suggerien extenses avingudes i cases amb una altura m\u00e0xima de 3 pisos.<\/p>\n
Ildefons Cerd\u00e0 era un gran defensor de l’equilibri entre els avantatges urbans i els valors rurals. Una de les seves m\u00e0ximes dins d’aquest pla era la de “ruralitzar” l’urb\u00e0 alhora que\u00a0 “s\u2019urbanitzava” el rural amb l’objectiu d’aconseguir un equilibri.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, el pla va trigar molt a arribar a desenvolupar-se: m\u00e9s d’un segle. A m\u00e9s, tot el que es va pensar al principi es va desvirtuar bastant. Moltes d’aquestes directrius inicials ni tan sols es van arribar a aplicar. Aix\u00f2 es va deure, en gran part, a diversos interessos dels propietaris del s\u00f2l i a l’especulaci\u00f3.<\/p>\n
Aportacions del modernisme en el desenvolupament arquitect\u00f2nic de Barcelona\u00a0<\/b><\/p>\n
El corrent cultural del modernisme es manifesta en molts \u00e0mbits com el pensament o les arts, per\u00f2 \u00e9s en l’arquitectura on va aconseguir una major plenitud.<\/p>\n
I \u00e9s que van ser molts els canvis que van arribar: les l\u00ednies corbes, el color o una decoraci\u00f3 exuberant s\u00f3n nom\u00e9s alguns d’ells. Aix\u00ed mateix, es van recuperar arts com la pintura, l’escultura, la cer\u00e0mica, el vidre o el ferro forjat amb l’objectiu d’obtenir una arquitectura innovadora.<\/p>\n
Del que no hi ha dubte \u00e9s que Barcelona i el modernisme estan estretament lligats. Actualment, es conserven unes 116 obres d’aquest moviment a la ciutat. Vegem quines s\u00f3n algunes de les m\u00e9s representatives:<\/p>\n
La Sagrada Fam\u00edlia<\/b><\/p>\n
\u00c9s el monument tur\u00edstic m\u00e9s visitat de l\u2019estat espanyol. Ha esdevingut tot un s\u00edmbol de la ciutat. Les obres es van iniciar el 1882 per Antoni Gaud\u00ed, qui li va dedicar m\u00e9s de 40 anys de la seva vida. Es calcula que s\u2019acabar\u00e0 de construir el 2026.<\/p>\n
La Torre Bellesguard<\/b><\/p>\n
La Torre Bellesguard constru\u00efda per Antoni Gaud\u00ed entre 1900 i 1909, \u00e9s una obra cabdal del modernisme catal\u00e0 per la seva fusi\u00f3 \u00fanica d’estils arquitect\u00f2nics, la seva bellesa i la seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica.<\/p>\n
Palau de la M\u00fasica Catalana<\/b><\/p>\n
Les obres del Palau de la M\u00fasica Catalana van comen\u00e7ar el 1905, precisament en un dia tan important per a la ciutat com el de Sant Jordi. Aquestes, malgrat sembli mentida, nom\u00e9s van durar tres anys. De revestiment cer\u00e0mic i obra vista, t\u00e9 una fa\u00e7ana que va sorprendre els habitants de la ciutat quan es va inaugurar el 1908 amb un magn\u00edfic concert.<\/p>\n
Alguns dels arquitectes m\u00e9s representatius del modernisme catal\u00e0<\/b><\/p>\n
Dins del modernisme catal\u00e0 hi ha grans arquitectes, dels que nom\u00e9s en citarem tres:<\/p>\n
Antoni Gaud\u00ed<\/b><\/p>\n
Gaud\u00ed \u00e9s un dels majors representants del modernisme arquitect\u00f2nic catal\u00e0. La gran majoria de les seves obres declarades per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat estan a Barcelona.<\/p>\n
Amb clares influ\u00e8ncies de l’art g\u00f2tic, de les formes org\u00e0niques de la naturalesa i de les construccions orientals, Gaud\u00ed t\u00e9 una innovadora i creativa manera d’entendre l’arquitectura.<\/p>\n
Jos\u00e9 Puig i Cadafalch<\/b><\/p>\n
Aquest arquitecte nascut a Matar\u00f3 el 1867 \u00e9s considerat com un dels m\u00e9s rellevants dins del modernisme catal\u00e0. En les seves obres s’observa un clar gust pel medieval. En elles utilitza elements historicistes a trav\u00e9s dels quals buscava l’originalitat i la novetat. La casa Amatller, el Palau del Bar\u00f3 Quadres i la Casa Company s\u00f3n alguna de les m\u00e9s significatives.<\/p>\n
Dom\u00e8nech i Montaner<\/b><\/p>\n
Llu\u00eds Dom\u00e9nech i Montaner, nascut a Barcelona el 1850, \u00e9s un clar exponent del pas de l’arquitectura m\u00e9s ecl\u00e8ctica a la m\u00e9s moderna.<\/p>\n
L’ornamentaci\u00f3 dels seus edificis est\u00e0 basada fonamentalment en l’arquitectura hisp\u00e0-\u00e0rab. Tamb\u00e9 predominen les l\u00ednies curvil\u00ednies pr\u00f2pies del modernisme.<\/p>\n
Entre la seva obra destaquen l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la M\u00fasica Catalana i el Restaurant Es castell dels 3 dragons, entre altres.<\/p>\n
Obres del modernisme catal\u00e0 fora de la ciutat<\/b><\/p>\n
Si b\u00e9 Barcelona fou el centre del modernisme, en podem trobar exemples arreu de Catalunya, com per exemple:<\/p>\n
La Casa Rull<\/b><\/p>\n
Situada a Reus, data de 1900. Les fa\u00e7anes de la Casa Rull combinen pedra i maons i estan rematades amb merlets. En el seu primer pis pot veure’s un vist\u00f3s balc\u00f3 amb decoraci\u00f3 floral en barana.<\/p>\n
La Casa Coll i Reg\u00e0s<\/b><\/p>\n
Aquest edifici modernista projectat per Josep Puig i Cadafalch el 1898 es troba a Matar\u00f3. Li deu el seu nom al fet d’haver estat encarregat per empresari t\u00e8xtil Joaquim Coll i Reg\u00e0s. L’any 2000 va ser declarada B\u00e9 Cultural d’Inter\u00e8s Nacional.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Barcelona no es pot entendre sense el modernisme, hi va tenir un impacte tan gran, que va transformar la ciutat i la societat de l\u2019\u00e8poca. Com i quan es va desenvolupar el modernisme catal\u00e0? El modernisme catal\u00e0 va sorgir a finals del segle XIX. El seu origen es deu als aires de canvi que va […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":41660,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[170],"tags":[],"class_list":["post-41659","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arquitectura-i-turisme"],"acf":[],"yoast_head":"\n