![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Benet-XIII-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Un refugi palat\u00ed contra la pesta. Per Fernando Garc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n El palau de Bellesguard va ser el refugi d’un rei i d’un Papa durant uns mesos decisius per a la hist\u00f2ria de la cristiandat, ja que, en aquells funestos anys, va tenir lloc el Cisma d’Occident, la divisi\u00f3 d’Europa en m\u00e9s d’un pont\u00edfex. Els va acompanyar el futur sant Vicent Ferrer, fam\u00f3s pels seus sermons sobre l’Apocalipsi i \u00e9s que una amena\u00e7a molt m\u00e9s mort\u00edfera que el Cisma assolava el m\u00f3n en aquella \u00e8poca…<\/p>\n Els tres havien nascut al voltant de 1348, l’any en qu\u00e8 la pesta va arribar al port de Barcelona. En els anys successius, com a la resta d’Europa, l’epid\u00e8mia no va deixar d’assolar la ciutat comtal en forma de repetits rebrots. \u00c9s molt probable que el rei, ja gran i malalt, constru\u00eds el seu palau de Bellesguard per allunyar-se de les successives pestil\u00e8ncies de la urbs. A m\u00e9s a m\u00e9s, per combatre aquests rebrots, el monarca va fundar l’Hospital General de la Santa Creu, reunint als millors metges de moment (llegir article “Medicina i arquitectura”<\/a>).<\/p>\n Per desgr\u00e0cia, tot i les precaucions, el rei va morir pocs mesos despr\u00e9s d’instal\u00b7lar-se en el seu nou palau el 31 de maig de 1410. La causa de la seva mort segueix essent motiu de debat. Segons alguns autors, va poder ser v\u00edctima d’un enverinament, intencionat o involuntari, i segons uns altres, a causa de la pesta negra o una altra malaltia infecciosa. Aquesta \u00faltima hip\u00f2tesi no seria desgavellada. Altres membres de la reialesa van sucumbir a les diferents epid\u00e8mies d\u2019aquella \u00e8poca. Sense anar m\u00e9s lluny, l\u2019hereu de la corona, Mart\u00ed el Jove, va morir el 1409 de mal\u00e0ria, i la seva esposa, Maria de Sic\u00edlia, de la pesta. A m\u00e9s a m\u00e9s, Margarida de Prades, la segona esposa de Mart\u00ed I, tamb\u00e9 expiar\u00e0 en un monestir v\u00edctima d\u2019un altre rebrot de la pesta.<\/p>\n Aquesta desoladora malaltia va jugar un paper encara m\u00e9s dram\u00e0tic en la vida de l’altre il\u00b7lustre habitant de Bellesguard: Benet XIII, m\u00e9s conegut com el Papa Lluna. D’una banda, es conserven nombrosos documents escrits en qu\u00e8 el pont\u00edfex intenta pal\u00b7liar l’impacte negatiu de la pesta en diferents monestirs i viles, tant de la corona d’Arag\u00f3 com la francesa. De l’altra, la pesta \u00e9s una de les principals raons que els seus plans es truncaren tot just empresos: all\u00e0 on anava, com una maledicci\u00f3, sempre li va seguir un rebrot de la pesta que va obligar a abandonar la ruta prevista. Especialment, la retirada de G\u00e8nova a causa de l’epid\u00e8mia que va posar fi a la seva triomfal marxa cap a Roma, on pretenia derrotar el seu oponent a la tiara papal. Una desgr\u00e0cia similar va enfosquir les seves estades a Marsella i Perpiny\u00e0. Per si no fos poc, en el concili de Pisa, celebrat al mar\u00e7 de 1409, Benet XIII va ser declarat heretge i cism\u00e0tic. En conseq\u00fc\u00e8ncia, gaireb\u00e9 sense aliats, i assetjat, com hem dit, per la pesta, all\u00e0 on fos, el Papa aragon\u00e8s va decidir aixoplugar-se llavors a Barcelona, \u200b\u200bon el rei Mart\u00ed I, el cap visible de la Corona d’Arag\u00f3, li va donar aixopluc al seu nou palau de Bellesguard.<\/p>\n I aix\u00ed \u00e9s com, des de mitjans de 1409 fins a principis de 1410, el nou palau va ser el refugi d’un rei i d’un Papa, a m\u00e9s de Vicen\u00e7 Ferrer, el sant conegut com “L’\u00c0ngel de l’Apocalipsi”. Des d’all\u00e0, els tres van intentar lluitar tant contra la pesta com contra els canvis pol\u00edtics i religiosos que es forjaven al seu voltant. Tant el rei com el papa perdrien la batalla. El rei abans que el Papa, per\u00f2, encara avui, perduren les llegendes de la seva tr\u00e0gica resist\u00e8ncia.<\/p>\n Vicente Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, en la seva novel\u00b7la El Papa de la Mar<\/em>, va escriure:<\/p>\n “Un altre infortuni encara m\u00e9s gran va caure sobre l’anci\u00e0 Pont\u00edfex, que havia establert la seva cort a Barcelona. La pesta causava grans estralls a l’esmentada ciutat, per\u00f2 ell no va voler fugir davant la seva amena\u00e7a, com ho havia fet a Marsella i G\u00e8nova. Es podria haver dit que la desafiava, cansat de lluitar i de viure.<\/p>\n L’epid\u00e8mia va respectar a aquest vell petit i eixut, que semblava sostenir-se per un esfor\u00e7 de la seva poderosa voluntat, mentre s’anava acarnissant en els personatges de la seva cort i acabava de matar la seva m\u00e9s poder\u00f3s sosteniment, el rei don Mart\u00edn.<\/p>\n Capcot i plor\u00f3s l\u2019acompany\u00e0 el Papa fins la tomba”.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Benet-XIII-2-scaled.jpg\")
\n