{"id":6850,"date":"2021-03-23T18:03:46","date_gmt":"2021-03-23T17:03:46","guid":{"rendered":"http:\/\/130.61.100.28\/wordpress\/antoni-gaudi\/"},"modified":"2022-08-09T14:19:20","modified_gmt":"2022-08-09T12:19:20","slug":"antoni-gaudi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/ca\/antoni-gaudi\/","title":{"rendered":"Antoni Gaud\u00ed"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

Medicina i arquitectura. Per Fernando Garc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

Avui, des de Bellesguard, volem retre un tribut especial a tots els professionals m\u00e8dics que, com en l’\u00e8poca de Mat\u00ed I, han hagut de fer front a una terrible pand\u00e8mia, i, des d’aleshores, no han deixat de lluitar contra les noves malalties que han afectat la ciutat. Moltes gr\u00e0cies pel vostre esfor\u00e7.<\/p>\n

L’Estudi General de Medicina de Barcelona va sorgir en temps de Mart\u00ed I arran de la fundaci\u00f3 de l’Hospital General de la Santa Creu a la ciutat comtal. Aquest centre, pioner en l’ensenyament de la medicina, va ser el germen de l’actual Universitat de Barcelona. Per ser exactes, la primera pedra la van col\u00b7locar el propi monarca i la seva dona Maria de Luna el 17 d’abril de 1401. En la seva \u00e8poca, va ser una de les institucions m\u00e9s avan\u00e7ades d’Europa i, paradoxes de la vida, el 10 de juny de 1926 ser\u00e0 l’hospital on expirar\u00e0 Antoni Gaud\u00ed.<\/p>\n

No acaben aqu\u00ed les casualitats. Uns anys abans, en homenatge a Mart\u00ed I, Gaud\u00ed va construir la Torre Bellesguard, un edifici d’estil neog\u00f2tic que, el 1944, va ser adquirit per Llu\u00eds Guilera i Molas amb la intenci\u00f3 d’obrir una cl\u00ednica pionera en l’estudi del c\u00e0ncer a Barcelona. El seu fill, Llu\u00eds Guilera Soler, la transformar\u00e0 en una maternitat. Tots dos metges van cursar els seus estudis a la Universitat de Barcelona l’origen de la qual es troba a l’hospital fundat per Mart\u00ed I.<\/p>\n

M\u00e9s de cinc-cents anys separen l’hospital de el rei Mart\u00ed i la cl\u00ednica de la fam\u00edlia Guilera, per\u00f2, en ambd\u00f3s casos, l’objectiu ha estat el mateix: vetllar per la salut dels pacients. A continuaci\u00f3, recordarem alguns moments de la sorprenent hist\u00f2ria d’aquests centre m\u00e8dics.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El m\u00f3n modern a Catalunya comen\u00e7a amb el regnat de Mart\u00ed I, anomenat l’Hum\u00e0 en refer\u00e8ncia a l’Humanisme, la filosofia del Renaixement que, de manera gradual, posar\u00e0 fi a l’Edat Mitjana. La fundaci\u00f3 de l’Hospital General de la Santa Creu \u00e9s prova d’aix\u00f2, si b\u00e9 no es va tractar d’una transici\u00f3 abrupta. En temps de Mart\u00ed I, la religi\u00f3 encara ocupava un paper predominant. Com matisa Jos\u00e9 Antonio Pe\u00f1a Mart\u00ednez, autor d’una de les poques biografies del monarca, “en aquella \u00e8poca, el vocable hospital era sin\u00f2nim d’acolliment, d’hospitalitat (…) Des del punt de vista eclesi\u00e0stic era un locus religiosus -una casa santa- \u00e9s a dir, la curaci\u00f3 de l’\u00e0nima era m\u00e9s important que la de el cos, la qual cosa implicava, entre altres coses, l’acceptaci\u00f3 de la malaltia com un designi de D\u00e9u.<\/p>\n

Ara b\u00e9, Mart\u00ed I es va negar a acceptar que els pobres morissin sense una atenci\u00f3 m\u00e8dica b\u00e0sica. Per posar-hi remei, va fundar aquest hospital el principal objectiu del qual va ser donar acolliment a tots els miserables i desgraciats. Per aquesta ra\u00f3, segles m\u00e9s tard, quan Gaud\u00ed va ser traslladat a l’esmentat hospital, es va negar a abandonar-lo. Recordem que, a bon comen\u00e7ament, el van confondre amb un captaire. Un cop reconegut, per\u00f2, li van oferir anar a una cl\u00ednica privada. L’arquitecte, per\u00f2, es va negar, al\u00b7legant que el seu dest\u00ed era morir “amb els m\u00e9s necessitats”.<\/p>\n

La instituci\u00f3 va rebre el nom d’Hospital General perqu\u00e8 reunia en un sol lloc als diferents centres d’acollida de la ciutat per tal de facilitar el control sanitari de la poblaci\u00f3 i, aix\u00ed reduir el perill de contagi. Un perill molt real en una ciutat que, des de la irrupci\u00f3 de la pesta negra a 1348, no havia deixat de patir funestes mortaldats (llegir article sobre la pesta<\/a>)<\/u> En aquesta \u00e8poca, per cert, Mart\u00ed I tamb\u00e9 va fundar un hospital similar a Val\u00e8ncia.<\/p>\n

No va ser una iniciativa f\u00e0cil de dur a terme. El Consell de Cent es va oposar reiteradament a la iniciativa reial, que veia com una intromissi\u00f3 del monarca en les compet\u00e8ncies locals. Els treballadors, per la seva banda, es van declarar en vaga per exigir un augment de sou. No obstant aix\u00f2, malgrat tots els inconvenients, el rei Mart\u00ed va aconseguir tirar endavant el seu projecte, que inclo\u00efa la formaci\u00f3 d’un cos de professors de medicina el sou dels quals va haver de sufragar la pr\u00f2pia corona.<\/p>\n

El monarca va comptar amb el suport d’un futur habitant del seu castell de Bellesguard: Benet XIII, m\u00e9s conegut com el Papa Luna, qui a m\u00e9s d’amic era parent de la seva primera esposa, Maria de Luna. Gr\u00e0cies al pont\u00edfex, el rei va aconseguir per a l’estudi de medicina de Barcelona les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, el m\u00e9s prestigi\u00f3s de la seva \u00e8poca. A aquests estudis, se li va sumar a 1402 una Facultat d’Arts, per la qual cosa a partir d’aquest moment, com llegim al web de la pr\u00f2pia Universitat de Barcelona, \u200b\u200b”els estudis universitaris de Barcelona es van con\u00e8ixer com Estudi General de Medicina i Art “.<\/p>\n

Los sucesores de Mart\u00edn I proseguir\u00e1n esta labor y, en 1450, el rey Alfonso el Magn\u00e1nimo fundar\u00e1 el Estudio General de Barcelona, es decir, la actual Universidad de Barcelona, que unificar\u00eda todos los centros de ense\u00f1anza anteriores e incluir\u00eda otras disciplinas, como Derecho, Teolog\u00eda y Filosof\u00eda.<\/p>\n

Siglos m\u00e1s tardes, como ya hemos visto, en 1926, Antoni Gaud\u00ed fallecer\u00e1 en este hospital para \u201clos m\u00e1s necesitados\u201d. Unos a\u00f1os m\u00e1s tarde, el m\u00e9dico Luis Guilera i Molas comprar\u00e1 la Torre Bellesguard, la obra que el arquitecto proyect\u00f3 como un homenaje a Mart\u00edn I. En ella, el m\u00e9dico instalar\u00e1 una cl\u00ednica pionera en el estudio del c\u00e1ncer, en los pisos inferiores, y la vivienda, en los superiores. M\u00e1s tarde, su hijo, la transformar\u00e1 en una maternidad. Las \u00faltimas personas que nacieron en ella lo hicieron entre 1974 y 1975. Desde que la torre se abri\u00f3 al p\u00fablico a finales de 2013, no han dejado de visitarnos algunas de ellas. Seguro que Gaud\u00ed estar\u00eda complacido con el destino de su obra.<\/p>\n

Els successors de Mart\u00ed I prosseguiran aquesta tasca i, el 1450, el rei Alfons el Magn\u00e0nim fundar\u00e0 l’Estudi General de Barcelona, \u200b\u200b\u00e9s a dir, l’actual Universitat de Barcelona, \u200b\u200bque unificaria tots els centres d’ensenyament anteriors i inclouria altres disciplines, com Dret, teologia i Filosofia.<\/p>\n

Segles m\u00e9s tard, com ja hem vist, el 1926, Antoni Gaud\u00ed morir\u00e0 en aquest hospital per “els m\u00e9s necessitats”. Uns anys m\u00e9s tard, el metge Llu\u00eds Guilera i Molas comprar\u00e0 la Torre Bellesguard, l’obra que l’arquitecte va projectar com un homenatge a Mart\u00ed I. En ella, el metge instal\u00b7lar\u00e0 una cl\u00ednica pionera en l’estudi del c\u00e0ncer, en els pisos inferiors, i l’habitatge, en els superiors. M\u00e9s tard, el seu fill, la transformar\u00e0 en una maternitat. Les \u00faltimes persones que van n\u00e9ixer en ella ho van fer entre 1974 i 1975. Des que la Torre es va obrir al p\u00fablic a finals de 2013, no han deixat de visitar-nos algunes d’elles. Segur que Gaud\u00ed estaria complagut amb el dest\u00ed de la seva obra.<\/p>\n