![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Joan-Gualbes-scaled.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Per Fernando Garc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n Joan Ferrer Gualbes de Bonaventura i Copons (1643-1714) va ser l’\u00faltim membre d’una antiga nissaga que havia servit als \u00faltims reis de la Casa de Barcelona i fins i tot participat en el Comprom\u00eds de Casp. El seu pare, Rafael Bonaventura de Gualbes fins i tot va ser conseller en cap de Barcelona. No \u00e9s estrany, doncs, que el nostre protagonista form\u00e9s part de l’\u00f2rgan m\u00e9s aristocr\u00e0tic de la societat barcelonina de l’\u00e8poca: el bra\u00e7 militar de la Generalitat i, com a tal, no li van faltar oportunitats per demostrar el seu valor en combat.<\/p>\n En efecte, a la seva \u00e8poca, Barcelona va ser colpejada per dues devastadores guerres: la dels Segadors (1640-1652) i la de Successi\u00f3 (1705-1714).<\/p>\n El 1643, l’any en qu\u00e8 va n\u00e9ixer Joan de Gualbes, Llu\u00eds XIV de Fran\u00e7a \u2013el fam\u00f3s Rei Sol- va ser proclamat comte de Barcelona per les institucions catalanes, llavors enfrontades a Felip IV d’Espanya a causa de la Guerra dels Segadors. Una de les batalles m\u00e9s importants, la de Montju\u00efc, es va lliurar el 1641, \u00e9s a dir, poc abans del seu naixement. En aquesta batalla, les forces catalanes, amb el suport de la cavalleria francesa, van derrotar a les forces castellanes. No obstant aix\u00f2, els catalans acabarien perdent la guerra.<\/p>\n Els anys 1684, 1693 i 1697 Joan de Gualbes va combatre en primera l\u00ednia en diversos enfrontaments contra els francesos i finalment, el 1714, va lluitar fins al final al setge de Barcelona.<\/p>\n En aquella ocasi\u00f3, l’ex\u00e8rcit franc\u00e8s va fer costat a les tropes castellanes, llavors sota el comandament de Felip V, el primer Borb\u00f3 que va regnar a Espanya. Una vegada m\u00e9s, van perdre els catalans i el nostre protagonista no sols va fer costat al b\u00e0ndol derrotat, \u00e9s a dir, al de l’arxiduc Carles III d’\u00c0ustria, sin\u00f3 que va morir sense descend\u00e8ncia durant el setge de Barcelona, de manera que la seva centen\u00e0ria fam\u00edlia es va extingir amb ell.<\/p>\n Poques coses sabem de la vida d\u2019aquest tr\u00e0gic heroi. Ara b\u00e9, les que coneixem ens parlen d\u2019un personatge que sembla tret d\u2019una novel\u00b7la. En primer lloc, Joan de Gualbes no va combatre nom\u00e9s amb l\u2019espasa sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la ploma. Amb l\u2019espasa, com ja hem vist, va ser un destacat defensor de la ciutat comtal i, amb la ploma, va dirigir diversos poemes sat\u00edrics contra Felip V i els seus partidaris. Poemes, per cert, que va escriure gaireb\u00e9 sempre en catal\u00e0, en una \u00e8poca en la fer-ho resultava m\u00e9s aviat una raresa.<\/p>\n Com a escriptor es va fer dir \u201cRector de Bellesguard\u201d, en refer\u00e8ncia a la casa pairal de la seva fam\u00edlia en la mateixa propietat on ara s\u2019aixeca la Torre Bellesguard d\u2019Antoni Gaud\u00ed i abans el palau del rei Mart\u00ed I d\u2019Arag\u00f3. En aquesta casa, el nostre protagonista va acollir a l\u2019anomenada Acad\u00e8mia dels Desconfiats, una instituci\u00f3 fundada l\u2019any 1700 i que reunia a homes i dones aficionats a la literatura i la hist\u00f2ria de Catalunya. Moltes de les seves sessions culturals eren, per\u00f2, reunions pol\u00edtiques encobertes a favor de l\u2019arxiduc Carles. En conseq\u00fc\u00e8ncia, despr\u00e9s del setge de Barcelona el 1714, Felip V la va clausurar. No obstant, l\u2019impuls dels Desconfiats va servir de llavor per l\u2019actual Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona.<\/p>\n El seg\u00fcent cap\u00edtol destacat de la vida de Joan de Gualbes ha restat amagat durant segles a la Bas\u00edlica dels Sants M\u00e0rtirs Just i Pastor on descansa el sarc\u00f2fag del nostre protagonista. Un secret que nom\u00e9s en els darrers anys ha comen\u00e7at a desvelar-se gr\u00e0cies a l\u2019Equip de Recerca de Bellesguard, creat per la fam\u00edlia Guilera, els propietaris de la Torre Bellesguard que van decidir obrir-la al p\u00fablic l\u2019any 2013. La pr\u00f2pia web d\u2019aquesta esgl\u00e9sia ens explica tan insospitat misteri:<\/p>\n \u201cJoan Ferrer Bonaventura de Gualbes i Copons mor l’any 1714, per\u00f2 t\u00e9 bona cura que la fortalesa de Bellesguard quedi blindada dels ultratges borb\u00f2nics. El seu propietari \u00e9s molt h\u00e0bil, i el 1711 havia fet un testament en qu\u00e8 deixava Bellesguard i la seva mina a la Comunitat de Preveres de l’esgl\u00e9sia dels Sants Just i Pastor, i com usufructu\u00e0ria la seva esposa Mariana de Vilallonga fins a la seva mort. Si Bellesguard queda en poder de l’Esgl\u00e9sia, Felip V no podr\u00e0 desamortitzar-ne els terrenys i apropiar-se-la. La propietat de Bellesguard roman en mans de la Comunitat de Sant Just, fins a la desamortitzaci\u00f3 de Mendiz\u00e0bal de l\u2019any 1835. Gr\u00e0cies a l’habilitat de Gualbes i Copons s’ha pogut conservar l’arxiu familiar, que tamb\u00e9 va donar a la Comunitat de Sant Just i, que els seus arxivers van conservar i ordenar.\u201d<\/p>\n En l\u2019actualitat, aquest arxiu segueix sent estudiat…Quins descobriments sortiran a la llum? Esperem amb impaci\u00e8ncia els resultats de la seva investigaci\u00f3.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Joan-Gualbes-2-scaled.jpg\")
<\/p>\n