{"id":6911,"date":"2021-03-23T18:50:04","date_gmt":"2021-03-23T17:50:04","guid":{"rendered":"http:\/\/130.61.100.28\/wordpress\/maria-sagues\/"},"modified":"2022-08-09T14:19:19","modified_gmt":"2022-08-09T12:19:19","slug":"maria-sagues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/ca\/maria-sagues\/","title":{"rendered":"Maria Sagu\u00e9s"},"content":{"rendered":"
\"\"

Mar\u00eda Sagu\u00e9s Molins compra Bellesguard el 12 de juny de 1900.<\/p><\/div>\n

Per Esteban Galindo.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s ben cert que en molts articles anteriors hem afirmat que la torre Bellesguard ha tingut una forta personalitat durant tota la seva hist\u00f2ria i que per aix\u00f2 ha mantingut el seu nom. S\u2019ha de tenir present que normalment el cognom del propietari quedava adscrit a l\u2019habitatge, trobant una corrua de top\u00f2nims per una mateixa construcci\u00f3.<\/p>\n

Aquest aspecte no va passar amb la torre de Mart\u00ed l\u2019Hum\u00e0, per\u00f2 s\u00ed amb la casa hom\u00f2nima que va erigir Antoni Gaud\u00ed. Des de la seva construcci\u00f3, l\u2019any 1900, fins l\u2019any 1944, moment de la compra per part de la fam\u00edlia Guilera, en diversos documents es fa esment de Bellesguard com la torre Figueras. Qui era aquesta fam\u00edlia?<\/p>\n

Els Figueras s\u00f3n un exemple de l\u2019ascens social de la burgesia que es dona a finals del segle XVIII. De pagesos de la ciutat de Piera van convertir-se en industrials del sector de l\u2019alimentaci\u00f3 i comerciants t\u00e8xtils a Barcelona. Fou el 12 de juny de 1900, quan Maria Sagu\u00e9s i Molins, v\u00eddua de Jaume Figueras i Barulls, compr\u00e0 la finca de Bellesguard per 65 mil pessetes al bisbe d\u2019Astorga, Joan Baptista Grau. Tots dos, En Jaume Figueras i el bisbe Grau eren amics d\u2019Antoni Gaud\u00ed.<\/p>\n

Del que explica un descendent d\u2019aquesta fam\u00edlia, en Josep Maria Figueras i Bas, al seu llibre La fam\u00edlia Figueras. Els senyors de Bellesguard<\/em>, destacaria diversos apunts. Un d\u2019ells seria el moment de l\u2019obra. Explica l\u2019autor que els pl\u00e0nols originals es van modificar constantment i el preu inicial va variar fins a triplicar-se.<\/p>\n

Un altre, fa refer\u00e8ncia als jardins. Explica que, degut a l\u2019afici\u00f3 de la Maria Sagu\u00e9s per la mel melada i confitures, el masover, Pere Ballart i Ventura, va enjardinar el terreny amb arbres fruiters, a m\u00e9s d\u2019altres com castanyers de les \u00edndies, salzes, baladres, llorers, til\u00b7lers i palmeres.<\/p>\n

A la mort de Maria Sagu\u00e9s, la torre Figueras es va dividir entre els seus tres fills. El terreny i la casa Bellesguard es va adjudicar a Joan Figueras i Sagu\u00e9s. Una altra dada destacable del descendent dels Figueras \u00e9s la que indica que l\u2019any 1929, Bellesguard passa com a penyora d\u2019un deute a Francisco Soler Smith, qui havia prestat cent mil pessetes als Figueras sobre Bellesguard.<\/p>\n

Una vegada adquirida per subhasta pel Sr. Soler, aquest se\u2019n va portar els mobles de la casa, fets per Gaud\u00ed, a la seva torre de Can Pahissa a Vilanova i la Geltr\u00fa. Una mostra d\u2019aquests mobles la podem veure en una imatge recollida en una placa de vidre estereosc\u00f2pica, conservada a la Biblioteca de Catalunya, feta per Josep Salvany i Blanch, all\u00e0 pel 1910. Veiem dues cadires a l\u2019entrada de la casa.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Entrada i escala de la resid\u00e8ncia Bellesguard, 1921. Fotografia de Josep Salvany i Blanch. Placa de vidre estereosc\u00f2pica, Fons Salvany – Biblioteca de Catalunya.Sota la propietat de Soler, ens diu el descendent dels Figueras que Bellesguard va romandre tancada durant la Guerra Civil. Semblaria que a la Segona Guerra Mundial hauria estat utilitzada com a orfenat d\u2019infants francesos, perqu\u00e8 hem trobat escrits en aquest idioma en algunes parets de la casa. Possiblement, el fet d\u2019haver-se fet servir com a casa d\u2019acollida dels infants va evitar que Bellesguard fos saquejada.<\/p>\n

Potser la torre no va romandre tancada durant la Guerra Civil. Creiem que les guixades a les parets les van poder fer membres de les Brigades Internacionals durant el conflicte a Espanya, ja que segons consta, a l\u2019Arxiu de la Generalitat, Bellesguard va estar expropiada per acollir nens bascos i valencians. La Generalitat, a comen\u00e7ament de l\u2019any 1937, oferta una pla\u00e7a d\u2019administrador per al sanatori de Bellesguard, aspecte que indicaria que encara hi havia activitat, si m\u00e9s no administrativa. Reforcen aquesta idea els documents d\u2019agost de 1939 de Manuel Azc\u00e1rate, dirigent del PCE, on en una llista de subsidis per als membres del partit en l\u2019exili, es cita a Miquel Sol Torres com a director de la casa d\u2019acollida de Lleida i Sanatori de Bellesguard. El 30 de novembre de 1944, el Sr. Abd\u00f3n Bordoy Pastor va vendre la casa Figueras al Sr. Llu\u00eds Guilera Molas per 450 mil pessetes. A partir de llavors, la torre constru\u00efda per Gaud\u00ed va recuperar el nom de Bellesguard fins a l\u2019actualitat. El paper de la torre durant la Guerra Civil i postguerra sembla for\u00e7a interessant, per\u00f2 ser\u00e0 q\u00fcesti\u00f3 d\u2019un altre article.<\/p>\n