{"id":7056,"date":"2021-03-24T15:35:57","date_gmt":"2021-03-24T14:35:57","guid":{"rendered":"http:\/\/130.61.100.28\/wordpress\/cecilia-durgell\/"},"modified":"2022-08-09T14:19:17","modified_gmt":"2022-08-09T12:19:17","slug":"cecilia-durgell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/ca\/cecilia-durgell\/","title":{"rendered":"Cec\u00edlia d’Urgell"},"content":{"rendered":"
\"\"

Fragment del retaule de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial d\u2019Albesa. El feren realitzar els pares de Cec\u00edlia, Pere d\u2019Urgell i Margarida de Montferrat i hi figuren els seus escuts.<\/p><\/div>\n

Per Fernando Garc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

Els cinquanta anys posteriors a la mort de Mart\u00ed I, la hist\u00f2ria del palau de Bellesguard t\u00e9 a una dona com a protagonista. Des de 1410 fins 1422, Margarida de Prades<\/a>, la segona muller de Mart\u00ed I. Despr\u00e9s, fins a 1431, Violant de Bar<\/a>, la segona muller de Joan I, el germ\u00e0 de Mart\u00ed I. Per \u00faltim, fins a 1460, Cecilia II d\u2019Urgell, la que podia haver estat la segona muller de Mart\u00ed I. Totes elles van caure en desgr\u00e0cia els \u00faltims anys de la seva vida, per\u00f2, potser, la figura m\u00e9s tr\u00e0gica fou l\u2019\u00faltima…<\/p>\n

\"\"

Durant 50 anys Bellesguard va estar en mans de grans dones de la nostra hist\u00f2ria: Margarida de Prades, Violant de Bar i Cec\u00edlia d\u2019Urgell.<\/p><\/div>\n

Cec\u00edlia va n\u00e9ixer en la fam\u00edlia m\u00e9s poderosa de Catalunya despr\u00e9s del Casal de Barcelona: el llinatge dels comtes d\u2019Urgell. Ambdues nissagues es remuntaven als inicis dels comtats catalans. El 1406 es va celebrar un important enlla\u00e7 entre aquestes fam\u00edlies, la de Jaume II d\u2019Urgell, germ\u00e0 de Cecilia, amb Isabel d\u2019Arag\u00f3 i de Forti\u00e0, germanastra de Mart\u00ed I l\u2019Hum\u00e0 (els dos tenien el mateix pare, Pere III el Cerimoni\u00f3s, per\u00f2 diferent mare). Aquest matrimoni feia al prom\u00e8s sentir-se molt a prop del tron, i, per tant, molt cobdici\u00f3s.<\/p>\n

El 1409, la pr\u00f2pia Cecilia fou candidata a casar-se amb Mart\u00ed I, per\u00f2 el monarca va preferir a Margarida de Prades, d\u2019una fam\u00edlia m\u00e9s humil, potser per frenar les ambicions del seu cunyat. Malauradament, el matrimoni no va aconseguir donar a la corona cap hereu i el rei, cada dia m\u00e9s malalt, es resistia a nomenar un hereu. Encara \u00e9s motiu de debat determinar les raons per les quals Mart\u00ed I va mostrar tants dubtes respecte a la seva successi\u00f3. El que est\u00e0 clar \u00e9s que aquestes vacil\u00b7lacions van revifar els conflictes entre les fam\u00edlies nobili\u00e0ries del reialme ja abans de la seva mort el 1410. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la lluita pel poder no va trigar en esclatar. Per intentar resoldre-la es va convocar una votaci\u00f3 al Comprom\u00eds de Casp (1412). El candidat guanyador va ser Ferran I d\u2019Antequera, nebot de Mart\u00ed I.<\/p>\n

Un altre debat \u00e9s la causa de la mort del rei i, en particular, les sospites de que hagu\u00e9s estat enverinat per la dona i la mare de Jaume d\u2019Urgell, el candidat favorit. En qualsevol cas, la decisi\u00f3 del Comprom\u00eds de Casp allunyava del tron al germ\u00e0 de Cec\u00edlia. En pocs anys, la corona reial havia defugit tant de Cec\u00edlia com de Jaume. Els Urgell havien d\u2019acatar la votaci\u00f3 o al\u00e7ar-se en rebel\u00b7li\u00f3? Segons la llegenda, la mare del comte, li va dir aleshores una frase proverbial: \u201cFill, o rei o res\u201d. No hi havia marxa enrere. Els Urgell es van aixecar en armes per disputar la corona als partidaris del nebot de Mart\u00ed I, per\u00f2, en poc temps, la seva revolta fou sufocada. El 1414, l\u2019\u00faltim compte d\u2019Urgell va ser processat i condemnat a empresonament perpetu. Per aquesta ra\u00f3, la mem\u00f2ria popular recorda al germ\u00e0 de Cec\u00edlia com \u201cEl Dissortat\u201d. El que la hist\u00f2ria ha oblidat \u00e9s el dest\u00ed igualment desventurat de la resta del seu llinatge, una fam\u00edlia que, en aquell moment, estava formada, sobretot, per dones.<\/p>\n

\"\"

Jaume II el Dissortat i Ferran d\u2019Antequera.<\/p><\/div>\n

El primer c\u00e0stig va ser la confiscaci\u00f3 de totes les riqueses i t\u00edtols de la fam\u00edlia caiguda en desgr\u00e0cia. A continuaci\u00f3, el nou monarca va obligar a les dones dels Urgell a presenciar el judici contra \u201cEl Dissortat\u201d i, poc despr\u00e9s, la luxosa celebraci\u00f3 de la seva coronaci\u00f3 a Saragossa. A m\u00e9s a m\u00e9s, el nou monarca va processar per tra\u00efci\u00f3 a Margarida de Montferrat, la mare de Cec\u00edlia, i a Elionor, la serva germana gran.<\/p>\n

Sense cap lloc on anar, Cec\u00edlia i les altres dones dels Urgell, com l\u2019esposa i les filles del seu germ\u00e0, es van refugiar al monestir de Sixena, a Osca, que, durant la revolta, s\u2019havia mostrat fidel a la causa urgellista. Quan Ferran I ja havia mort, les refugiades van abandonar el monestir a causa d\u2019un brot de pesta. A partir d\u2019aleshores el dest\u00ed les portar\u00e0 per camins diferents. El 1420, Margarida, la mare, va morir al castell de Morella, a Castell\u00f3, on residia confinada des de 1414. El 1424, la seguiria Isabel, l\u2019esposa de \u201cEl Dissortat\u201d, apartada de les seves filles, en Alcoleja (Alcolea de Cinca), a Osca. El 1430, la pesta es dur\u00e0 a Elionor, la germana gran, despr\u00e9s d\u2019haver passat setze anys de vida contemplativa a l\u2019ermita de Sant Joan de la Muntanya, a Montblanc. El 1433, ser\u00e0 el torn de \u201cEl Dissortat\u201d, que morir\u00e0 en una pres\u00f3 a X\u00e0tiva, Val\u00e8ncia.<\/p>\n

Per\u00f2, i Cec\u00edlia, qu\u00e8 va ser de la nostra protagonista? Per sortir de la mis\u00e8ria, la comtessa que podia haver estat reina es va casar amb el vell i vidu vescomte Bernat IV de Cabrera, que va morir poc despr\u00e9s del casament sense descend\u00e8ncia. Amb els diners de l\u2019her\u00e8ncia Cec\u00edlia va poder comprar la torre de Bellesguard, l\u201911 de febrer de 1446. Gr\u00e0cies a l\u2019arxiu de la comunitat de Sant Just i Pastor, l\u2019anomenat Llibre de Bellesguard<\/em> o Fons Gualbes<\/em><\/a>, sabem que el preu va ser de 2.374 lliures i inclo\u00efa els edificis, vinyes, camps, horts i boscos de la propietat en franc alou. Ara b\u00e9, la nostra protagonista no va gaudir plenament de la seva nova propietat, cada vegada m\u00e9s afectada pels records dels seus familiars morts i les desgr\u00e0cies que tamb\u00e9 es van abatre sobre les filles del seu germ\u00e0.<\/p>\n

Tot i que va intentar un cop i un altre recuperar part de l\u2019antic patrimoni familiar, no consta enlloc que ho aconsegu\u00eds. Ben al contrari, malgrat residir al palau de Bellesguard, va passar els \u00faltims anys de la seva vida en una situaci\u00f3 bastant prec\u00e0ria. En un testament publicat el 24 d\u2019octubre de 1460, Cec\u00edlia menciona alguns objectes valuosos, per\u00f2 molts estaven empenyorats. Ironies de la vida, va morir sense descend\u00e8ncia en el mateix palau on es van esfumar les esperances d\u2019un nou hereu per part de Mart\u00ed I. Amb ells s\u2019extingiren els seus respectius llinatges, dos dels m\u00e9s antics i prominents de Catalunya.<\/p>\n

De Cec\u00edlia, la seva bi\u00f2grafa Virg\u00ednia Costafreda Puigpin\u00f3s, escrigu\u00e9: \u201ctot i la dissort, que va perseguir la seva fam\u00edlia fins al final, i la solitud amb qu\u00e8 es va veure obligada a viure, se\u2019ns representa com una dona coratjosa que va intentar fer-hi front fins al final\u201d.<\/p>\n