{"id":7095,"date":"2021-03-24T16:04:39","date_gmt":"2021-03-24T15:04:39","guid":{"rendered":"http:\/\/130.61.100.28\/wordpress\/roger-de-lauria\/"},"modified":"2023-08-18T10:36:31","modified_gmt":"2023-08-18T08:36:31","slug":"roger-de-lauria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/ca\/roger-de-lauria\/","title":{"rendered":"Roger de Ll\u00faria"},"content":{"rendered":"

L’expansi\u00f3 pel Mediterrani.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n

Per Fernando Garc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

Bellesguard \u00e9s un gran llibre d’hist\u00f2ria. Per arreu dels jardins, i tant a les fa\u00e7anes com a l’interior de la casa, Antoni Gaud\u00ed deixa al\u00b7lusions a les gl\u00f2ries i les ombres del Casal de Barcelona, representades per Mart\u00ed I, l\u2019\u00faltim monarca d\u2019aquest llinatge. L\u2019altre gran protagonista \u00e9s Roger de Ll\u00faria, el victori\u00f3s almirall de l\u2019Armada Reial durant el regnat de Pere III el Gran, rebesavi de Mart\u00ed I. La seva popularitat ha perdurat fins a l\u2019actualitat. No nom\u00e9s va fer possible la preemin\u00e8ncia mar\u00edtima a la mediterr\u00e0nia de la Corona d\u2019Arag\u00f3 sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, va frustrar la invasi\u00f3 de Catalunya per part del monarca franc\u00e8s Felip III l\u2019Ardit, a les batalles de les Formigues i el coll de Panissars, que van occ\u00f3rer a 1285. Com a recompensa als seus serveis va ser enterrat als peus del sepulcre de Pere el Gran al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus. En el seg\u00fcent quadre es representa una de les seves batalles m\u00e9s famoses, lliurada una mica abans de les al\u00b7ludides anteriorment.<\/p>\n

\"\"

Il\u00b7lustraci\u00f3: Batalla de el golf de N\u00e0pols, pintura de Ramon Tusquets i Maignon, 1885. La imatge mostra a Roger de Ll\u00faria acceptant la rendici\u00f3 de Carles II d’Anjou, el comandant de la flota francesa.<\/p><\/div>\n

La refer\u00e8ncia al fam\u00f3s almirall la trobem en un mosaic situat a l’entrada de la Torre de Bellesguard. Pels seus vius colors atreu r\u00e0pidament l\u2019atenci\u00f3 del visitant. A m\u00e9s a m\u00e9s, es repeteix als dos cantons de la porta principal. El mosaic mostra la frase que millor rememora l\u2019expansi\u00f3 pel Mediterrani en temps del llinatge de Mart\u00ed I.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

“Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d’Arago; ne encara no solamente galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos al\u00e7ar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d’Arago e de Cecilia”<\/em> (Cr\u00f2nica de Bernat Desclot, C<\/em>ap\u00edtol CLXVI).<\/p>\n

En l\u2019actualitat, la frase de Roger de Ll\u00faria s\u2019acostuma a mencionar en una versi\u00f3 m\u00e9s redu\u00efda, tal com que \u201ca partir d\u2019ara no hi haur\u00e0 peix que s\u2019atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d\u2019Arag\u00f3\u201d. Aquests peixos representen el domini de la Mediterr\u00e0nia pel Casal de Barcelona. Recordem-los: Arag\u00f3, Catalunya, Val\u00e8ncia, les Illes Balears, Sardenya, Sic\u00edlia, N\u00e0pols i, durant un breu per\u00edode, al segle XIV, tamb\u00e9 els Ducats de Neop\u00e0tria i Atenes, dos territoris situats a Gr\u00e8cia. Eren els temps dels tamb\u00e9 famosos almog\u00e0vers, els soldats de fortuna que van fer c\u00e8lebre el seu crit de guerra: desperta ferro!<\/p>\n

I ara tornem al mosaic. Ja hem vist el significat dels peixos amb la senyera. Ens falta explicar la lletra M de color groc, amb una corona al damunt. Aquest motiu s\u2019ha interpretat de dues maneres. En primer lloc, com un homenatge al rei Mart\u00ed I i a la seva segona esposa Margarida de Prades, senyors de Bellesguard. I en segon lloc, com un tribut a Maria Reina, la Mare de D\u00e9u. De fet, en mig d’aquests mosaics, al timp\u00e0 de la porta de ferro, podem llegir la frase “Ave Maria Pur\u00edssima sense pecat fou concebuda”. En cas de ser correcta aquesta interpretaci\u00f3, el mosaic combinaria dues de les principals passions de Gaud\u00ed: l\u2019hist\u00f2ria de Catalunya i la religi\u00f3 cat\u00f2lica. D\u2019altra banda, cal recordar que la realitzaci\u00f3 d’aquest banc cer\u00e0mic va ser executada el 1916 per Dom\u00e8nec Sugra\u00f1es, un dels principals col\u00b7laboradors de Gaud\u00ed i, com ell, de marcada personalitat catalanista i religiosa.
\n