{"id":7111,"date":"2021-03-24T16:11:06","date_gmt":"2021-03-24T15:11:06","guid":{"rendered":"http:\/\/130.61.100.28\/wordpress\/joan-baptista-grau-vallespinos-2\/"},"modified":"2022-08-09T14:19:17","modified_gmt":"2022-08-09T12:19:17","slug":"joan-baptista-grau-vallespinos-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/ca\/joan-baptista-grau-vallespinos-2\/","title":{"rendered":"Joan Baptista Grau Vallespin\u00f3s"},"content":{"rendered":"
\"\"

Joan Grau (esquerra) i Antoni Gaud\u00ed (dreta).<\/p><\/div>\n

Per Fernando Garc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

Joan Baptista Grau i Vallespin\u00f3s era 20 any m\u00e9s gran que Gaud\u00ed. Malgrat aix\u00f2 sempre es van entendre de meravella. Ambd\u00f3s compartien l\u2019inter\u00e8s per la religi\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 per la hist\u00f2ria antiga, especialment de l\u2019esfera cristiana i catalana. En l\u2019\u00e0mbit religi\u00f3s, Joan Grau va ser ordenat sacerdot el 1859 i, com Gaud\u00ed, es faria amic de Jacint Verdaguer, el bisbe Josep Torras i Bages i altres personalitats del panorama cat\u00f2lic de la seva \u00e8poca. En l\u2019\u00e0mbit hist\u00f2ric, va formar part de totes les societats arqueol\u00f2giques de les diferents ciutats on va residir, des de la primera, la de Tarragona fins a l\u2019\u00faltima, la d\u2019Astorga, on va exercir de bisbe.<\/p>\n

Joan Grau tamb\u00e9 va n\u00e9ixer a Reus i va residir un temps a Tarragona, com gaireb\u00e9 tots els col\u00b7laboradors de Gaud\u00ed. La gran majoria van con\u00e8ixer al mestre quan ja era un arquitecte consagrat, per\u00f2 amb Joan Grau la seva amistat \u00e9s molt m\u00e9s antiga. Es remunta a la seva \u00e8poca d\u2019estudiant d\u2019arquitectura, poc abans de 1878, any en qu\u00e8 va obtenir el t\u00edtol. Aquesta \u00e9s l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 tamb\u00e9 va comen\u00e7ar la seva relaci\u00f3 amb Eusebi G\u00fcell, el seu altre gran mecenes, i diem \u201caltre\u201d perqu\u00e8, encara que en menor mesura, Joan Grau tamb\u00e9 va ser un dels protectors del jove geni, i la principal causa, com aviat veurem, per la qual Gaud\u00ed acabaria construint la Torre de Bellesguard.<\/p>\n

A l\u2019inici de la seva amistat, Joan Grau exercia de canonge i vicari general de l\u2019arxidi\u00f2cesi de Tarragona i va ser ell qui li va encarregar la seva primera obra: l\u2019altar del Santuari de la Nostra Senyora del Sagrat Cor, coneguda popularment com a Esgl\u00e9sia de Jes\u00fas i Maria[1]<\/a>.Estudis recents suggereixen que el jove Gaud\u00ed tamb\u00e9 don\u00e0 indicacions per arreglar el jard\u00ed del convent, avui desaparegut. Aquesta seria, per cert, l\u2019\u00fanica obra de Gaud\u00ed realitzada a la seva estimada Tarragona. Es tracta, a m\u00e9s a m\u00e9s, de la primera obra de l\u2019artista, dissenyada el 1877, quan encara era estudiant i finalitzada despr\u00e9s de la benedicci\u00f3 del temple, l\u2019any 1879. L\u2019enc\u00e0rrec va sorgir arran de la mort de la mare de Rosa Egea Gaud\u00ed, l\u2019\u00fanica neboda de Gaud\u00ed, fet que va convertir a Gaud\u00ed en el seu tutor legal. Per fer front a l\u2019educaci\u00f3 de Rosa, que estudiava a l\u2019escola de Jes\u00fas i Maria, el jove geni va proposar a Joan Grau la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest altar. Es van imaginar aleshores que, una d\u00e8cada m\u00e9s tard, els dos s\u2019ajuntarien de nou per enllestir la construcci\u00f3 de tot un palau episcopal?<\/p>\n

A l\u2019inici de la seva amistat amb Gaud\u00ed, el futur Bisbe d\u2019Astorga ja feia gala d\u2019interessos que tamb\u00e9 fascinaven a Gaud\u00ed, com l\u2019estudi de l\u2019arquitectura cristiana i la \u201crenovaci\u00f3 lit\u00fargica\u201d a trav\u00e9s de revistes que editava el mateix Grau. A m\u00e9s a m\u00e9s, el futur bisbe col\u00b7labor\u00e0 amb l\u2019Associaci\u00f3 Catalanista d\u2019Excursions Cient\u00edfiques i comen\u00e7ar\u00e0 a fundar diferents escoles religioses per fills d\u2019obrers. Dues dades rellevants quan recordem que l\u2019arquitecte reusenc va arribar a ser vocal de la junta directiva d\u2019aquesta associaci\u00f3 i que Joan Grau disposar\u00e0 al seu testament que els diners de la venda de Bellesguard fossin destinats als fills dels obrers de Reus. A continuaci\u00f3 explicarem les circumst\u00e0ncies de tan peculiar testament.<\/p>\n

\"\"

Joan Grau nomenat bisbe d’Astorga.<\/p><\/div>\n

El 1886, Joan Grau, va ser nomenat bisbe d\u2019Astorga, ciutat de Lle\u00f3 on va seguir cultivant els seus interessos, fundant un Museu Arqueol\u00f2gic dioces\u00e0, aix\u00ed com algunes escoles i una revista. Pel seu c\u00e0rrec li corresponia viure al palau episcopal, per\u00f2 l\u2019edifici va ser destru\u00eft per un incendi poc despr\u00e9s de la seva arribada. Sense dubtar-ho, va encarregar la construcci\u00f3 del nou palau al seu amic i compatriota Gaud\u00ed, qui el visitar\u00e0 en onze ocasions, durant quatre anys. Van ser unes estades ben prol\u00edfiques, tant en l\u2019\u00e0mbit est\u00e8tic com religi\u00f3s. Com ha escrit Gijs van Hensbergen, un dels principals bi\u00f2grafs de Gaud\u00ed, l\u2019arquitecte reusenc \u201ces passava hores discutint de lit\u00fargia amb Grau. El bisbe el va animar a llegir L\u2019Ann\u00e9e Liturgique<\/em>, de Dom Gu\u00e9ranger, que es convertiria en un text clau per Gaud\u00ed i ocuparia un lloc d\u2019honor en la seva biblioteca junt amb l\u2019autografiada L\u2019Atl\u00e0ntida <\/em>(del seu amic com\u00fa Jacint Verdaguer). Anys despr\u00e9s, va dir que aquell havia sigut, probablement, el per\u00edode m\u00e9s influent en la seva vida professional\u201d[2]<\/a>.<\/p>\n

Per desgr\u00e0cia, no sabem de qu\u00e8 m\u00e9s van parlar els dos amics. Un tema, en especial, ens interessa: el palau de Bellesguard, \u00faltima seu del rei Mart\u00ed I<\/a>, el monarca que va ser amic del Papa Luna<\/a> i de Sant Vicent Ferrer<\/a>. Resulta dif\u00edcil imaginar que no parlessin d\u2019aquest palau quan recordem que, l\u2019any 1888, mentre Gaud\u00ed estava construint el palau d\u2019Astorga, Joan Grau va comprar la finca de Bellesguard. El terreny en aquell moment, era propietat de l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Just i Pastor, on, per cert, es conserva l\u2019arxiu de la hist\u00f2ria de Bellesguard, gr\u00e0cies a la donaci\u00f3 de Joan Gualbes<\/a>, poeta i militar que va residir a les seves ru\u00efnes durant al voltant de 1714. Recordem, aix\u00ed mateix, que aquesta Esgl\u00e9sia era un lloc on Gaud\u00ed acostumava a practicar cant gregori\u00e0.<\/p>\n

Segurament, el fet que Joan Grau fos bisbe va facilitar la compra. Pensem que Joan Grau va realitzar aquesta adquisici\u00f3 pensant en el seu retir. Malauradament, la mort el sorprendr\u00e0 a 1893. Gaud\u00ed que, aleshores, estava a Astorga, es va fer c\u00e0rrec del seu enterrament, aix\u00ed com de les seves \u00faltimes voluntats, una de les quals, com ja hem dit, fou la construcci\u00f3 d\u2019una escola pels nens pobres de Reus amb els diners obtinguts per la venda de Bellesguard[3]<\/a>. La venda, per\u00f2, es va retardar en el temps fins a 1900, quan la va comprar Maria Sagu\u00e9s<\/a>, viuda d\u2019uns altres amics de Gaud\u00ed: Jaume Figueres<\/a> i els seus fills.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Palau episcopal d’Astorga (esquerra) i la Torre Bellesguard (dreta).<\/p><\/div>\n

Coneixent la profunda relaci\u00f3 humana darrere d\u2019aquests dos edificis, \u00e9s impossible no comparar el palau episcopal d\u2019Astorga amb la Torre de Bellesguard, per\u00f2 aquest no \u00e9s el lloc per entrar en detalls arquitect\u00f2nics. De totes maneres, comentarem almenys la hip\u00f2tesi de Jan Molema, un dels principals estudiosos de Gaud\u00ed i assidu visitant de l\u2019edifici. En el seu llibre Gaud\u00ed: The Construction of Dreams[4]<\/strong><\/a><\/em>, el cap\u00edtol dedicat a Bellesguard conclou amb el que ell mateix anomena \u201ca rather fantastic assumption\u201d (\u201cuna assumpci\u00f3 for\u00e7a fant\u00e0stica\u201d)…<\/p>\n

Com \u00e9s ben sabut, Gaud\u00ed, despr\u00e9s de la mort del seu amic Joan Grau, va abandonar Astorga deixant inacabat el pis superior i el terrat. Les relacions de l\u2019arquitecte amb les autoritats locals van ser tan dolentes que aquest fins i tot va cremar els pl\u00e0nols del projecte final perqu\u00e9 ning\u00fa el pogu\u00e9s enllestir[5]<\/a>. No sense esfor\u00e7os, l\u2019actual terrat es va completar a 1913, amb solucions m\u00e9s modestes, per operaris que no tenien cap relaci\u00f3 amb Gaud\u00ed ni cap dels seus col\u00b7laboradors. Ning\u00fa sap quina era la idea original de Gaud\u00ed. Ara b\u00e9, segons Jan Molema, la superposici\u00f3 dels dos edificis relacionats amb Joan Grau, \u00e9s a dir, el palau episcopal, en la seva concepci\u00f3 original, i el palau de Bellesguard \u201cis exactly the same. <\/em>Bellesguard would perfectly fit in the Astorga estate even better than what was actually built there<\/em>\u201d (\u201c\u00e9s exactament la mateixa. Bellesguard podria perfectament ajustar-se en el terreny d\u2019Astorga fins i tot millor del que s\u2019hi va construir realment\u201d).<\/p>\n

Una hip\u00f2tesi massa fant\u00e0stica? Probablement, per\u00f2, en qualsevol cas, ens recorda la profunda relaci\u00f3 d\u2019ambd\u00f3s edificis amb les principals persones darrere la seva construcci\u00f3, dos amics de tota la vida, que van envellir junts parlant dels mateixos temes religiosos i hist\u00f2rics.<\/p>\n

[1]<\/a> AmicsdeGaudi (21 febrer de 2017), 130 anys de l\u2019unica obra de Gaud\u00ed a Tarragona<\/em>, www.amicsdegaudi.com<\/p>\n

[2]<\/a> VAN HENSBERGEN, Gijs., Antoni Gaud\u00ed<\/em>, Debolsillo, Barcelona, 2002, p. 141<\/p>\n

[3]<\/a> Per saber m\u00e9s d\u2019aquest episodi, veure: Tarragona, J.M., (6 de desembre de 2008),\u201cTumba del Dr. Grau (1893)\u201d, www.antonigaudi.org<\/a><\/p>\n

[4]<\/a> MOLEMA, J., Gaud\u00ed. <\/em>The Construction of Dreams<\/em>, Thieme MediaCenter, Rotterdam, 2009, p. 255. Veure tamb\u00e9, p. 166: \u201cEn el primer projecte (d\u2019Astorga), el cos principal del palau \u00e9s un cub amb una pir\u00e0mide al damunt. Aquest cos s\u2019enfonsa lleugerament dins del terreny. Trobem l\u2019estructura del cub i la pir\u00e0mide de nou a Bellesguard i a la Casa de los Botins\u201d, i, a la nota 210, Molema afegeix: \u201cAquesta coincid\u00e8ncia refor\u00e7a la meva hip\u00f2tesis que Bellesguard podria haver sigut dissenyada primer per Grau\u201d (p. 309)<\/p>\n

[5]<\/a> Van Hensbergen, p. 143<\/p>\n