![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Brigadista-1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Per Fernando Garc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n 28 d\u2019octubre de 1938. Aquest dia es va veure Mallorca des del terrat de Bellesguard?<\/p>\n Abans de respondre \u00e9s necessari fer un breu comentari per explicar el context de la pregunta. Als nostres visitants els agrada preguntar-nos si \u00e9s cert que es pot veure Mallorca des de la teulada, i la resposta \u00e9s que s\u00ed, per\u00f2 nom\u00e9s quan les condicions meteorol\u00f2giques s\u00f3n excepcionalment bones[1]<\/a>. Ara b\u00e9, des de febrer de 1937 fins a gener de 1939, la menci\u00f3 de Mallorca no hauria sigut tan captivadora com en l\u2019actualitat. Aleshores, l\u2019illa acollia els tres aer\u00f2droms de l\u2019Aviazione Legionaria delle Baleari<\/em>, l\u2019aviaci\u00f3 feixista italiana que, durant mesos, va bombardejar Barcelona i altres localitats properes al litoral com Val\u00e8ncia i X\u00e0tiva[2]<\/a>.<\/p>\n A causa de la proximitat de Mallorca, en aproximadament 30 minuts, els avions italians podien estar damunt de la ciutat, en una \u00e8poca on encara no s\u2019havia inventat el radar (es far\u00e0 el 1940). Pels seus pilots, tot eren avantatges. Arribaven amb el sol d\u2019esquena i el sempre mal armat ex\u00e8rcit republic\u00e0 tot just disposava de rudimentaris mitjans per a respondre als atacs o donar la veu d\u2019alarma amb antelaci\u00f3. La defensa antia\u00e8ria era insuficient i desorganitzada[3]<\/a>. A m\u00e9s, en aquell moment, no hi havia plena consci\u00e8ncia d’aquesta nova t\u00e8cnica militar, consistent en sembrar el terror sobre la poblaci\u00f3 civil en la rereguarda mitjan\u00e7ant bombardejos aeris sistem\u00e0tics per sorpresa. Els atacs a Barcelona, especialment el mar\u00e7 de 1938, van ser un dels primers exemples del que ara denominem carpet bombing<\/em> (\u201cbombardeig catifa\u201d o \u201cbombardeig de saturaci\u00f3\u201d), junt amb els atacs a Durango i Guernica, realitzats un any abans, per l\u2019aviaci\u00f3 alemanya.<\/p>\n <\/p>\n L’opini\u00f3 p\u00fablica de l’\u00e8poca es va mostrar horroritzada. El mar\u00e7 de 1938, aquests bombardejos, en nom\u00e9s tres dies (16, 17 i 18), van causar entre 880 i 1300 morts i entre 1500 i 2000 ferits. Una prova del gran impacte internacional d’aquests bombardejos va ser el discurs pronunciat per Winston Churchill el 1940 en l’inici de la batalla d’Anglaterra: \u201cNo vull menysprear la severitat del c\u00e0stig que cau sobre nosaltres, per\u00f2 confio que els nostres conciutadans demostraran ser capa\u00e7os de resistir com ho va fer el valent poble de Barcelona\u201d.<\/p>\n El 28 d’octubre de 1938 es va poder veure aquell dia Mallorca des de la teulada de Bellesguard?<\/p>\n No ho sabem. El que s\u00ed que sabem \u00e9s que, almenys, no va apar\u00e8ixer cap avi\u00f3 enemic. Una gran sort perqu\u00e8 aquest dia es va concentrar molta gent al carrer, tot i que, per temor als bombardejos, no es va fer cap comunicat p\u00fablic del que anava a succeir. La poblaci\u00f3 de Barcelona es va anar assabentant de la desfilada a mesura que comen\u00e7ava a formar-se, per\u00f2, tan r\u00e0pid com s\u2019informava, aquell 28 d\u2019octubre de 1938, millers de persones no van dubtar a sortir de les seves cases, o als balcons i les finestres. Entre els assistents, es trobaven Manuel Aza\u00f1a, el President de la Rep\u00fablica, Llu\u00eds Companys, el president de la Generalitat, Juan Negr\u00edn, el cap de Govern, i Dolores Ib\u00e1rruri, \u201cLa Passion\u00e0ria\u201d, aix\u00ed com molts altres militars i pol\u00edtics del b\u00e0ndol rep\u00fablica. Qu\u00e8 feia tanta gent al carrer aquell 28 d’octubre de 1938, desafiant el risc a un nou bombardeig?<\/p>\n Al llarg de l’Avinguda 14 d’Abril (actual Diagonal), aquest dia, milers de persones es van donar cita per a acomiadar als \u00faltims voluntaris de les Brigades Internacionals. En els dos anys anteriors, els seus membres de 55 nacionalitats diferents, inclosa la italiana, havien defensat amb fermesa la lluita antifeixista en els camps de batalla d’Espanya. No obstant aix\u00f2, la pressi\u00f3 de la comunitat internacional i les divisions internes en el b\u00e0ndol republic\u00e0, van acabar per for\u00e7ar la seva retirada.<\/p>\n El de Barcelona no va ser l\u2019\u00fanic comiat. Els dies previs i posteriors, en altres indrets del territori republic\u00e0 van tenir lloc altres desfilades semblants. \u201cL\u2019ad\u00e9u de les Brigades Internacionals\u201d, una de les fotografies m\u00e9s famoses del llegendari Robert Capa, va ser pressa a Montblanc[1]<\/a>, Tarragona. Ara b\u00e9, el comiat m\u00e9s multitudinari va ser el de Barcelona. Un testimoni franc\u00e8s d’aquella desfilada, escrigu\u00e9: \u201cMarx\u00e0vem sobre una catifa de flors. Se’ns sumaven multituds i les mares ens feien petonejar als seus fills, plorant. Va ser una cosa que mai havia vist; ten\u00edem els ulls plens de ll\u00e0grimes. Va ser un comiat inoblidable\u201d[2]<\/a>.<\/p>\n Aquesta desfilada pren especial rellev\u00e0ncia per Bellesguard perqu\u00e8 durant uns anys alguns soldats de les Brigades Internacionals van residir a la torre. Potser fins i tot atenent una bateria antia\u00e8ria. Gr\u00e0cies a les seves espectaculars vistes de la ciutat, l’antic palau del rei Mart\u00ed ha estat utilitzat amb finalitats militars de vigil\u00e0ncia a diferents conflictes: a la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successi\u00f3 i la Guerra Civil.<\/p>\n Aquell 28 d’octubre de 1938 sabem que es va contemplar una part important de la torre que trigaria diverses d\u00e8cades a tornar a veure’s. Un element essencial que Gaud\u00ed mai es va imaginar que romandria amagat durant tant de temps…<\/p>\n Ens referim a la senyera helicoidal del pinacle de la teulada. En efecte, a causa de l’avan\u00e7 de les tropes franquistes poc despr\u00e9s del comiat de les Brigades Internacionals, aquest motiu decoratiu es va pintar de gris per a evitar que la torre fos destru\u00efda. Per conseg\u00fcent, la bandera catalana va romandre encoberta durant anys fins al 1985, quan la fam\u00edlia Guilera (enlla\u00e7<\/em>), els seus propietaris despr\u00e9s de la Guerra Civil, la va recuperar pintant les peces de cer\u00e0mica de vermell i groc. El pas del temps, no obstant aix\u00f2, va fer que els colors perdessin llustre. No va ser fins a maig de 2008 quan, finalment, els Guilera van poder recuperar la bandera tal com l’havia dissenyat Gaud\u00ed, aprofitant unes obres per a estabilitzar l’estructura del pinacle. En aquesta restauraci\u00f3, es van utilitzar vidres de color, el material emprat per l’arquitecte.<\/p>\n D’aquesta manera, diverses d\u00e8cades despr\u00e9s, es va tornar a contemplar el pinacle tal com ho va veure Gaud\u00ed i els ve\u00efns de Bellesguard aquell 28 d’octubre de 1938, el dia en qu\u00e8, possiblement, Mallorca no es va veure des de la torre per\u00f2, al centre de Barcelona, la poblaci\u00f3 va acomiadar als \u00faltims brigadistes internacionals i no va caure cap bomba.<\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> El lector interesat pot veure imatges de la desfilada a Barcelona buscant les fotos d\u2019Henry Buckley<\/p>\n [2]<\/a> MONZ\u00d3N, A. (21 d\u2019octubre de 2018), \u201cEl \u00faltimo adi\u00f3s a las Brigadas Internacionales\u201d, Recuperat a elindependiente.com<\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> FERRO, L. (27 de diciembre de 2016), \u201cCaptan una ins\u00f3lita vista de Mallorca desde Barcelona\u201d. Recuperat a www.lavanguardia.com<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Brigadista-2.jpg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Brigadista-3.jpg\")
<\/a><\/p>\n