{"id":7224,"date":"2021-03-24T17:05:10","date_gmt":"2021-03-24T16:05:10","guid":{"rendered":"http:\/\/130.61.100.28\/wordpress\/domenec-sugranes-i-gras\/"},"modified":"2023-02-09T17:54:21","modified_gmt":"2023-02-09T16:54:21","slug":"domenec-sugranes-i-gras","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/bellesguardgaudi.com\/ca\/domenec-sugranes-i-gras\/","title":{"rendered":"Dom\u00e8nec Sugra\u00f1es i Gras"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

Per Fernando Garc\u00e9s.<\/strong><\/p>\n

Sugra\u00f1es, com Gaud\u00ed, va n\u00e9ixer a Reus. La relaci\u00f3 entre tots dos comen\u00e7a al voltant de 1905, quan Sugra\u00f1es estava acabant el seu \u00faltim curs d’arquitectura a Barcelona. Gaud\u00ed tenia 53 anys i ell 27. Al mestre li va caure b\u00e9 des del primer moment i Bellesguard va ser un dels primers llocs on el jove estudiant va tenir l’oportunitat de demostrar la seva v\u00e0lua.<\/p>\n

Fins aquell moment la m\u00e0 dreta de Gaud\u00ed era Francesc d’Ass\u00eds Berenguer, per\u00f2 despr\u00e9s de la seva mort el 1914, el jove Sugra\u00f1es el va substituir. La relaci\u00f3 amb el mestre va ser tan estreta que l\u2019arribar\u00e0 a anomenar el seu marmessor testamentari. Quan Gaud\u00ed va desapar\u00e8ixer despr\u00e9s de ser atropellat el 1926, va ser Sugra\u00f1es qui va organitzar la seva cerca, i, despr\u00e9s de la mort del mestre, es va encarregar del funeral. A m\u00e9s a m\u00e9s, ser\u00e0 ell qui es far\u00e0 c\u00e0rrec de les obres de la Sagrada Fam\u00edlia durant els seg\u00fcents deu anys. No obstant aix\u00f2, de tots els col\u00b7laboradors de Gaud\u00ed, potser el menys conegut \u00e9s aquest reusenc eclipsat pel carisma d’un altre jove alumne \u201cadoptat\u201d per Gaud\u00ed en la seva \u00e8poca de Bellesguard. Ens referim a Josep Maria Jujol, qui, per cert, si b\u00e9 no va n\u00e9ixer a Reus, ho va fer molt a prop, a Tarragona.<\/p>\n

\"\"

Gaud\u00ed i els seus dos homes de confian\u00e7a, Jujol i Sugra\u00f1es.<\/p><\/div>\n

En una ocasi\u00f3, li van preguntar a Gaud\u00ed sobre les peculiaritats dels seus dos protegits. La resposta es va fer c\u00e8lebre: \u201cTinc dos gats a la casa: l’un, Sugra\u00f1es, fa el seu treball on se suposa que ha de fer-ho; l’altre, Jujol, ho fa exactament on se suposa que no ha de fer-ho. Tenen vost\u00e8s tota la ra\u00f3, per\u00f2 qu\u00e8 puc fer sobre aquest tema?\u201d [1]<\/a>En els \u00faltims anys, s’han fet molts actes per a reivindicar la figura de Jujol, relegant en un segon pla l’obra de Sugra\u00f1es, per\u00f2 la cita anterior demostra que tots dos eren igualment importants per Gaud\u00ed. Bellesguard \u00e9s el millor exemple d’aquesta consideraci\u00f3.<\/p>\n

El 1905 s’acumulava el treball al taller del mestre. M\u00e9s de vint projectes al mateix temps. Els retocs finals de Bellesguard es complicaven per la necessitat de fer malabarismes amb tanta activitat[2]<\/a>. El 1909, per diverses raons, Gaud\u00ed deixa inacabada l’obra. No es reprendr\u00e0 fins al 1916, en qu\u00e8 el jove Sugra\u00f1es finalitza el projecte. La intervenci\u00f3 de Sugra\u00f1es va imprimir gran part del car\u00e0cter actual de Bellesguard ja que conforma dues de les zones m\u00e9s visibles: els bancs a costat i costat de la porta d\u2019entrada, i l\u2019arrambador d\u2019enrajolat de l\u2019escala principal, que omple de color el vest\u00edbul. A m\u00e9s a m\u00e9s, va construir la casa dels masovers, dissenyada tamb\u00e9 en un estil neog\u00f2tic en sintonia amb la resta de la torre.<\/p>\n

\"\"

Detall dels bancs de l’entrada principal.<\/p><\/div>\n

Aquestes intervencions, per\u00f2, no estan exemptes de debat. Qui va ser el responsable del seu disseny? El va triar Sugra\u00f1es? Ho va fer Gaud\u00ed? El van acordar entre tots dos? Sigui com sigui, Gaud\u00ed va confiar plenament en Sugra\u00f1es per a la seva execuci\u00f3. Com d\u00e8iem abans, la relaci\u00f3 entre tots dos sempre va ser molt estreta. En una recent entrevista, el fill de Sugra\u00f1es va explicar que quan era petit, els diumenges, ell i el seu pare acostumaven a anar a l’escullera del port de Barcelona per a trobar-se amb ell i passejar junts prop de la mar. Una an\u00e8cdota reveladora si recordem que la major part del disseny dels mosaics de l\u2019entrada a la torre de Bellesguard gira entorn al mar: les conquestes de Roger de Ll\u00faria<\/a> al Mediterrani i la llegenda del vaixell que anuncia al rei Mart\u00ed la mort del seu fill a Sardenya. Ens preguntem si Gaud\u00ed i Sugra\u00f1es van parlar d\u2019aquests cap\u00edtols de la hist\u00f2ria durant els seus passejos davant el mar?<\/p>\n

\"\"

Vistes del Mar Mediterrani i la ciutat de Barcelona des de les terraces de la Torre Bellesguard.<\/p><\/div>\n

Sigui com sigui, els \u00faltims anys de Sugra\u00f1es no van ser f\u00e0cils. Durant un temps, tot semblava anar b\u00e9. Va construir edificis propis, com la Torre Loperena, a Salou, i va seguir al c\u00e0rrec de la Sagrada Fam\u00edlia. No obstant aix\u00f2, el 1936, a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’esclat de la Guerra Civil, Sugra\u00f1es va haver d\u2019abandonar totes les obres i un incendi va destruir el valu\u00f3s arxiu de Gaud\u00ed que ell havia reunit en el seu taller de la Sagrada Fam\u00edlia. Aquell jove estudiant de l’\u00e8poca de Bellesguard moriria dos anys despr\u00e9s. Diuen que mai es va recuperar del disgust provocat per la perduda de l’arxiu del seu mentor i amic, Antoni Gaud\u00ed.<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

[1]<\/a> VAN HENSBERGEN, G., Antoni Gaud\u00ed<\/em>, Plaza&Jan\u00e9s Editores, Barcelona, 2002, p\u00e0g. 211<\/p>\n

[2]<\/a> Ibid<\/em>., p\u00e0g. 201<\/p>\n