Sabies què? Un maó català i gallec…

Por Ferran Garcés

L’anterior divendres li van donar la volta a un tros de ceràmica de Torre Bellesguard, i, al fer-ho, vam descobrir la inesperada història d’un fabricant anglès, amb un lleó i un unicorn en el logo (Alfred Meakin) Avui li donarem la volta a una altra peça amb una història no menys singular al darrera, malgrat ser, a primera vista, només un “totxo”. Ens referim als maons que configuren l’esquelet de la casa, especialment visibles a la Sala de Música, anomenada també, Sala dels Maons. 

De punta a punta de la Península

1036 km és la distancia entre la Rúa Leandro Curcuny, a Burela, província de Lugo, i el Carrer Cucurny, a Montmeló, província de Barcelona. En ambdós llocs, l’odònim preserva el nom de l’empresa que fabricava els maons emprats a Torre Bellesguard. De fet, són més d’un carrer. Pere Rodríguez, l’alcalde de Montmeló, comentava no fa molt en una entrevista com “encara hi ha molta gent del poble que coneix la plaça de la Constitució com a plaça de la Cucurny” (1) I és que Cucurny, com totes les grans fabriques, va ser molt més que un negoci, esdevenint part de la memòria col·lectiva de la població al seu voltant. El mateix alcalde, afegia:  “A Montmeló, gairebé tothom coneix algú que hi va treballar. Fins i tot hi ha veïns que hi havien treballat ells mateixos de joves” (Ibid) A  Burela, a 1036 km, podrien dir al mateix. Aquesta és, doncs, la historia no sols d’un “totxo”, ni d’un carrer, sinó de tota una època, de la seva gent, del seu llegat. 

Primer novetat, després nostàlgia 

El que avui sembla una branca del passat, en el seu temps va ser el brot d’un material de vanguardia: el maó refractari. Cucurny és el nom de l’empresa fundada a 1840 per Pau Cucurny i Delahaye, un català d’origen francès al que si l’atribueix haver introduït d’aquest novedós material a Espanya, el maó refractari. Ho va fer,  juntament amb un altre fabricant anomenat Joan Molas. Ara bé, els Cucurny són els que acabarien dominant el mercat i, en conseqüència, esdevenint el seu principal referent (2)

L’empresa va neixer entre Barcelona i, poc després, a L’Hospitalet de Llobregat. En una segona etapa, l’expansió del negoci portarà a l’establiment d’una nova fabrica a Burela, a 1908, un any abans de que Gaudi abandoni Torre Bellesguard, i, a Montmeló, a 1915, un any abans de que Domènec Sugrañes afegeixi alguns elements decoratius a la casa. Com veiem, estem parlant d’una història paral·lela. 

El Leandro Cucurny de la rúa gallega fa referència a un dels membres de la tercera generació de la família (3) En aquella època, a més a més de maó refractari, l’empresa era famosa per la qualitat del gres que produïa, així com la producció de tota mena de productes. “Des dels maons, com a producte general, fins a les peces d’especial aplicació: per a mines, fàbriques de gas, calderes de vapor, fàbriques de vidre i porcellana i peces de gres per als fabricants d’àcids” (2) 

Durant aquests anys, el Cucurny van obrir sucursals a Madrid, Cartagena, Màlaga, Sevilla i Saragossa. Va ser la seva millor època. A la Guerra Civil, la fabrica de Montmeló es va nacionalitzar i va produir caixes de transport d’armament per a l’exèrcit republicà”, ens recorda el periodista Oriol Serra, “Durant la postguerra va recuperar la seva activitat habitual, fins que la proliferació de materials com el vidre o el plàstic van fer devaluar la ceràmica i en van forçar el tancament” (1) A 1980, totes les fabriques i sucursals havien tancat les seves portes. 

No ha sigut fins a 2020, quan, tan a Burela (4) com a Montmeló (5), han començat a organitzar una sèrie d’activitats per recuperar el seu passat comú. Un passat que, com hem dit, segueix present en el nom d’alguns carrers i la memòria col·lectiva dels seus veïns.  Ara bé, el passat de Cucurny també perdura en les parets de Torre Bellesguard, configurant el seu esquelet, ben visible a la Sala dels Maons. Un passat que us convidem a visitar i gaudir en persona!

Notes

(1) Serra, Oriol (17/03/2021), “Montmeló recorda l’antiga fàbrica Cucurny amb una exposició”, diari El9nou”

(2) En alguns llocs d’Internet afirmen que Pau Cucurny i Delahaye va ser l’introductor. Ara bé, segons l’enciclopèdia catalana, l’introductor del material refractari pels seus contemporanis va ser Joan Molas, però “l’empresa dels Cucurny és, sense cap dubte, la gran empresa d’aquests productes durant tres quarts de segle”. Per ser més exactes, “l’any 1859, Cucurny i Companyia introduí per primera vegada amb un relatiu èxit un forn continu per a la cocció” d’aquest material. Després de 1860, Pau Cucurny deixarà enrere a Joan Molas i esdevindrà l’empresa més important entre els fabricants de material refractari a Catalunya (enllaç)

(3) Salgado, Fernando (14/04/2015), “Gres Cucurny o Gres Burela”, diari La Voz de Galicia

(4) Redacció (30/09/2020), “Burela recupera com Montmeló a historia da antiga fabrica de gres cucurny”, revista A Marina Xornal

(5) Redacció (12/03/2021), “L’exposició ‘Redescobrim l’antiga fàbrica Cucurny’ es podrà veure en el Museu Municipal”, web de l’Ajuntament de Montmeló.