Sabies què? El ferro forjat a Bellesguard

Per Ferran Garcés  

El dia 1 de desembre, l’Església catòlica, celebra el dia de Sant Eloi, o Eligi, el patró dels diversos oficis relacionats amb els metalls: ferrers, argenters, joiers… Hem triat, doncs, aquest dia per recordar que Antoni Gaudí, a més a més d’un gran arquitecte, va ser un extraordinari artesà, que dominava els diferents oficis de la construcció. En especial, els vinculats al metall. Una habilitat que li venia d’herència…  

Tant per banda paterna com materna, Gaudí descendia d’una família, que, durant més de cinc generacions, s’havia dedicat a treballar el coure i, de vegades, el ferro (1) Per si no n’hi hagués prou, a la seva joventut, Gaudí va perfeccionar l’ofici de fargaire a la forja d’Antoni Sardà Bernis, al carrer Sant Jaume, a Reus, la seva ciutat de referència. Afició que no perdre una vegada a Barcelona. Des de 1869, és a dir, encara amb 17 anys, ja freqüentava el taller d’Eudald Puntí, que era forjador, fuster i vidrier. José Gaudí Pomerol, propietari d’altre taller de metal·lúrgia, juntament amb els seus fills, també va col·laborar amb l’arquitecte en diverses obres (2)  

Aquí no acaba la llista. Els principals col·laboradors de Gaudí van ser Joan Oñós Serinanell, i els seus aprenents, els germans Lluís i José Badia Miarnau, probablement els millors forjadors de ferró de l’època. Gaudí va passar hores i hores en aquests tallers dirigint personalment el treball de la forja. Diuen que, quan Gaudí s’apropava, Oños fugia per por a la complexitat dels projectes del mestre, deixant als germans la responsabilitat d’atendre’l. Al morir Oños, Gaudí va construir un nou taller per la família, avui desaparegut. No els va cobrar cap honorari sinó que va preferir que ho dedueixin dels encàrrecs que els hi demanava (3)   

La relació de Gaudí amb el metall era, doncs, a la vegada, familiar i personal, donat que molts dels seus coneguts i amics es dedicaven a l’ofici santificat per Sant Eloi. D’altra banda, el domini del metall de Gaudí abraçava tan complexes escultures de ferro com forrellats i altres petites peces de serralleria (tiradors de porta, picaportes, etc) També va fer servir el ferro per crear l’esquelet de diferents maquetes, en forma de tela metàl·lica, com la del famós drac del parc Güell, els àngels de la catedral de Mallorca i les columnes de la Sagrada Família (4) Més important encara, el mètode arquitectònic seguit per Gaudí, com ell mateix reconeixia, era conseqüència de ser “fill, net i renet de calderers”, herència que l’havia ensenyat a veure qualsevol obra, no en un plànol, sinó de manera tridimensional  (1)   

El ferro forjat de Bellesguard  

En conclusió, no és estrany que, com és habitual en una obra de Gaudí, durant les visites de Torre Bellesguard, els seus acabats en ferró forjat despertin tanta admiració. Joan Bassegoda -un dels grans especialistes en Gaudí-, deia que, en aquest edifici, “hi ha un bellíssim conjunt de reixes de ferro fetes amb rodons de gran diàmetre, que s’entrellacen entre si com si fossin nusos mariners.   

Tota la serralleria de Gaudí té aquest sentit poètic en el qual s’entrellacen les formes habituals i summament elegants dels nusos, teixits i entrellaçats, amb la creativitat de l’artista que vol alliberar-se de les cadenes de la segona dimensió per recórrer, amb fèrtil imaginació, l’ampli camp de l’espai” (5)  

A què esperes? Vine a gaudir-les per tu mateix, o mateixa!   

 Notes  

(1) Bassegoda i Nonell, Joan (1992), Aproximación a Gaudí, Doce Calles/Càtedra gaudí, Barcelona, p. 193  

La frase completa de Gaudí és: “Jo tinc aquesta qualitat de veure l’espai, perquè soc fill, net i renet de calderers. El meu pare era calderer; l’avi, també; el besavi, també; a casa de la meva mare eren calderers; el seu avi era boter (que és el mateix que calderer); un avi matern era mariner, que també són gent d’espai i de situació. Totes aquestes generacions de gent d’espai donen una preparació”.  

Per aprofundir a la sorprenent referència a l’avi matern, que era mariner, veure: El mar de Bellesguard.   

Per aprofundir a la casa pairal -i taller- de Gaudí: Caldaeria, Riudoms  

(2) Op. Cit., p. 191  

(3) Ibid p. 161 i 194  

El taller d’Oños estava al carrer Aragó de Barcelona, entre el passeig de Sant Joan i el carrer Roger de Flor. El taller dels germans Badia era ben a prop de la Sagrada Família, al carrer Nàpols, 287 

Més info: el taller dels germans Badia, un obra oblidada de Gaudí.  

(4) Ibid, 192 

 (5) Ibid, 196 

Més informació: Bassegoda i Nonell, Joan (1984), Antoni Gaudí (1852-1926), Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, pp. 95, 108-109 i 183