Arquitecte i restaurador

Per Ferran Garcés  

El passat dilluns, dia 27, es va celebrar el Dia Internacional del Conservador-Restaurador. Una data que ens convida a recordar un dels trets més distintius de Torre Bellesguard, projecte que incloïa, al mateix temps, edificar una casa de nova planta i restaurar les ruïnes del palau de Martí I l’Humà, construït a 1409.   

Com observa Josep M. Vall i Comaposada, un dels especialistes en aquesta obra, el projecte de Bellesguard va donar a Gaudí l’ocasió de practicar una peculiar teoria que ell mateix va resumir de la següent manera:   

«Fem arquitectura sense arqueologia: abans que res, hi són les relacions entre les coses, en una situació predisposada; per això no hem de copiar les formes, sinó estar en condició de produir-les dins d’un caràcter determinat, posseint-ne l’esperit.» (1)   

En realitat, la frase és la resposta de Gaudí al ser qüestionat per una altra reforma seva, la de la catedral de Palma de Mallorca, realitzada entre 1903 i 1915, és a dir, mentre feia la de Bellesguard (2) Ara bé, el mateix Gaudí incloïa ambdues obres en una mateixa categoria:  

«Quan jo havia de fer algun projecte dintre d’un estil tradicional concret, procurava posar-me dintre de les circumstàncies i característiques de l’estil i aleshores podia crear amb llibertat; i així vaig fer grec en la columnata de la plataforma del Parc Güell, gòtic a Bellesguard i a Mallorca, i barroc a la casa Calvet.» (3)  

Per desgràcia, com és habitual en l’obra de Gaudí, resulta difícil aprofundir en aquesta teoria amb informació directa del mateix arquitecte (4) En conseqüència, només podem aventurar algunes pinzellades.  

Estudi i evocació del passat  

En primer lloc, “sense arqueologia” no vol dir sense història. Gaudí va ser un gran estudiós de l’arquitectura del passat, i, en especial del gòtic català. Com hem vist, el primer pas per l’arquitecte era “posar-me dintre de les circumstàncies i característiques de l’estil”.  

Gràcies a aquest estudi previ, Gaudí aprofita l’encàrrec de la casa per fer referències a l’època de les ruïnes. A tall d’exemple, anem a la façana il·luminada pel sol ixent. Allà veurem que sobresurt una generosa balconada que ofereix unes magnífiques vistes sobre el mar i la ciutat. No és una construcció arbitrària. Està inspirada en la llegenda del mirador des d’on el rei Martí va veure el vaixell que portava notícies del seu fill a Sardenya (5) Més tard, Domènech Sugrañes, un col·laborador seu, nascut també a Reus, reforçarà aquestes evocacions afegint a l’entrada de la casa un mosaic que mostra l’esmentada nau, i altres símbols relacionats amb l’expansió del Casal de Barcelona pel Mediterrani, i, de manera especial, les  conseqüències de la mort del rei Martí sense un hereu legal.  

 

Criteris moderns de restauració  

En segon lloc, sorprèn la tècnica aplicada. Si ens fixem amb atenció en les torres del petit castell situat a l’entrada del jardí, veurem que es pot identificar fàcilment el mur antic de la reconstrucció gaudiniana, gràcies a una capa de conglomerat damunt del tram medieval. Aquest mètode que, per nosaltres, sembla lògic, a l’època de Gaudí no era tan normal.   

D’altra banda, a fi de preservar les ruïnes, l’arquitecte va desviar el camí del cementeri de Sant Gervasi, que passava pel mig d’elles (7) Això va comportar l’ampliació de les obres per fer un nou camí al costat de la propietat. No era fàcil perquè en aquesta zona hi havia un torrent. Per salvar-ho, Gaudí va alçar un viaducte amb funcios de mur de contenció. El resultat li va complaure tant que servirà de precedent als viaductes del Parc Güell.  

 

El passat com a model del present  

Tanmateix, el projecte de Bellesguard cal emmarcar-ho en el millor moment de la Renaixença, el moviment que impulsà la recuperació del passat de Catalunya, com el mite de l’au Fènix. Impuls que explica la publicació dels primers estudis sobre l’estada de Martí I l’Humà al palau, o els versos, carregats d’al·lusions històriques, que Jacint Verdaguer, el poeta amic de Gaudí, va dedicar a Bellesguard (vegeu: Bellesguard, un refugi poètic) En ambdós casos, l’objectiu no era tan sols restaurar ruïnes sinó recuperar el llegat nacional associat a elles.   

Un projecte molt personal…  

A més del context de l’època, cal tenir en comte que Bellesguard era un lloc proper emocionalment a Gaudí. Margarida de Prades, la reina que es va disposar amb Martí I al palau, era de Prades, una localitat pròxima a Reus, l’estimada ciutat de l’arquitecte, i va morir a Riudoms, el poble on tenia la casa pairal la seva família. No molt lluny d’aquestes poblacions s’assenta el monestir de Poblet, on reposen les tombes d’aquella parella reial, a més a més, de les restes d’altre palau del monarca. Es comenta que Gaudí, de jove, juntament amb dos amics, van visitar el monestir, aleshores en decadència, i seria allí on primer somiaria ser arquitecte i rehabilitar un monument. Ara bé, un estudi recent, a càrrec d’Eufemià Fort i Cogul, planteja “dubtes molt seriosos sobre la veracitat d’aquest ordit de la restauració de Poblet.” (6) Tot i això, el que resulta inqüestionable és el coneixement de Poblet per l’arquitecte, així com del gòtic català en general.  

A continuació, esmentarem dos vincles personals que van connectar Gaudí amb Bellesguard. Segons Josep M. Vall i Comaposada, la persona que, probablement, s’ho va donar a conèixer fou Eudald Canibell, el creador de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, organització de la qual era membre Gaudí des de la seva fundació. El mateix Canibell, coneixedor del gloriós passat de Bellesguard, havia realitzat un dibuix de les ruïnes, i, en el primer anuari de l’Associació, a 1882, va incloure un article sobre elles (7) La finca, d’altra banda, a 1888, va ser comprada per altre gran amic de Gaudí que també havia nascut a Reus i era membre de l’Associació: Juan Grau Vallespinós, el bisbe que li va encarregar el Palau d’Astorga i, després de la seva subtada mort, li va confiar les escriptures de Bellesguard.  

 Molt més que una simple restauració  

En resum, malgrat que les ruïnes restaurades foren uns pocs elements visibles -dues torres i un tros de muralla amb merlets-, gràcies a la concepció global del projecte, al final, tota l’obra esdevindrà un homenatge al passat medieval de Catalunya i, de manera indirecta, de la Renaixença, l’època del mateix Gaudí, així com totes aquelles persones que, més o menys directament, el van posar en contacte amb les ruïnes esmentades.    

Notes

(1) Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la torre Gaudí, Duxelem Editorial, p. 105

(2) Hensebergen, Gijs van (2002) Antoni Gaudí, Debolsillo, Barcelona, pp. 170-172

(3) Puig-Boada, Isidre (1981) El pensament de Gaudí. Compilació de textos i comentaris, Collegi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona, p. 109

(4) Tampoc disposem de suficients testimonis, o estudis, sobre la relació de Gaudí amb Eugène Viollet-le-Duc, el principal referent en arquitectura i restauració del segle XIX i principis del XX. Per falta d’espai, tampoc podem abordar aquest tema. Ens limitarem a mencionar una petita anècdota que va tenir lloc a 1911, és a dir, dos anys després que Gaudí terminés Torre Bellesguard. La recull Isidre Puig-Boada al llibre citat en la nota 3:

 “Quan estava convalescent de les febres de Malta, a Puigcerdà, vaig arribar-me a Tolosa a veure les restauracions medievals que Viollet havia fet a Saint Serní i a Nostra Dama de Taur. Vaig quedar decebut de la migrada qualitat artística que tenien els treballs del brillant tractadista: Entornem-nos-en, vaig dir, que aquest no ens ha d’ensenyar res!” (Ibid., p. 108. Més frases en aquest sentit, p. 112)

(5) A la Plaça del Rei de Barcelona es troba el Palau Reial Major, i, popularment, la seva torre rep el nom de “mirador del rei Martí. Ara bé, el veritable mirador d’aquest monarca era el finestral de la seva torre de Bellesguard. Per a més informació: Garcés, Ferran (26/06/2024), “Tal dia com avui: naixement i mort d’un rei”, en el nostre blog.

(6) Fort i Cogul, Eufemià ( 1976) Gaudí i la restauració de Poblet, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, p. 40.

Més informació sobre altres suposades visites a indrets o monuments de l’entorn de Reus, per part de Gaudí, durant la seva joventut, a:  Massó Carballido, Jaume (2020) “Antoni Gaudí i l’arqueologia del Camp de Tarragona”. Estudis de Constantí, no. 36,  pp. 95-102

(7) Vall i Composada, op. cit., p. 107