Ponts i viaductes, el Gaudí urbanista  

Per: Ferran Garcés  

Abans de res, volem agrair a Joana Torres, la directora de la Biblioteca Clarà, el favor que ens va fer deixant-nos fotografiar la maqueta d’una sorprenent obra de Gaudí que mai es va realitzar. És el pont de Pomaret, dedicat a Santa Eulàlia, màrtir nascuda a Sarrià. Tot just aquesta setmana se celebra la seva festivitat. A més de la maqueta, davant de Torre Bellesguard, s’amaga altre obra similar de Gaudí amb més sort perquè el seu disseny si es va dur a la pràctica. És el viaducte també anomenat de Bellesguard.

Ambdues obres ens conviden a parlar d’una faceta de Gaudí poc tinguda en compte, la d’urbanista. Una faceta que es manifesta en grans projectes d’època de maduresa com el Park Güell, però també en altres més petits desenvolupats  durant els seus estudis universitaris. És el cas, entre altres, de la seva intervenció en el  Parc de la Ciutadella i els fanals per a la Plaça Real i el Pla de Palau, així com el disseny d’uns quioscos pels espais públics de Barcelona que, al igual que el pont de Pomaret, malauradament, tampoc es van dur a la pràctica (1) 

Un nou camí…  

A Torre Bellesguard, la vessant urbanística de Gaudir va consistir en la modificació de l’antic camí del Cementiri, nom que rebia l’actual carrer de Bellesguard perquè conduïa cap al cementiri de Sant Gervasi (2) El camí original travessava les ruïnes d’un palau medieval. Per protegir-les millor, Gaudí va desviar la seva trajectòria fora de la finca (3) Ara bé, al nou traçat disponible hi havia un torrent amb un fort pendent. Per salvar el desnivell, la solució va consistir a aixecar un viaducte, seguint el mateix sistema que havia pensat pel pont de Pomaret i que també farà servir al Parc Güell (4)

Josep Maria Tarragona, biògraf de l’arquitecte, ens recorda les principals peculiaritats d’aquestes obres:  “En tots dos casos, Gaudí s’inspira en les estructures de la natura fins a imitar-les a la perfecció (…) Així, el pes del camí, que és el que ha d’aguantar el viaducte, entra per les columnes i arriba directament al sòl. Això és exactament el que fa la natura per fer una muntanya o per fer una cova.” En conseqüència, l’obra resultant “no sembla artificial sinó que sembla una construcció més de la natura. De fet, ho és, perquè està feta per un home que va estudiar les lleis constructives de la natura i, un cop conegudes, va utilitzar aquestes lleis per construir el seu viaducte. Amb la idea d’integrar l’obra en el paisatge muntanyós de l’època va recobrir l’estructura, feta amb maons, amb pedra de l’entorn.” (5)  

Un camí molt més ample  

Si aquest projecte ja sorprèn per si sol, resulta encara molt més impressionant quan tenim present que l’empremta de Gaudí en el paisatge de Sarrià-Sant Gervasi podia haver sigut molt més gran. Amb data d’1 d’agost de 1906, s’ha conservat el plànol del pont que volia cobrir la riera d’en Pomaret, molt propera al carrer Bellesguard. D’haver-se realitzat, hauria tingut una longitud d’uns cent cinquanta metres i estaria format per vint-i-cinc pilars inclinats, molt similars als del viaducte de Bellesguard i el Parc Güell. D’altra banda, com observa Joan Bassegoda, antic conservador de la càtedra Gaudí, aquest pont hauria convertit al visionari arquitecte en un pioner a Catalunya en l’ús d’un material revolucionari a la seva época: el ciment de la fàbrica Alsland, inaugurada tan sols dos anys abans, a 1904, i propietat d’Eusebi Güell (6)  

Els impulsors del projecte fou un grup de veïns dels entorns de l’antic carrer de Santa Eulàlia, avui dit d’Immaculada, molt proper al carrer Bellesguard (6) Per cert, un d’ells va ser Lluís Graner, pintor amic de Gaudi que li va encarragar un xalet en aquest carrer, però que, per un revés de fortuna, mai va acabar-se (només es va poder edificar una porta, avui desapareguda) A causa del nom del carrer i la devoció de Gaudí per la santa, el diseny del pont incloïa una gran pregària, “Pregueu per nosaltres, pregueu per nosaltres”, amb la representació de nombroses creus de santa Eulàlia intercalades entre les paraules.  

Durant anys, el projecte del pont i del viaducte, van ser objecte d’interminables reunions entre l’Ajuntament i els diferents propietaris dels terrenys afectats. Senyal de les dificultats administratives darrere de les obres públiques. Al final, només el viaducte va prosperar i, per poc, fins i tot aquest últim va estar a punt de desaparèixer. Senyal també de la seva vulnerabilitat i necessitat de protecció.   

Recuperació providencial   

El 2002 es va celebrar l’Any Internacional Gaudí. Amb part dels beneficis obtinguts, va ser possible recuperar, mínimament, aquests dos projectes contemporanis en el temps. D’una banda, amb la construcció d’una maqueta del pont de Pomaret, a partir dels plànols retrobats a l’Arxiu Històric de la Ciutat per Joan Bassegoda, aleshores conservador de la càtedra Gaudí. A l’actualitat, la maqueta s’exposa a la Biblioteca Clarà, antic taller de l’escultor Josep Clarà i Ayats. 

D’altra banda, es va restaurar el viaducte de Bellesguard, que, en aquell moment, patia un lamentable estat d’abandonament (8) El que veiem avui en dia, però, no és tota l’obra original, ja que les construcions actuals de la zona han amagat sota terra la meitat de l’alçada dels pilars que sostenen el viaducte. Tot i això, la seva recuperació parcial ens permet recordar la sorprenent capacitat de Gaudí per combinar, arquitectura i urbanisme. 

 Notes  

(1) La llista de projectes inacabats i/o mai realitzats de Gaudí es dolorosament llarga. Com diu un dels seus biògrafs: “Els esmentats són només uns pocs exemples de projectes fracassats que han sortit a la llum. Va poder haver-hi molts més”: Van Hensbergen, Gijs (2002), Antoni Gaudí, Debolsillo, p. 93.   

(2) El canvi de camí del Cementeri per carrer de Bellesguard es va aprovar, juntament amb la rectificació dels alineaments, el 28 de desembre de 1905: Portavella Isidoro, Jesús (2003) Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi, Editorial Ajuntament de Barcelona.

(3) Altra raó paral·lela és que la propietària de la finca, Maria Sagués, va sol·licitar la modificació del traçat del camí del Cementiri, per tal que les dues torres medievals quedessin dins de la seva finca, amb el compromís de cedir el terreny necessari per a exemplar la nova traça viària, així com de finançar el cost de les obres.   

(4) Més detalls de la construcció: Lanuza i Garriga, Anna de (2005), “Memòria científica del control arqueològic de la neteja i posterior documentació d’un pany de muralla al carrer Bellesguard 19-23 de Barcelona (Codi d’intervenció 102/05), Servei d’Arqueologia de Barcelona. Lectura online: Memòria.   

(5) Redacció (8/04/2015), “El viaducte de Bellesguard, una de les obres més desconegudes de Gaudí a Barcelona”, Betevé  

(6) Més informació sobre aquest carrer: Mestre, Jesús (20/02/2022), “El carrer de la Immaculada, la unió de Sarrià amb Sant Gervasi per la part alta”, Diari el Jardí.   

(7) Bassegoda Nonell, Juan (2002-2003), “Una obra ingenieril de Gaudi. El proyecto de viaducto sobre el torrente de Pomaret, en Sarrià”, Quaderns d’història de l’enginyeria, vol. V, pp.261

Veure també: Grima, R., Gómez Serrano, J., y Aguado de Cea, A., (2011), “Los primeros ejemplos de Gaudí con hormigón armado”, Actas del Séptimo Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Santiago de Compostela, vol. 1, pp. 643-654. Versión online: aquí  

(8) Op. cit. Lanuza i Garriga, Anna de (2005) Aquesta memòria arqueològica  mostra diferents imatges del lamentable estat d’abandonament.