Bernat Metge
Per Fernando Garcés.
Bernat Metge, conseller reial de Martí I a Bellesguard, és considerat avui en dia com un dels millors escriptors catalans de tots els temps. La seva obra, Lo Somni, no ha deixat mai de reeditar-se i traduir-se. Hom la considerà la primera manifestació de prosa humanista en català i s’imposa com a model literari. Ara bé, la perfecció assolida en aquesta obra no s’hauria adquirit sense l’existència d’un ambient cultural previ.
En efecte, l’humanisme, el moviment filosòfic del Renaixement, s’esbossa ja a Catalunya gràcies a la creació de la Cancelleria reial durant el regnat de Pere el Cerimoniós, el pare de Martí I. Aquest organisme oficial, on es redacten tota classe de documents oficials pels diferents territoris de la corona, va permetre unificar, de manera gradual, la llengua catalana i adaptar-la als criteris llatins del Ars Dictandi (manuals per escriure bé). Criteris que, com és ben sabut, arribaran des de França i Itàlia, seguint l’entusiasme classicista de l’època. Bernat Metge, un funcionari de la Cancelleria, esdevindrà el més destacat exemple de l’ambient cultural al voltant d’aquesta renovació lingüística i estilística.
Neix a Barcelona, en el si d’una família propietària d’un obrador d’apotecari que servia a Elionor de Sicília, tercera muller de Pere el Cerimoniós i mare dels seus fills, Joan i Martí, els futurs reis del Casal de Barcelona. La bona relació de la seva família amb la cort li va obrir les portes de la Cancelleria però serà el seu talent el que li permetrà ascendir ràpidament dins d’ella, arribant a ser escrivà, conseller i home de confiança tant de Joan I, com de Martí I. Ambdós monarques parlaven sovint amb ell de temes filosòfics i literaris. El mateix Bernat Metge va escriure diferents llibres i traduccions que serviren per introduir l’humanisme a la literatura catalana. Ara bé, la vida del fill de l’apotecari no està exempta d’ombres. Un escàndol eclipsa aquesta privilegiada posició…
En morir de manera sobtada Joan I l’any 1396, Bernat Metge fou acusat amb altres consellers d’irregularitats administratives i fins i tot d’atemptar contra el sobirà. En sortir de la presó, va escriure la seva obra més important: Lo Somni, redactada per rehabilitar el seu bon nom. En aquesta obra, el conseller reial fingeix un diàleg amb l’esperit del difunt rei Joan I sobre la naturalesa de l’ànima i les dones. La seva conversa està plena
de referències a autors clàssics i renaixentistes que reflecteixen l’ambient cultural de la cort. Al final de l’obra, qüestionat sobre la causa de la seva mort, l’esperit desmenteix qualsevol acusació contra l’autor.
L’any 1402, Bernat Metge va ser totalment rehabilitat i readmès com escrivà del rei Martí I. Tres anys més tard, fins i tot, tornarà a ser nomenat secretari reial, com ja ho havia sigut del difunt Joan I i romandrà en el càrrec fins al trànsit de Martí I a 1410. Mort que va sorprendre el monarca al seu palau de Bellesguard. En aquest palau, Bernat Metge assistirà a la boda del rei amb Margarida de Prades i totes les reunions dels últims mesos del monarca.
Gràcies a la seva privilegiada posició, Bernat Metge va ser, a més a més, testimoni privilegiat dels esdeveniments més destacats de la corona en la seva època. Va viatjar a Saragossa, València, Mallorca, Sicília i Avinyó, on residia Benet XIII, el Papa Luna. Algunes de les cartes més elegants de la Cancelleria van ser escrites per Bernat Metge durant aquest període.
Després de l’interregne i el Compromís de Casp, que entronitza a Ferran d’Antequera, el 1412, el fill de l’apotecari fou apartat de la cort i morirà un any més tard a la seva casa del carrer de la Cucurulla, a Barcelona.
