Antoni Gaudí
Medicina i arquitectura. Per Fernando Garcés.
Avui, des de Bellesguard, volem retre un tribut especial a tots els professionals mèdics que, com en l’època de Matí I, han hagut de fer front a una terrible pandèmia, i, des d’aleshores, no han deixat de lluitar contra les noves malalties que han afectat la ciutat. Moltes gràcies pel vostre esforç.
L’Estudi General de Medicina de Barcelona va sorgir en temps de Martí I arran de la fundació de l’Hospital General de la Santa Creu a la ciutat comtal. Aquest centre, pioner en l’ensenyament de la medicina, va ser el germen de l’actual Universitat de Barcelona. Per ser exactes, la primera pedra la van col·locar el propi monarca i la seva dona Maria de Luna el 17 d’abril de 1401. En la seva època, va ser una de les institucions més avançades d’Europa i, paradoxes de la vida, el 10 de juny de 1926 serà l’hospital on expirarà Antoni Gaudí.
No acaben aquí les casualitats. Uns anys abans, en homenatge a Martí I, Gaudí va construir la Torre Bellesguard, un edifici d’estil neogòtic que, el 1944, va ser adquirit per Lluís Guilera i Molas amb la intenció d’obrir una clínica pionera en l’estudi del càncer a Barcelona. El seu fill, Lluís Guilera Soler, la transformarà en una maternitat. Tots dos metges van cursar els seus estudis a la Universitat de Barcelona l’origen de la qual es troba a l’hospital fundat per Martí I.
Més de cinc-cents anys separen l’hospital de el rei Martí i la clínica de la família Guilera, però, en ambdós casos, l’objectiu ha estat el mateix: vetllar per la salut dels pacients. A continuació, recordarem alguns moments de la sorprenent història d’aquests centre mèdics.
El món modern a Catalunya comença amb el regnat de Martí I, anomenat l’Humà en referència a l’Humanisme, la filosofia del Renaixement que, de manera gradual, posarà fi a l’Edat Mitjana. La fundació de l’Hospital General de la Santa Creu és prova d’això, si bé no es va tractar d’una transició abrupta. En temps de Martí I, la religió encara ocupava un paper predominant. Com matisa José Antonio Peña Martínez, autor d’una de les poques biografies del monarca, “en aquella època, el vocable hospital era sinònim d’acolliment, d’hospitalitat (…) Des del punt de vista eclesiàstic era un locus religiosus -una casa santa- és a dir, la curació de l’ànima era més important que la de el cos, la qual cosa implicava, entre altres coses, l’acceptació de la malaltia com un designi de Déu.
Ara bé, Martí I es va negar a acceptar que els pobres morissin sense una atenció mèdica bàsica. Per posar-hi remei, va fundar aquest hospital el principal objectiu del qual va ser donar acolliment a tots els miserables i desgraciats. Per aquesta raó, segles més tard, quan Gaudí va ser traslladat a l’esmentat hospital, es va negar a abandonar-lo. Recordem que, a bon començament, el van confondre amb un captaire. Un cop reconegut, però, li van oferir anar a una clínica privada. L’arquitecte, però, es va negar, al·legant que el seu destí era morir “amb els més necessitats”.
La institució va rebre el nom d’Hospital General perquè reunia en un sol lloc als diferents centres d’acollida de la ciutat per tal de facilitar el control sanitari de la població i, així reduir el perill de contagi. Un perill molt real en una ciutat que, des de la irrupció de la pesta negra a 1348, no havia deixat de patir funestes mortaldats (llegir article sobre la pesta) En aquesta època, per cert, Martí I també va fundar un hospital similar a València.
No va ser una iniciativa fàcil de dur a terme. El Consell de Cent es va oposar reiteradament a la iniciativa reial, que veia com una intromissió del monarca en les competències locals. Els treballadors, per la seva banda, es van declarar en vaga per exigir un augment de sou. No obstant això, malgrat tots els inconvenients, el rei Martí va aconseguir tirar endavant el seu projecte, que incloïa la formació d’un cos de professors de medicina el sou dels quals va haver de sufragar la pròpia corona.
El monarca va comptar amb el suport d’un futur habitant del seu castell de Bellesguard: Benet XIII, més conegut com el Papa Luna, qui a més d’amic era parent de la seva primera esposa, Maria de Luna. Gràcies al pontífex, el rei va aconseguir per a l’estudi de medicina de Barcelona les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, el més prestigiós de la seva època. A aquests estudis, se li va sumar a 1402 una Facultat d’Arts, per la qual cosa a partir d’aquest moment, com llegim al web de la pròpia Universitat de Barcelona, ”els estudis universitaris de Barcelona es van conèixer com Estudi General de Medicina i Art “.
Los sucesores de Martín I proseguirán esta labor y, en 1450, el rey Alfonso el Magnánimo fundará el Estudio General de Barcelona, es decir, la actual Universidad de Barcelona, que unificaría todos los centros de enseñanza anteriores e incluiría otras disciplinas, como Derecho, Teología y Filosofía.
Siglos más tardes, como ya hemos visto, en 1926, Antoni Gaudí fallecerá en este hospital para “los más necesitados”. Unos años más tarde, el médico Luis Guilera i Molas comprará la Torre Bellesguard, la obra que el arquitecto proyectó como un homenaje a Martín I. En ella, el médico instalará una clínica pionera en el estudio del cáncer, en los pisos inferiores, y la vivienda, en los superiores. Más tarde, su hijo, la transformará en una maternidad. Las últimas personas que nacieron en ella lo hicieron entre 1974 y 1975. Desde que la torre se abrió al público a finales de 2013, no han dejado de visitarnos algunas de ellas. Seguro que Gaudí estaría complacido con el destino de su obra.
Els successors de Martí I prosseguiran aquesta tasca i, el 1450, el rei Alfons el Magnànim fundarà l’Estudi General de Barcelona, és a dir, l’actual Universitat de Barcelona, que unificaria tots els centres d’ensenyament anteriors i inclouria altres disciplines, com Dret, teologia i Filosofia.
Segles més tard, com ja hem vist, el 1926, Antoni Gaudí morirà en aquest hospital per “els més necessitats”. Uns anys més tard, el metge Lluís Guilera i Molas comprarà la Torre Bellesguard, l’obra que l’arquitecte va projectar com un homenatge a Martí I. En ella, el metge instal·larà una clínica pionera en l’estudi del càncer, en els pisos inferiors, i l’habitatge, en els superiors. Més tard, el seu fill, la transformarà en una maternitat. Les últimes persones que van néixer en ella ho van fer entre 1974 i 1975. Des que la Torre es va obrir al públic a finals de 2013, no han deixat de visitar-nos algunes d’elles. Segur que Gaudí estaria complagut amb el destí de la seva obra.
