EL DÉU ROMÀ JANUS I BELLESGUARD

El Déu Janus era una divinitat romana molt popular representada amb dues cares, una per veure el passat i l’altra el futur.

Janus va ser una de les divinitats més populars de l’antiga Roma. Estava present a totes les portes, carreteres, ponts i cruïlles. Fou representat amb dues cares, una per veure el passat i l’altra el futur. Se li retia culte durant les festivitats que duien algun canvi: matrimonis, cicles agrícoles, declaracions de guerra, etc. El seu atribut més característic eren unes claus. El primer mes de l’any, gener, és una derivació del seu nom.

Bellesguard està molt més relacionada amb Janus del que sembla a primera vista. Durant l’època romana, una fortificació, a manera de peatge, controlava des d’aquí l’accés a la Via Augusta que portava cap a Barcino.

D’altra banda, la paraula guarda procedeix del germànic wardja (sentinella o vigia), que vol dir “seguir amb la vista”, “vigilar”, “posar atenció”. Com el seu nom indica Bellesguard és, alhora, un lloc amb “bella vista” però també un “bon resguard”, a causa de la seva posició estratègica. Tan aviat com el visitant puja a la terrassa de l’actual edifici construït per Gaudí, hom entén la denominació del lloc, unes espectaculars vistes ens permeten dominar tot el paisatge del pla de Barcelona, així com ho hauria fet l’antic Déu Janus.

La representació del Déu Janus es trobava a les portes, ponts i cruïlles de camins. A dalt Bellesguard l’any 1921, fotografia de l’arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. A baix Bellesguard avui.

Les vistes des de les terrasses de la Torre Bellesguard d’Antoni Gaudí li fan merèixer el nom, Bellesguard, Bella Vista.