juliol 10, 2025
Avui se celebra el primer Dia Mundial del Cavall i, des de Torre Bellesguard, volem afegir-nos ràpidament a un reconeixement que arriba tan tard. El primer dia? Sí, la declaració es va fer el passat 3 de juny d’aquest any (vegeu: resolució 79/291). La data és tan recent que el cavall no apareix en el calendari de dies internacional i mundials dels animals de la web World Animals Protecction (vegeu: llistat) Com és possible, sent el cavall un animal tan important en l’àmbit històric i simbòlic? El tema, sense dubte, donaria per un llarg debat, però s’escapa al propòsit del nostre blog.
El que si existia fins ara és el Dia Europeu del Cavall, encara que només des del 2015. Se celebra el segon cap de setmana de setembre i la proclamació inclou una associació de ciutats amb fortes tradicions equines, com Jerez de la Frontera, a Cadis. Ara bé, aquest dia té un caire més “festiu” que “social”.
El realment nou del Dia Internacional del Cavall, a més a més de la seva extensió geogràfica, que integra a tots els continents, és també el seu abast social, que comprèn no sols la cultura equina, sinó els aspectes econòmics i, de manera especial, les creixents dificultats dels cavalls pel seu benestar. En paraules de la mateixa ONU: “El Dia Mundial del Cavall és més que una celebració: és una crida a protegir una de les aliances més antigues de la humanitat. És l’animal que encara avui ens ajuda a alimentar-nos, sustenta les nostres economies i ens eleva l’esperit.”
La web de l’ONU afegeix: “s’estima que 112 milions d’èquids de treball sustenten els mitjans de vida d’uns 600 milions de persones en països d’ingressos baixos i mitjans. Aquests animals transporten aigua, la collita i donen manteniment a les famílies tots els dies.” Ara bé, no fa tants temps enrere, els cavalls també formaven part de la nostra vida quotidiana. El nostre petit homenatge vol recordar aquella època no tan llunyana…
Cavallerisses, un món desaparegut
A Torre Bellesguard, podem retrobar la presència dels cavalls en dos àmbits, el simbòlic i el físic. Un exemple del primer cavall ens dona la benvinguda al rebedor de Bellesguard, com a part de la decoració d’un penjador de ferró forjat amb un gravat que representa la llegenda de Sant Jordi i el drac. Resulta temptador dir que el moble és de Gaudí, però no és el cas. En realitat, ignorem quin pot ser l’autor, encara que fa molt temps que està a la casa, sense poder especificar des de quan. En qualsevol cas, aquest cavall ens serveix per pensar en el fet que els cavalls han estat al nostre costat durant mil·lennis, no només com animals de tir, transport o d’oci, sinó com un destacat element de la literatura, l’art i la psicologia humana.
El segon àmbit de la presència de cavalls a Torre Bellesguard, l’àmbit físic, el podem retrobar mediant la visita a les antigues cavallerisses de la casa, on s’ha conservat l’abeurador original. Per fer-nos una idea del seu context, hem seleccionat algunes fotos. En una d’elles, veiem grup de guinets passejant pels camps que envoltaven Bellesguard en temps de Gaudí. D’aquella època -i aquell paisatge- també ha sobreviscut una imatge d’una botiga de lloguer de carruatges, la d’Antoni Arau, en el proper barri del Farro. Altra imatge impactant és la de la Plaça de la Bonanova, a la sortida de la missa de dotze, envoltada per carruatges a cavall. Totes aquestes imatges es van prendre entorn de 1910, l’època que Gaudí havia acabat Torre Bellesguard.
La cotxera, el nou món
Gaudí va néixer en un món envoltat de cavalls. Ell mateix va ser un consumat genet de jove. Ara bé, Gaudí va morir en un món on, de manera lenta, però gradual, els cotxes havien començat a canviar tot el paisatge, tant rural com urbà.
Ramón Casas, el popular pintor contemporani de Gaudí, va deixar testimoni d’aquest relleu en un quadre titula “La Cotxera”, que data de 1907, és a dir, de l’època que Gaudí estava acabant Torre Bellesguard i començat la Casa Batlló. Per entendre el quadre cal recordar que Ramón Casas va col·laborar i participar en la creació del Real Automòbil Club de Catalunya, dissenyant fins i tot el seu primer escut. Aquest quadre, de fet, és una de les primeres obres d’art on es veu un automòbil. És el cotxe que el pintor es va fer portar des de París, un Delaunay-Belleville 28 HP.
Ara bé, com dèiem al principi, segons l’ONU, en la seva recent declaració del 3 de juny, “s’estima que 112 milions d’èquids de treball sustenten els mitjans de vida uns 600 milions de persones en països d’ingressos baixos i mitjans. Aquests animals transporten aigua, la collita i donen manteniment a les famílies tots els dies.”
El nostre més afectuós homenatge per tots els cavalls, els del passat, els del present, i els que, confiem, continuen acompanyant a l’ésser humà, però, en les millors condicions possibles. El nostre etern company s’ho mereix!
