Saps què? El panot de Bellesguard, part II

Per Ferran Garcés

 

La setmana passada vam parlar del panot que trobem al vestíbul de la Torre Bellesguard, construïda entre 1900 i 1909, un període de grans canvis per Barcelona. Vam acabar l’article dien que el seu fabricant podia ser qualsevol de les dues grans fàbriques de l’època, Orsola i Solà, o Escofet. Quina va ser? Per respondre la pregunta, no cal investigar molt. Ens basta amb donar la volta a una de les peces. És la imatge que ens serveix de capçalera per aquest article. En ella descobrim el característic segell d’Orsola i Solà, un estel de vuit puntes. Símbol que podem distingir en un anunci de la marca realitzat per Alexandre de Riquer, conegut artista de l’època.

 

A la caça del panot! T’hi apuntes?…

Torre Bellesguard no va ser l’únic lloc on es va instal·lar el panot protagonista del nostre article. Per ser més exactes, el número 954 dels catàlegs d’Orsola i Solà. Cap els anys 20 es perd el seu rastre, però, amb sort i afany, podem descobrir altres zones de Barcelona on hagi sobreviscut.

Ens voleu ajudar a descobrir-ne més?

De ser així, podeu fer-nos arribar la foto de la vostra troballa, i, en agraïment al vostre esforç, us regalarem una vista gratis (enllaç a alguna mena de “base del concurs”) De moment, Carles Salillas, gestor de Bellesguard, ja ha “caçat” dos llocs:

1. Pàrquing Anmi al costat de l’actual Museu Tàpies, i, en el passat, seu de l’Editorial Montaner y Simón, construïda per Lluís Domènech i Montaner entre 1880 i 1882. El pàrquing també limita amb l’hotel One Shot, que, originalment, fou una casa edificada a 1900 per Salvador Andreu, el conegut creador d’unes pastilles per a la tos molt populars a l’època i el principal promotor del mític tramvia blau i del funicular del Tibidabo. Malauradament, com podeu apreciar, l’estat del paviment és molt dolent.

 

2. La parròquia de Santa Teresa del Nen Jesús de Barcelona, al carrer de Benet Mercadé, 29, a prop de la plaça de Gal·la Placídia. La data de construcció cal situar-la entre 1932 i 1940. Per sort, aquí, el terra està millor conservat (1)

 

3. Gracies a la web “El mosaic del meu barri” (de la que ja hem parlat en altre artícle, “Un museu del mosaic a l’aire lliure“), sabem d’un altre indret a la carretera del Carmel, 23A. És l’antiga casa Josep Pardo, avui seu de la Casa Museu Gaudí (2) Aquest edifici va ser projectat entre 1902 i 1904, el període de inici de Torre Bellesguard, per Francesc Berenguer, gran amic i ma dreta de Gaudí. Al volt de 1904, per cert, Gaudí va disenyar el seu famós panot, també hexagonal, que veim al Passeig de Gracia (3) Dos anys més tard,  Gaudí es va traslladar a aquesta casa, on residirà fins a 1925, un any abans de la seva mort. La següent foto es del rebedor . A terra  podem veure el mateix paviment que al rebedor de Torre Bellesguard (4)

 

“El panot del gosset”

A principi d’any, ens va visitar Joan Moliner, un apassionat de les rajoles de Barcelona, i, òbviament, bon coneixedor del panot del rebedor de Torre Bellesguard. El mateix ha localitzat un exemplar a Gracia, que podem datar al volt de 1900 (enllaç) Des de el seu perfil a Instagram, com nosaltres, el Joan Moliner també pregunta si algú més a vist aquest panot enlloc. Ens ajudareu a trobar-los?

 

Estem molt agraïts a Joan Moliner perquè ha compartit amb nosaltres informació d’allò més interesant. Per exemple, segon ell, hi ha un probable precedent del panot de Bellesguard. El número 819 del catàleg d’Orsola Solà i Cia. Com veieu en la següent imatge (marge inferior esquerra), no és igual però, recorda al que ja coneixem, el del rebedor de Torre Bellesguard. La foto és d’un catàleg de 1898, recuperat gràcies a l’arquitecta tècnica i interiorista Natàlia Gonzàlez-Novelles Farrús, especialista en l’estudi de la casa Orsola Solà i Cia (5)

 

Altre dia, el Joan Moliner va compartir amb nosaltres un catàleg publicat al gener de 1911 per Orsola Solà i Cia. Es tracta d’un exemplar força curiós perquè, en algú moment, algú el va fer servir de llibreta de dibuix. En una de les seves pagines, l’artista anònim, o anònima, va delinear la forma d’un gos al damunt del panot oblidat. Bé, fins ara. Amb sort, i la vostra ajuda, podem descobrir més llocs on hagi sobreviscut. A la caça del panot! T’hi apuntes?…

 

Notes

(1) Més informació: Redacció (consultat 28/09/2024), “Carrer de Benet Mercadé, 29. Parròquia Santa Teresa del Nen Jesús”, web El Mosaic del meu barri, de l’Ajuntament de Barcelona.

Carrer de Benet Mercadé, 29. Parròquia Santa Teresa del Nen Jesús

(2) Redacció (consultat 28/09/2024), “Carretera del Carmel, 23 A. Casa Museu Gaudí, paviment amb rombes”, web El Mosaic del meu barri, de l’Ajuntament de Barcelona.

Carretera del Carmel, 23A. Casa Museu Gaudí, paviment amb rombes

 

(3) És un disseny emprat per primera vegada a la Casa Milà, a 1906, tot i que era un model destinat, originalment, per a la Casa Batlló, començada a 1904. Redacció (3/09/2019), “La veritable història del Panot Gaudí”, blog de la casa Escofet

(4) Font de la foto mostrada, Galeria d’Imatges de la basílica de la Sagrada Família (rebedor)

(5) Gonzàlez-Novelles Farrús, Natàlia (Octubre 2010), “El mosaic hidràulic i la casa Orsola Solà i Cia.”, Projecte Final de Grau, Universitat Politècnica de Catalunya, p. 46