Sabies què? Un museu del mosaic a l’aire lliure

Per: Ferran Garcés

Bellesguard es pot veure com un museu del mosaic a l’aire lliure. Per destacar aquest enfocament, en l’anterior entrada, van parlar de la visita del Joan Moliner, un entusiasta de l’art, que de manera individual, es dedica a recuperar, valorar i conservar els mosaics de la ciutat. Moltes vegades, els mosaics que ell troba estan als contenidors de brossa com a resultat de la reforma d’un pis antic. En canvi, els mosaics de Bellesguard es poden veure en la mateixa paret o terra on van ser ubicats originalment.

Avui continuarem parlant d’aquests mosaics tan ben conservats, però ho farem a través d’una entitat de caràcter públic. Ens referíem a un projecte gestionat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquí teniu la connexió a la web: “El mosaic del meu barri”.

Com podreu veure, la web permet descobrir mosaics segons diferents criteris. En la pestanya “l’inventari participatiu”, accediu al principal cercador, organitzat per les següents categories: “districte”, “tècnica”, “època” i “paraula clau”. Si escrivim en aquesta darrera categoria la paraula Bellesguard, accedim als mosaics de l’obra de Gaudí i el seu ajudant Domènech Sugrañes.

Cada imatge s’acompanya d’una petita fitxa històrica. D’altra banda, la pàgina cercada afegeix els mosaics de l’actual pastisseria Escribà a les Rambles. La raó es que la Torre Bellesguard va ser un encàrrec de la família Figueras, que eren els propietaris d’aquest establiment a principis del segle XX. Aleshores, en lloc d’una pastisseria era una “F(àbrica) de Pastas Alimenticias”, que és una de las frases que llegim a l’arc de la façana. Ara bé, cal matisar que ni el Gaudí ni el Domènec Sugrañes van ser els dissenyadors d’aquesta fàbrica.

En relació als mosaics de Bellesguard, el més interessant de la pàgina és que ens permet descobrir l’ampli ventall de materials emprats en aquesta obra. En efecte, tenim alguns realitzats, òbviament, amb ceràmica, però també en altres menys coneguts, com la pedra i el vidre…

Els de ceràmica serveixen per decorar els bancs del jardí i decorar l’interior del vestíbul. Els de pedra configuren el revestiment de la façana, en un disseny força original perquè presenta elements, a la vegada, neogòtics i modernistes. Per acabar, els de vidre, els trobem en dos elements pensats per ser vists des de lluny. El primer, la punta del pinacle en forma de senyera, corona i la creu de quatre braços característiques de Gaudí. El segon, el plafó d’entrada a la Torre Bellesguard, amb el nom de la propietat (1)

Tot plegat, un museu a l’aire lliure del fascinant món dels mosaics que us animen a veure de manera presencial…

Notes

(1) En l’exposició “Gaudí & Trencadís”, van triar aquesta peça i la nota a peu de foto deia: “Pasta de vidre acolorida de Venècia. A Catalunya s’utilitzà per crear elements rellevants. Era el material més car i va ser substituït per la ceràmica i el vidre comú”. Web: visitmuseum.gencat.cat, Enllaç del plafó de Bellesguard.

Avui en dia, l’actual Etsuro Sotoo, l’escultor de la Sagrada Familia, ha seguit usant vidre per acabar els pinacles del temple iniciat per Gaudí,  amb vidre de l’illa veneciana de Murano. La mateixa web de “El mosaic del meu barri” ens ho explica: ellaç pinacles de la Sagrada Familia.