Sabies què? La carta de la reina que va perdre el seu palau…

Per: Ferran Garcés

Al voltant d’aquestes dates, a 1415, un llibre estava a punt de desaparèixer de l’antic palau de Bellesguard. En realitat, gairebé tots els seus llibres, una gran quantitat d’arbres, i la titularitat de la seva propietària…

A la foto de capçalera veiem la pàgina d’un manuscrit de l’obra Dècades de l’historiador romà Titus Livi, publicada a 1505. La carta de la qual avui parlem, escrita el 27 de novembre de 1415, parla d’una edició d’aquest llibre, però un segle més antiga, quan encara no s’havia inventat la impremta i, en conseqüència, molt més valuosa. La carta la signa Margarida de Prades, propietària de l’antic palau de Bellesguard, encara que per poc temps, perquè, segons les seves pròpies paraules, “nós vivim e passam ab gran afany e misèria nostra vida e stat” (1)

Per entendre la carta -i les penúries de Margarida- hem de retrocedir en el temps fins al 17 de setembre de 1409. Llavors, en el palau de Bellesguard, se celebra una boda reial, entre Margarida de Prades, l’autora de la carta, i el rei Martí I l’Humà. Un palau on sabem que hi havia una biblioteca excepcionalment gran per la seva època, període conegut com l’Humanisme, el moviment cultural del Renaixement.

Tant el marit com l’esposa d’aquesta boda s’havien criat en un ambient erudit, i, fins i tot, Margarida inspirà versos admirats a poetes de renom de la seva època. Ara bé, a causa d’una crisi que venia de lluny, també van patir la pèssima situació econòmica de la corona (2) La carta esmentada anteriorment, l’escrita el 27 de novembre de 1415, serveix d’exemple tant de la brillantor cultural de la Casa de Barcelona com de la seva esmorteïda extinció.

El rei, Martí I, va morir un 31 de maig de 1410, deixant a la reina, Margarida, una herència enverinada, a causa dels debutes acumulats. En el moment de la carta, la reina es trobava a Perpinyà, per aconseguir millorar la seva situació personal cada vegada més insostenible. De fet, per cobrir les despeses del seu viatge i estada, Margarida hagué de manllevar diners, que mai va poder retornar.

I per què a Perpinyà? La ciutat francesa aleshores vivia els dies més plens de la seva història. Tot un seguici de grans personalitats s’havien reunit allí per tractar l’extinció del Cisma d’Occident, un greu conflicte que enfrontava a tots els regnes d’Europa. Margarida, en canvi, només esperava trobar un protector de la seva causa.

De què parla la carta? En ella, la reina viuda demanava, la còpia traduïda al català de les Dècades de Titus Livi, que formava part de la biblioteca del palau de Bellesguard (3) Ara bé, al moment de la carta, els influents assistents havien abandonat la ciutat. Tots, excepte ella, qui, per falta de recursos, encara no havia pogut anar-se’n. En conseqüència, potser volia el llibre per vendre-ho i així aconseguir una mica de diners, o, senzillament, per llegir-ho i dissipar l’avorriment.

La situació era greu: gran part dels servidors de Margarida també l’havien abandonat i, els que tenia a Barcelona, no semblaven fer-li ja molt cas. Com el llibre no arribava, el 14 de desembre la reina va reiterar la petició, i ho intentarà de nou, el 4 de gener de 1416, sense cap resposta. En realitat, molts dels llibres de la biblioteca reial de Bellesguard s’estaven venent sense el permís de la reina per cobrir la gran quantitat de deutes contretes, o bé, per la falta d’autoritat efectiva per evitar-ho (5)

Com us podeu imaginar, la nostra història no té un final feliç. L’estada a Perpinyà havia exhaurit els pocs recursos de Margarida. Un document del 8 de gener de 1416 fa menció a l’ordre de tallar alguns dels arbres que envoltant el palau de Bellesguard amb el fi d’intentar cobrir part del préstec sol·licitat. Tot i això, les angoixes pecuniàries continuaven foragitant a la reina viuda i arruïnada. Un altre document, del 25 de novembre del 1419, ens parla de com la viuda de Martí I va perdé finalment el palau de Bellesguard i la resta dels seus béns. Recordar, de pas, que, una mica abans, Margarida s’havia casat en secret i, fins i tot, tingut un fill. Quan aquests fets van ser del domini públic, la reina va acabar de perdre tots els pocs drets que li quedaven sobre el patrimoni reial (4)

Sense ja cap esperança de refer-se, Margarida s’haurà de conformar a trobar alberg al monestir de Valldonzella, a Barcelona, primer, i després, a un humil monestir de la seva terra, al Priorat tarragoní, on la sorprengué la mort amb 42 anys el 23 de juliol de 1429. En aquell moment, la biblioteca de Bellesguard ja s’havia dispersat del tot, inclòs les Dècades del Titus Livi, el llibre que mai es va enviar a Perpinyà, al voltant d’aquestes dates, a 1415…

Notes

Juncosa Bonet, E. (2021). «Nós vivim e passam ab gran afany e misèria nostra vida e stat». Las dificultades económicas de una reina viuda. El caso de Margarita de Prades (v. 1410-1430). 2ª parte: El reinado de Alfonso el Magnánimo hasta la muerte de la reina (1416-1430): «Nós vivim e passam ab gran afany e misèria nostra vida e stat», Aragón En La Edad Media, (32), pp.187–224.
Fort i Cogul, E. (1998, 2º edició), Margarida de Prades, Episodis de la història, Rafael Dalmau, Barcelona, p. 26-35. Vegeu, a més a més, Durán i Cañameras, F. (1956), Margarida de Prades, Barcelona, p. 28 i ss.
Ferrer Santanach, M. (Juny del 2010), “La traducció catalana medieval de les Dècades de Titus Livi”, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 70
Per més informació, vegeu, dins del nostre bloc, el següent article: Garcés, Ferran, 17/02/2023, “¿Sabies què? L’Estel de Venus i un amor secret…”
Vall i Comaposada,Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la torre de Gaudí, Duxelem, Barcelona, p. 54