Les palmeres de la façana de llevant. 

Per: Ferran Garcés

Diumenge de Rams és a tocar. La festivitat rememora l’entrada a Jerusalem de Jesucrist amb els seus deixebles. Segons l’Evangeli, per donar-li la benvinguda, al seu pas, la gent va alçar palmes i branques d’altres arbres. La creença ha donat lloc al costum de la palma i el palmó de Rams. En el passat, dies abans, la Rambla de Catalunya s’omplia de parades. El diumenge, al matí, la tradició mana beneir aquests palmós i palmes, a l’hora que fixa cada parròquia. Especialment popular és fer-ho davant del Temple de la Sagrada Família. També s’organitzen diferents processions arreu la geografia de Catalunya. En record d’aquesta celebració, avui parlarem de les palmeres de Torre Bellesguard. La seva presència s’explica, en part, pel rerefons religiós de l’arbre, una espècie molt admirada per Gaudi (1) A més, els indians les van posar de moda perquè aquest arbre els recordava els climes exòtics on havien pastat la seva fortuna (2) Sigui com sigui, les palmeres van formar part del projecte original de Bellesguard des del principi. Ens ho explica Josep Mº Figueras i Bas, un dels avantpassats dels clients que van contractar a Gaudí, amb el seu llibre La família Figueras. Els senyors de Bellesguard (3)

“El masover Pere Ballart i Ventura va ser l’encarregat d’enjardinar el terreny, que a banda dels arbres fruiters del gust de la senyora, acollia les espècies més valorades d’aquella època: castanyers de les Índies, salzes, adelfes, llorers, til·lers, palmeres i altres arbres i plantes. Sembla que les palmeres que estan ubicades als angles de la casa hi van ser posades per ordre del mateix Gaudí i en el lloc i la distància adequades de la casa.

L’arquitecte sentia una especial predilecció per aquesta espècie, i ell ja havia previst que als cent anys de l’acabament de l’obra haurien arribat a una alçada suficient i que no farien ombra a la casa ni privarien la panoràmica dels balcons i finestres de la finca.” (4)

Malauradament, alguns d’aquests arbres han desaparegut. En especial, les palmeres, víctimes del terrible morrut, el coleòpter originari de l’Àsia tropical que a entrar a Europa a la dècada de 1990, provocant una greu plaga. A continuació mostrem una sèrie de fotos que mostren l’abans i després d’aquestes palmeres, des de la façana de cavallerisses, o de llevant.

1905

Autor: la revista La Il·lustració Catalana, el dia 30/07/1905. En l’època de la imatge, les palmeres encara tot just s’havien plantat i, per aquesta raó, no es veuen.

1909

Autor: Römmler & Jonas, Dresde. Aspecte de Bellesgurard, des del camí que conduïa cap a la façana de Llevant, actual carrer Bellesguard. Aquesta paisatge, a l’època de Gaudí, seria encara més impressionant perquè, amb la idea d’integrar l’obra en el paisatge muntanyenc, Gaudí  va recobrir l’estructura, aixecada amb maons, amb pedra de l’entorn, de manera que arquitectura i naturalesa es fusionaven en una mateixa tonalitat. Les palmeres havien de créixer just davant d’aquesta façana.

1921

Autor: Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya. En paral·lel al camí que avui és el carrer Bellesguard, hi havia un altre camí que portava directament a la porta de cavallerisses. Avui tota aquesta zona està envaïda per diferents cases de nova construcció. Aleshores, era un hort amb vinyes.

1972

Autor: Peter Knaup. Amb el temps, com era d’esperar, les palmeres finalment van créixer. Cap a finals del segle XX lluïen amb tot la seva esplendor.

 

 

Abans dels Jocs Olímpics

Autor: l’Enciclopèdia catalana (enllaç) No s’especifica l’any amb exactitud. Deu ser al voltant dels Jocs Olímpics, celebrats, recordem a 1992. Aleshores, l’hort continuava formant part de Bellesguard, juntament amb les palmeres.

 

2023

Les primeres aparicions a l’estat espanyol del morrut semblen ser de l’any 1995. Es van detectar a les províncies de Granada i  Màlaga. A València i Catalunya es present entre el 2004 i el 2005 (enllaç: el morrut de les palmeres) Al principi, Bellesguard es va salvar. Quan vam obrir al públic el 2013, les nostres palmeres encara es podien veure.Aquí la imatge d’un dels concerts celebrats després de la pademia, deu anys més tard, amb una de les palmeres al fons.

 

2018

Autor: Carles Salillas. La sort va durar poc. A l’any 2018 va ser necessari retirar les palmeres del jardí amb una laboriosa operació de tala. Un dia trist per Bellesguard.

detectar a les

 

2025

Avui, aquest és l’aspecte de la façana de llevant sense les palmeres. Ara bé, pels que les van gaudir, mai hauran desaparegut.

 

Notes

(1) Al primer edifici de Gaudí va ser la Casa Vicens, parlant d’ella, va comentar: “Quan hi vaig anar a prendre les mides, el solar estava totalment cobert d’unes petites flors grogues, que són les que vaig adoptar com a tema ornamental a la ceràmica. També hi vaig trobar una palmera exuberant, les palmes de la qual, en ferro, cobreixen les quadricules de la reixa de la porta d’entrada a la casa” (Bergós, Joan, 1954: Gaudí. L’home i l’obra. Editorial Ariel, Barcelona) i pensant en el que seria la seva última obra, el temple de la Sagrada Família, va dir:  “La decoració de les voltes seran fulles, entre les quals es veuran els ocells propis de la nostra terra. Els pilars de la nau principal seran palmeres, són els arbres de la glòria, del sacrifici i del martiri” (veure, en el nostre blog: Naturalesa i arquitectura)

(2) Ara bé, una matisació important: “La palmera s’ha convertit en un símbol de les cases indianes, però no totes les cases que tenen palmeres són cases indianes.” (veure: municipisindians.cat) Torre Bellesguard pertany a la segona categoria.

(3) Figueras  i Bas, Josep Mª (2016) La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, obra auto publicada, Barcelona.

(4) Ibíd, p. 68