Les creus de Bellesguard

Per Ferran Garcés

Estem a mig de dos dies assenyalats per recordar l’origen del culte a un dels símbols més influents en l’àmbit històric, religiós i artístic. El 3 de maig, segons el ritu romà, es va celebrar la Invenció de la Santa Creu (del llatí invenio, “descobrir”), i, segons el ritu bizantí, el 21 del mateix mes, es celebrarà la festivitat de la seva descobridora, Santa Helena. Ambdues efemèrides semblen arrelar-se en una tradició encara més antiga, el culte a l’arbre de maig (coneguda també com a “May Day”, “Palo de Mayo”, “Festividad de los Mayos”, o, senzillament, els “Mayos”)

Un breu context. L’any 313, l’emperador romà Constantí va legalitzar el cristianisme. Poc després, l’any 326, la seva mare, Helena de Constantinoble, la futura Santa Helena, va peregrinar a Terra Santa per conèixer de primera mà els llocs de la passió de Jesucrist. S’atribueix a ella l’excavació que va permetre recuperar el lingum crucis (literalment, en llatí, “fusta de la creu”), també coneguda com la Santa Creu o la Vera Creu, per distingir-la de les creus dels dos lladres en mig dels quals va ser penjat Jesús. A partir d’aquest moment, el culte de la creu s’imposarà a la celebració pagana de l’Arbre de Maig, encara que sense fer-la desapareix del tot.

El tema és enorme i no podem abastar ni una petita part. Aquí només volem resumir la relació de Torre Bellesguard amb aquest mil·lenari símbol. Relació que podem dividir en dues categories: les vinculades amb un rei, avui conegut com l’Humà, però que, en el seu temps, li deien “Lo Ecclesiàstich”, i les vinculades amb un geni, conegut, popularment, com “l’arquitecte de Déu”…

En temps de Lo Ecclesiàstich

Martí I Lo Ecclesiàstich, esmentat així pels seus contemporanis en virtut de la seva devoció, va ser un gran col·leccionista de relíquies. Les volia totes, i, per descomptat, la descoberta per Helena de Constantinoble.

A Barcelona, el seu record era -i és- ben present. Prova d’això són dos edificis molt representatius. El primer, la catedral de la ciutat, el nom complet de la qual és “Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia” (1) El segon edifici, anomenat de manera semblant perquè depenia de la catedral, és l’Hospital de la Santa Creu. Es va començar a construir a 1401 sota l’atenta mirada de Martí I Lo Ecclesiàstich i amb l’autorització de Benet XIII, el famós papa Luna (2) Com curiositat, recordar que ell lloc on va morir Gaudí fou aquest hospital (3).

Una mica abans d’inaugurar l’hospital, el rei Martí havia aconseguit un tros de la Vera Creu. Era un regal del mateix papa i se l’havia donat en un viatge del monarca a Avinyó, on residia aleshores el pontífex. A partir d’aquí, el destí de la relíquia segueix dos camins.

Per uns, abans d’anar-se’n a viure al palau de Bellesguard l’any 1409, el rei Martí va regalar la relíquia a la Parròquia de Sant Justi i Sant Pastor, una església on es conserva l’anomenat Fons Gualbes, l’arxiu amb tota la història de Bellesguard, des dels temps d’aquest monarca fins a 1714. En aquesta tradició, la relíquia va desaparèixer després de la Guerra Civil (4)

Per altres, el regal del papa Luna va passar a mans de Margarida de Prades, la segona donà de Martí I, com a part de la seva herència després de la mort del monarca el 1410. Malauradament, tan aviat es va enterrar al seu marit, la jove viuda, tenia vint-i-un anys, va ser objecte d’una dura batalla legal per arrabassar-li els seus béns. En especial, les relíquies, que es guardaven a la capella de Santa Àgata, situada a l’actual plaça del Rei. Tot i això, Margarida va plantar-li cara als seus enemics. Un dels actes de rebel·lia que va cometre fou buidar la capella de Santa Àgata i endur-se les seves relíquies al palau de Bellesguard, on pensava que les podia guardar millor (5) No obstant això, al final, Margarida va perdre la disputa a favor de Ferran I d’Antequera, el successor del rei Martí. Tots dos moririen poc després. A 1437, Alfons el Magnànim, fill de Ferran I, va portar la Vera Creu i altres relíquies a la Catedral de València, on encara es pot veure.

En temps de l’arquitecte “de Déu”

La història del mil·lenari símbol desenterrat per Elena de Constantinoble continua amb moltes més llegendes al voltant del món. En Torre Bellesguard podem veure dos creus. No contenen cap resta del lingum crucis, però reflecteixen la profunda fe del seu constructor, un arquitecte en procés de beatificació. Aquestes dos creus estan envoltades d’arbres, imatge que, just ara al maig, el mes del “Pal de Maig”, o la “Festivitat dels Majos”, sembla reconciliar totes dues tradicions, la pagana i la cristiana. Una de les creus, situada en la teulada, sobresurt per sobre dels arbres del jardí, i l’altra, a peu de carrer, queda submergida per ells.

La primera creu presideix una estreta agulla que simula els pinacles de les catedrals gòtiques. Té forma de quatre braços, un disseny exclusiu de les obres de Gaudí. Per realitzar-la es va inspirar a la pinya del xiprer (o gàlbul), un arbre recurrent en la simbologia cristiana. Sota aquesta creu veiem una corona, que representa a Martí I Lo Ecclesiàstich, i més a baix, una senyera catalana, símbol, a la vegada, del Casal de Barcelona, la dinastia del monarca, i de Catalunya. Com curiositat, afegir que durant la dictadura de Franco, la senyera va romandrà tapada i que, al voltant d’aquestes dates al 2008, va ser necessari reforçar el pinacle per evitar la seva caiguda.

La creu del pinacle, ben alta al terrat, va ser dissenyada per ser vista des de lluny. Ara bé, Gaudí també va afegir altra creu a peu de terra, que pot passar desapercebuda, malgrat trobar-se tot just a l’entrada. Almenys, a la primavera, quan els arbres que l’envolten la tapen amb les seves noves branques. Aquest cop, la forma de la creu és l’anomenada de Malta, que presenta vuit puntes en record de les vuit benaventurances. El vuit és un número recurrent a Torre Bellesguard. També el troben al vestíbul de la casa, en forma d’estel de vuit puntes, un dels símbols de la Mare de Déu.

Aquesta creu s’atribueix a Gaudí, tot i que també va col·laborar en la seva execució Domènech Sugrañes, el mateix arquitecte que va afegir nous elements a Torre Bellesguard, una mica després que ho abandonés el mestre. Un element original d’aquesta creu és que serveix de base per una doble funció de làmpada, mitjançant la instal·lació d’una mènsula i una bombeta.

Si la creu al terrat recorda els pinacles de les catedrals, la creu a peu de carrer recorda les creus de terme, un monument habitual des de l’edat mitjana. La seva principal funció era protegir els enclavaments de culte i població cristians. Amb el temps, les creus de terme van servir també per propòsits més terrenals, com a senyals dels límits dels municipis. Com tal, la creu era un senyal habitual en les cruïlles (en castellà, “encrucijadas”) per on la gent, i les llegendes, sempre s’han creuat i entrecreuat…

Notes

(1) Segons la mateixa web de la Catedral de Barcelona, la relació del temple amb la Santa Creu, any 599, és una mica anterior a la de Santa Eulàlia, any 877.

(2) Terreu, Miquel (30/11/2018), “La butlla fundacional de l’Hospital de la Santa Creu”, Bloc de Santa Creu a Sant Pau. Veure en línia: enllaç

(3) A Barcelona, el nom d’Hospital de la Santa Creu fa referència a dos edificis, i això pot portar a confusió. Fem, doncs, un breu aclariment. L’hospital original, el més antic, està situat al Raval de Barcelona, i va rebre el nom de Santa Creu perquè depenia de la Catedral de Barcelona, que, com hem vist, estava sota l’advocació de la relíquia descoberta per Santa Helena. Aquest és l’edifici que es va començar a construir a 1401 amb la presència de Martí I i l’edifici on, cinc segles més tard, va morir Gaudí, esdevenint un dels últims pacients en ser tractat allí.

El segon hospital, el més nou, és obra Lluís Domènech i Montaner, altre dels grans arquitectes modernistes, i el va construir entre 1905 i 1910, és a dir, que és contemporani de Torre Bellesguard (1900-1909) Rep el nom de la Santa Creu, perquè és hereu de l’anterior hospital, i de Sant Pau, en record de Pau Gil i Serra, el mecenes que va subvencionar l’obra.

(4) Redacció (22/05/2011), “La Vera Creu que el rei Martí l’Humà va regalar a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona”, Setmanri Catalunya Cristina. Versió en línia: enllaç. 

(5) Martín Lloris, Catalina, y, Gómez-Ferrer Lozano, Guillermo (2023) “Margarida de Prades y la disputa sobre la propiedad de las reliquias reales”, Locus Amoenus, nº 21, Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir, p. 29-30. Versió en línia: enllaç.