Les dones de Bellesguard: “contra tot pronòstic”…

Per Ferran Garcés

Seguim la sèrie iniciada fa dues setmanes sobre les dones de Bellesguard. Vam començar amb La Querella de les Dones, un debat sobre la condició femenina que comença a l’època d’aquestes dones. Vam continuar amb la biografia de les dues reines que van competir pel palau després de la mort de Martí I l’Humà, el seu constuctor ( l’antic palau de Bellesguard) Avui parlarem de les següents propietàries, dues dames de l’aristocràcia catalana que les van reemplaçar contra tot pronòstic. Amb elles, Bellesguard deixa de ser una residència reial i es converteix en una propietat de la noblesa.

D’altra banda, en l’anterior article, comentaven com una d’aquelles reines, Violant de Bar, va comptar amb un aliat inesperat per fer-se amb Bellesguard. Avui revelarem qui. Una pista va ser una d’aquestes dames…

Elionor, o Leonor, de Cervelló

Propietària i, segurament, resident: 1424-1441

De totes les dones de Bellesguard, Elionor de Cervelló és la menys coneguda. A Wikipedia, només apareix en la biografia en castellà del seu marit, Antonio de Luna, com a mare d’una filla. A la biografia en català del mateix marit, ni tan sols se la menciona. Tampoc es parla d’ella al fons Gualbes, la principal font per l’estudi de Bellesguard (1)

Què podem dir d’ella? Gràcies a Esteban Galindo López, un dels membres del Grup de Recerca de Torre Bellesguard, sabem que era filla d’Hug Alemany de Cervelló i de Beatriu d’Erill, neboda de Guerau Alemany de Cervelló, governador de Catalunya (2) En conseqüència, Elionor formava part d’una de les famílies importants de Catalunya. El seu estatus va augmentar al casar-se amb el noble Anton de Luna, conseller de Violant de Bar, viuda aleshores del rei Juan I el Caçador, el germà de Martí I l’Humà. Els capítols matrimonials es van firmar el 7 d’octubre de 1409, al monestir de Pedralbes, sent present la reina viuda (3) En aquell moment, el rei Martí encara era viu, però “s’haurien casat a la capella de Bellesguard el maig de 1410”, el més en què va morir aquest monarca sense cap hereu legítim (4).

Durant el conflicte successori posterior, tant la reina com la seva dama de companyia van donar suport a a Lluis d’Anyou, el net francès de la reina Violant. Ara bé, en un autèntic gir de guió, Antonio de Luna es va convertir en el principal defensor de Jaume d’Urgell, un dels pretendents més ben posicionats. Fins i tot, va participar en l’assassinat de l’arquebisbe de Saragossa, un ferm defensor dels drets de Lluis d’Anjou. Això provocà el trencament total amb la reina Violant i Elionor (5) El marit “traïdor” morirà aviat, a 1419, lluny de l’escena política i amb els seus béns embargats. Ara bé, contra tot pronòstic, Elionor va recuperar unes propietats que van comportar-li una considerable força econòmica (6).

I ara la informació que havíem promès desvelar. Qui va ser el suport inesperat de la reina Violant? En aquest punt de l’article, imaginem que jo ho heu endevinat. En efecte, fou Elionor de Cervelló, la dama amb una posició econòmica, en aquells turbulents anys, superior a la de la seva senyora, la reina Violant. La relació entre elles havia de ser molt bona perquè, l’any 1424, la dama de Cervelló li va comprar la torre de Bellesguard (7) “Creiem -opina l’historiador Carles Díaz Martí- que ho va fer per ajudar a la reina vídua (…) En mans d’Elionor, Violant hi va poder viure tranquil·lament fins a la seva mort l’any 1431 (…) És probable que ambdues convisquessin juntes a la torre de Bellesguard” (7) Desconeixem si també residia amb elles Elfa de Luna i Cervelló, l’única filla d’Elionor i el comte de Luna. La filla que apareix en la biografia en castellà d’Antonio de Luna, esmentada una mica abans.

Més endavant, la fidel dama, com marmessora de la seva difunta senyora, va oferir Bellesguard als monjos jerònims del monestir de la Vall d’Hebron, fundat per la reina Violant, i el de la Murta. La fusió dels monestirs, però, mai es va materialitzar. A continuació, entre 1441 i 1446, Bellesguard és propietat de dos nobles que només volien fer negoci amb la copra i venda de la finca, fins que, a 1446, l’adquireix Cecília d’Urgell i de Cabrera, que, esdevindrà la propietària -i resident- fins a la seva mort a 1458. Amb ella s’acabarà el cicle començat per Martí l’Humà a Bellesguard. Un cicle en el qual, a l’inici, ella havia sigut una de les candidates a coronar-se reina d’Aragó…

Cecilia d’Urgell(c.1380-1460)

Propietària i resident: 1446-1458

L’última dona que va residir i fou propietària de l’antic palau de Bellesguard és la persona que menys podia imaginar algú en temps del rei Martí l’Humà i les lluites per succeir al seu tron durant el Compromís de Casp, celebrat a 1412.

Recordem el context històric. A finals de 1406, una malaltia mortal es va portar a María de Luna, la primera esposa del rei Martí. A 1409, tres anys més tard, el rei buscarà refugi al palau de Bellesguard. Aleshores, només un dels seus fills era viu, però, no tardarà a reunir-se amb la seva mar (enllaç) Per proveir al regne d’un nou hereu, el rei Martí va haver de trobar una nova esposa. Les candidates foren Margarida de Prades i Cecília d’Urgell. No sense polèmica, el rei va triar a Margarida de Prades aquell mateix any. La boda amb Martí i Margarida va tenir lloc al palau de Bellesguard, poc després del funeral de l’últim hereu.

El matrimoni, però, no va portar l’anhelat fill i, a 1410, morí el rei Martí, sense cap descendent directe. Com hem dit, un dels contendents amb més possibilitats de seure al tron fou Jaume d’Urgell, el germà de Cecília i el pretendent defensat per Antonio de Luna, marit d’Elionor de Cervelló.

Al final, durant el mencionat Compromís de Casp, celebrat a 1412, va guanyar Ferran d’Antequera, un candidat no advocat per cap de les dones de Bellesguard. Ara bé, Violant i Elionor van acatar, prudentment, la seva victòria. En canvi, els Urgell es van aixecar en armes per disputar-li corona. A 1414, la seva revolta fou sufocada i el germà de Cecília va ser processat i condemnat a empresonament de per vida. Per aquesta raó, la memòria popular el recorda com “El Dissortat”. Pesarós destí que va patir tota la seva família i partidaris (8) És, doncs, contra tot pronòstic, que, a 1446, Cecília aconseguís no sols sobreviure a la repressió de la seva família sinó, ironies de la vida, comprar i morir al palau on havia sigut candidata a casar-se amb el fundador de Bellesguard…

Més informació: Les Veus de Bellesguard Cecilia

Notes

(1) Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la torre de Gaudí, Duxelem, Barcelona, p. 78

(2) Galindo López, Esteban (2020) “Anàlisi del paisatge històric a la zona nord del pla de Barcelona, segles XV al XVIII: Bellesguard”, Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona, pp. 157-158.

(3) Vendrell Gallostra, Francisca (1992), “Violante de Bar y el compromiso de Caspe”, Real Academia de Buenas Letras, Barcelona, p. 31-32. Veure en línea: aquí.

L’estada de la reina Violant al monestir de Pedralbes no era fortuïta. Francisca Vendrell ens explica la raó: “Instalada en el monasterio, le resultaba más fácil el camino para frecuentar sus visitas a la torre de Bellesguard, residencia continua del rey y su nueva esposa Margarita de Prades” (Ibid, p.31)

(4) Vall i Comaposada, Op. cit.,

(5) Vendrell Gallostra, Op. cit., p. 46-48, 103-104. L’autora inclou cartes signades per la pròpia reina Violant sobre

(6) Galindo López, Esteban. Op cit.,

(7) Abans d’Elionor de Cervelló, Bellesguard va ser propietat de dos nobles que no van viure al palau, sinó que només van fer negoci amb la finca. La transició va ser de Francesc de Vilanova (1422-1424) a Francesc Darinyó (1424) i d’aquest a Elionor de Cervelló (1424-41). Veure: Galindo López, Esteban. Op. cit.,

(8) Vall i Comaposada, Op. cit.,

(9) Costafreda, Virgínia (2021). “Reivindicació de Margarida de Montferrat: Una comtessa d’Urgell condemnada per la història”. Nokaria. Revista del Museu de la Noguera, vol. 1, no. 1, pp. 43-65,