La Querella de les Dones  

Per Ferran Garcés  

Durant gairebé cinquanta anys, Bellesguard va ser propietat d’unes dones que, lluny de tenir-ho fàcil per aquest aparent privilegi, van haver de lluitar contra les circumstàncies del seu peculiar destí. D’altra banda, el seu afany coincideix amb els inicis de La Querella de les Dones, nom que rep el debat literari, polític i filosòfic sobre la naturalesa femenina, ocorregut a Europa entre els segles XV i XVIII. Un debat recuperat avui en dia com a referent del moviment feminista. Ara bé, per raons d’espai, avui només parlarem de la Querella i el divendres vinent de les dones de Bellesguard.   

La Querella de les Dones  

L’inici de la Querella s’acostuma a situar al voltant de 1405, és a dir, tres anys abans del naixement del palau de Bellesguard. Aquesta data es publica el llibre La ciutat de les dames, escrit per Christine de Pizan, la primera dona que va intervenir en la Querella i, com tal, considera avui en dia una pionera del feminisme. La seva obra és una resposta a un poema molt crític amb les dones: la segona part del Romans de la Rosa, escrita per Jean de Meung entre 1275 i 1280. A la foto de la portada veiem a l’autora devatint davant d’uns homes (dades de l’imatge: aqui) 

A Catalunya, aquest debat és poc conegut, malgrat tenir un precedent anterior a la publicació de La ciutat de les dames, si bé l’autor encara és un home.  Ens referim a Bernat Metge (1346-1413), escriptor i conseller del rei Martí I’Humà a Bellesguard. A la seva obra més cèlebre, Lo somni (1399), Metge ofereix un enfocament original de la Querella, a l’integrar en un mateix llibre, gràcies a la fórmula d’un diàleg, tan els arguments en contra, al capítol III, com els arguments a favor de les dones, al capítol IV. D’altra banda, Metge, famós per introduir l’Humanisme a Catalunya, farà de pont entre les opinions sobre les dones a l’edat mitjana i les del Renaixement. Un altre mèrit de Metge fou agregar als exemples bíblics i clàssics, propis del seu temps, models inspirats en reines vinculades a Catalunya (1). Fins i tot, farà una cosa més. Petrarca, un dels primers autors renaixentistes, va posar de moda una llista de ciutats il·lustres amb nom de dona. Bernat Metge afegirà Barcelona (2)   

Entre els arguments negatius que recull Lo somni (capítol III), n’hi ha tan sorprenents com el següent: “Són frívoles: només pensen en refinaments, parlar idiomes, cultivar la música i la literatura d’entreteniment, tenir un aspecte seductor” (3) Entre els arguments a favor (capítol IV), destaca la seva defensa d’Eva, a la que eximeix de qualsevol culpa, i el recordatori de les desgràcies que hi hauria en un món sense dones: “Tu saps que, si dones no fossen stades, toda humana natura fore perida en Adam. No foren ciutats, ni castells ni cases, no foren reys, cavallers ne armes…” (5) Curiosamente, ea La Ciutat de les Dones, Christine de Pizan moestra a unes dones construint justament aixó: ciutats, castells, cases (dades de l’imatge: aquí)

Metge va més enllà i troba lloc per exposar també els defectes dels homes, o, almenys, demostrar que tampoc són gèneres tan diferents: “Les dones usen cosmètics i els homes també, per tornar-se rossos o fer-se passar per joves”; “En qüestió de vestir, els homes fan tantes o més ximpleries que les dones” (6).  

La importància dels referents  

Acabarem amb una cita que resumeix l’abast -i la vigència- d’aquell debat. L’autora és Sandra Aliaga Ugencio, graduada a la Universitat de Saragossa: “Encara que la Querella de les Dones no va generar canvis legislatius o polítics, sí que va provocar un canvi de la mentalitat que és, en definitiva, l’origen de tota transformació social. Per aquest motiu, entre molts altres, la Querella s’emmarca en el lent procés històric d’apoderament femení” (3) De manera retrospectiva, els anomenats “textos profemenins” ofereixen “una arma molt important: la dels referents, la d’unes fites que podien fer-se seves. El record i la posada en relleu de l’exemple de dames il·lustres i valuoses, confirmava amb la seva existència la possibilitat de la resta d’elles de ser també virtuoses i recordades per fites més enllà dels de bona filla, esposa i mare. I aquest és, pel que a mi respecta, l’èxit més gran de la Querella”.   

El divendres vinent recordarem a alguns d’aquestes dames il·lustres i valuoses. Les dames que van residir a Bellesguard durant cinquanta anys, entre 1410 i 1460, és a dir, en paral·lel a l’inici de la Querella de les Dones.   

Notes  

(1) Badia, Lola (1999), Edició i comentaris a Lo Somni de Bernat Metge, Quaderns Crema, Barcelona, p. 226-229  

(2) Ibíd, p. 225.  

(3) Ibíd, p. 220  

(4) Bultiña Jiménez, Julia (2015) “La introducción del Humanismo en la Península Ibérica”, en Mirabilia: Revista Electrônica de História Antiga e Medieval, nº21, p. 212. Enllaç en línia: aquí.  

(5) Badia, Lola, op. cit., p. 231.  

(6) Aliaga Ugencio, Sandra (2019) “La querella de les dones: entendre la feminitat a la baixa edat mitjana”, Ab Origine Magazine, 39. Enllaç en línia: aquí.   

 Bibliografia complementària  

Mas Montosa, Joan Carles (2020), “La defensa de les dones de Lo somni. Transgressió o delit?”, Universitat Oberta de Catalunya. Enllaç en línia: aquí.   

Lucea Teruel, Esther (2015-2016), “La condició de la dona per a Bernat Metge. Pecat o Virtut?”, Universitat Oberta de Catalunya. Enllaç en línia: aquí.