Sant Jordi, una llegenda feta arquitectura

Per: Ferran Garcés

Aquest diumenge és la Diada de Sant Jordi, la més especial de les nostres festivitats. La Torre Bellesguard està molt relacionada amb la llegenda de Sant Jordi. La devoció d’aquesta llegenda comença a prendre forma a Catalunya en temps de Martí I l’Humà, qui va viure al castell medieval de Bellesguard entre 1409 i 1410. Durant els cinc segles posteriors pren un paper protagonista en l’imaginari i la iconografia, fins als temps d’Antoni Gaudí, qui l’incorpora en la decoració i l’estructura de l’actual Torre Bellesguard.

Orígens de la tradició

Segons la tradició, el famós cavaller va ser un soldat romà convertit al cristianisme que, per no renunciar a les seves creences, va ser martiritzat un 23 d’abril de 303. A causa del seu origen militar, els seus miracles estan relacionats amb batalles i lluites com la del drac, fet que el convertirà en el símbol preferit de la noblesa i les ordes militars arreu Europa (1).

Ara bé, com recorda Pere Anguera, “només al segle XIV s’obrí pas a Catalunya la devoció al sant”, però, la seva festa, en un principi, fou “privativa dels cavallers, sense participació ni dels gremis ni de la burgesia” (2) Aquesta, recordem, va ser l’època de Martí I l’Humà rei des de 1356 fins a 1410. En el següent segle, de manera gradual, la festivitat esdevindrà més popular i començaren a encarregar-se les obres artístiques més conegudes del sant guerrer a Catalunya, com la realitzada per Pere Joan el 1418, per decorar la façana del Palau de la Generalitat de Catalunya que dona al carrer Bisbe (3).

El 23 d’abril fou declarat festiu al principat de Catalunya el 1436, encara que no serà fins al 1456 que es farà oficial. Curiosament, la tradició de regalar roses té el seu origen en aquesta època, i es feia al pati del palau de la Generalitat (4).

De nou, Pere Anguera, ens recorda com “la llegenda de Sant Jordi fos traduïda al català a finals del segle XIV o començos del XV, així com la seva presència en diverses obres literàries, per exemple Curial e Güelfa” (5).

Malgrat uns orígens tan prometedors, en els tres següents segles, la devoció i la festivitat de Sant Jordi a Catalunya passarà diversos alts i baixos. La seva recuperació no arribarà fins a finals del segle XIX, gràcies al romanticisme i la Renaixença. A cavall del segle XX, guanyarà empenta al convertir-se en un símbol catalanista (4). En una postal, amb data del 23 d’abril de 1907, és a dir, de l’any en què Gaudí estava construint Torre Bellesguard, un dels seus propietaris aleshores, Francesc de P. Figueras i Sagués, l’escriu a la seva filla gran, la Maria: “en el dia de Sant Jordi patró dels catalans, dia en què faig 35 anys. Ton pare que t’estima” (6).

Sant Jordi a l’obra de Gaudí i Bellesguard

Quina paradoxa. Gaudí moria el 1926, l’any en què a la festivitat de Sant Jordi es va sumar una nova tradició, la del Dia de Llibre, impulsada per l’editor Vicent Clavel a Barcelona (7). La mateixa ciutat que l’arquitecte modernista va nodrir de tants símbols relacionats amb la llegenda de Sant Jordi i el Drac, i que, en els darrers anys, ha inspirat tants llibres inspirats en ells. Malauradament, els dracs de Torre Bellesguard encara no són prou coneguts. Ajudeu-nos a divulgar-los. El primer el trobem al penjador del vestíbul, just a l’entrada de la torre.

Ara fixeu-vos en la següent imatge. Correspon a una de les cantonades de la mansarda situada a la terrassa. No veieu el nas, els ulls, les escates i el llom del drac? Mireu més detingudament. Darrere d’aquest cap distingim un pinacle que representa la llança, o espasa, del cavaller clavada en el drac.

En resum, com dèiem de bon començament, Torre Bellesguard està relacionada amb la llegenda de Sant Jordi des dels temps del castell de Martí I, quan l’imaginari d’aquesta llegenda agafava forma, fins als temps de Gaudí, cinc segles després. D’altra banda, l’ambient medieval que recrea tant el seu jardí com l’edifici, converteixen la visita de Torre Bellesguard en un lloc ideal per celebrar la festivitat de Sant Jordi i el drac. Ambdós, el cavaller i la bèstia, us estan esperant per donar-vos la benvinguda!

Feliç Diada de Sant Jordi!

NOTES

(1) J. L. A.: “Se acerca San Jorge, patrón de Aragón: ¿qué países celebran también su figura?”, Heraldo de Aragón, 22/4/2022. Enllaç.

(2) Anguera, Pere. Sant Jordi, patró de Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2010, pàg. 16

(3) “Sant Jordi en el palau”, web Gencat (la Generalitat de Catalunya), recuperat el 2/04/2023. Enllaç.

(4) Costa, Roger, “Des de quan regalem roses per Sant Jordi?”, Sapiens, recuperat 7/4/2023 Enllaç.

(5) Anguera, Pere. Op. cit., pàg. 17

(6) Figuera i Bas, Josep Mª, La família Figueras. Els senyors de Bellesguard, Barcelona, autoeditat, 2016, pàg. 78

(7) “¿Quién invento el día del libro? Vicente Clavel”, www.diadellibro.eu. Recuperat 7/4/2023. Enllaç.