Tal dia com avui: el funeral (i els altres funerals abans) de Gaudí

Per: Ferran Garcés

Un dia com avui, de 1926, Antoni Gaudí va ser atropellat per un tramvia. Va morir tres dies després. Li faltaven dues setmanes per complir 74 anys. Si be entrava l’hospital com un indigent, a causa del seu aspecte, que, en aquella època, era molt descurat, el dia 12, el seu funeral va ser digne d’un rei. L’últim gran funeral celebrat a Barcelona. L’últim perquè no va ser pas l’únic, i, curiosament, tots els altres, també van tenir lloc al mes de juny, exceptuant un a juliol…

El primer es va celebrar cinc segles abans de Gaudí. En aquella ocasió, el difunt era un autèntic rei. La Torre Bellesguard, precisament, potser l’obra amb més història de l’arquitecte, rendeix homenatge a aquell monarca: Martí I l’Humà, l’últim membre del casal de Barcelona. Per ser exactes, les seves exèquies van tenir lloc entre els dies 18 i 28 de juny de 1410. Com era d’esperar, el seu enterrament va seguir totes les regles solemnes d’un funeral reial (1) 

L’espectacle no és repetiria a la ciutat comtal fins a principis del segle XX, justament quan Gaudí estava construint Torre Bellesguard (1900-1909) Avui els volem recordar per evocar el context cultural en el qual cal emmarcar aquesta obra, que, d’una banda, recrea un moment cabdal de Catalunya, el final del casal de Barcelona, però, d’altra banda, un altre moment de gran rellevància, l’època del propi arquitecte, coneguda com modernisme o Renaixença (2) 

Funeral de Jacint Verdaguer

Les espirals de la Renaixença, com l’au Fènix, impulsaven a la societat catalana d’aleshores a recuperar les restes del seu passat. Jacint de Verdaguer, amb la seva obra, havia estat un dels millors impulsors de aquella recuperació. El poeta era amic d’Antoni Gaudí, i, en alguns del seus poemes, el poeta ja havia recordat l’antic esplendor de l’antic palau de Bellesguard, plenament conscient de la seva importància històrica. L’obra literària d’un i l’arquitectònica de l’altre es complementen (3)

Verdaguer va morir, un 10 de juny. El seu funeral es va celebrar dos dies després, i es va convertir en el acte més multitudinari que recordava la ciutat. Gaziel, un dels periodistes més populars d’aquell temps, va escriure:  “Era una manifestació estranya i nova, que Catalunya potser no havia donat encara mai per ningú” (4) Ningú, al menys, que no fos de sang reial, perquè, al temps de l’antic castell de Bellesguard, va tenir lloc, com hem vist, les exèquies del rei Martí I l’Humà. Sigui com sigui, el funeral de Verdaguer no serà l’únic cas. En poc temps, Barcelona va esdevenir l’escenari d’altres tres. 

18 i 28 de Juny de 1410, funeral de Martí I l’Humà. 

12 de Juny de 1902, funeral de Jacint Verdaguer. 

6 de Juny de 1909, funeral d’Isaac Albéniz. 

19 de juliol de 1924, funeral d’Àngel Guimerà.

12 de Juny de 1926, funeral d’Antoni Gaudi…

Funeral d’Isaac Albéniz

Gràcies als seus concerts arreu Europa, Isaac Albeniz va esdevenir un dels primers catalans amb fama internacional. Per desgracia, l’abril de 1909, estant a París, una nefritis el va obligar a cancel·lar les seves gires. Aquell any, concloïa la seva intervenció a Torre Bellesguard. Va morir a Cambo-les-Bains, un balneari francès proper als Pirineus, quan faltaven pocs dies perquè complís 49 anys. Les seves restes van arribar a Barcelona en tren un 5 de juny. Al dia següent, se li tributà un funeral que, com el de Verdaguer, va ser molt sentit. Més de vint mil persones s’uniren al seguici fúnebre i totes les institucions musicals de la ciutat li rendiren homenatge (5)

Funeral d’Àngel Guimerà

Àngel Guimerà és el dramaturg català que ha gaudit de major projecció internacional. La seva obra, Mar i cel, va ser un èxit immediat, a casa seva i Europa, amb traduccions a vuit idiomes. Des de 1902, inicis de la construcció de Torre Bellesguard, l’escriptor va ser nominat en diferents ocasions al Premi Nobel de Literatura. A 1907, es va estrenar La Santa Espina, una zarzuela amb música d’Enric Morerea. La peça més coneguda, una sardana que porta el mateix títol, es convertirà en l’himne catalan no oficial, de gran popularitat i, per aquesta raó, prohíbit durant les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco. 

Aquest any, el 2024, es celebra el centenari de la mort de l’escriptor. Una gran oportunitat per recordar la seva figura i el fet que el seu funeral fos també una “manifestació estranya i nova”. Va tenir lloc el 19 de juliol de 1924, sent l´únic gran funeral d’aquell memorable inici del segle XX que no va tenir lloc al juny (6)

L´últim funeral multitudinari, Antoni Gaudí

Com es ben sabut, el genial arquitecte va ser atropellat per un tramvia un dia com avui, 7 de juny, de 1926. Morirà tres dies després. Li faltaven dues setmanes per complir 74 anys. Havia entrat a l’hospital com un indigent, a causa del seu aspecte, que, en aquella època, era molt descurat, però, el dia 12, sortirà en una processió digne d’un rei (7) Gijs van hensbergen, un dels millors biògrafs de l’arquitecte, de fet, escriu: “Fou el més proper a un funeral d’Estat” (8) Eren nous temps. Ara, la Renaixença, en lloc de comtes i reis, havia portat a Barcelona artistes de renom internacional…

Notes

1. Solé i Sabaté, Josep M., i Santacruz, Patricia, (19/02/2022), “La mort i les exèquies de Martí I l’Humà”, Catalunya Ràdio, En guàrdia!, d’Enric Calpena, Cap. 908

https://www.ccma.cat/3cat/la-mort-i-les-exequies-de-marti-i-lhuma/audio/1126170/

1. Per completar el context històric, el lector o lectora també pot consultar el següent enllaç, on es mostren deu portades de La Vanguardia, amb els fets més rellevants dels any de construcció de Torre Bellesguard

L’equip de Bellesguard (14/09/2023), “Una història en deu portades”, blog de Torre Bellesguard

https://bellesguardgaudi.com/sabias-que-una-historia-en-10-portadas/

(1) Garcés, Ferran ( 22/03/2024), “Bellesguard: un refugi poètic de la primavera a través del temps”, Blog de Torre Bellesguard

(2) Gaziel (1981)  Tots el camins duen a Roma. Memòries, Edicions 62, Barcelona, p. 181. El text complet, diu: 

(3) Baliñas, Maruxa (29/12/2017), “Albéniz, de músico a màrtir de la patria”, blog mundo clásico

(4) Redacció (18/072015) “El sentir popular per la mort d’Àngel Guimerà”, blog Museu el Vendrell. En aquest article es pot llegir diferents testimonis escrits a 1924 sobre l’enterrament d’Àngel Guimerà. 

(5) Savall, Cristina (9/06/2016), “L’enterrament de Gaudí Superstar”, web El Periódico

(7) Van Hensbergen, Gijs (2002), Antoni Gaudí, DebolsilloBarcelona, p 310