Sabies què? L’origen del Nadal

Per: L’Equip de Bellesguard

La narració bíblica del naixement de Crist no dona cap data de quan va tenir lloc. Durant els dos segles següents, de fet, ningú es va preocupar de saber-ho. L’origen dels Nadals es remunten al 313, any en què el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l’imperi romà. Només aleshores, després de moltes discussions, es va decidir que el naixement de Crist fos el 25 de desembre, seguint la tradició del Solis Invicti, un culte romà dedicat al sol. 

Tot i això, els diferents elements de Nadal arribaran de manera molt gradual en els segles posteriors. Per exemple, el primer Betlem el va muntar Sant Francesc d’Assís el 1223, i el primer arbre de Nadal es va guarnir el 1441 a Tallin (Estònia) o el 1510 a Riga (Letònia). 

Per la  primera cavalcada dels Reis Mags a Barcelona hem d’esperar fins a 1855. La tradició dels 12 raïms cal situar-la a voltants de 1909, any en què Gaudí donava per acabada la Torre Bellesguard…com veiem, els Nadals, més que una tradició, és la suma de diferents tradicions, amb orígens, a vegades, força sorprenents (1).

Malgrat que avui en dia el Nadal és una festivitat força internacional, a Catalunya disposa de les seves pròpies particularitats. És el cas, entre altres, de la celebració de Sant Esteve (2), que es remunta a l’època carolíngia, i dues altres, més “modernes”, que semblen originar-se al segle XVIII: el tió de Nadal (3) i el caganer (4). 

 

Sant Esteve

L’origen de la festivitat de Sant Esteve es remunta a l’edat mitjana. La tradició que perdura fins als nostres dies, aplega el dia de Nadal a tota la família al voltant d’una mateixa taula. Això implicava llargs desplaçaments a peu cap a la casa familiar. A l’edat mitjana, on els transports eren precaris i les distàncies llargues, la gent necessitava temps per tornar a casa l’endemà de Nadal, motiu pel qual el dia 26 va acabar esdevenint festiu.

Segons alguns historiadors, la necessitat d’un dia de desplaçament per tornar a casa, va fer que l’imperi carolingi declarés com a festiu l’endemà de cada Pasqua (Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada). 

Avui, a Catalunya, per Sant Esteve, és tradicional que la família es reuneixi a menjar amb l’altra meitat que no havia pogut per Nadal. Per Nadal és tradició el pollastre farcit i per Sant Esteve el caldo i els canelons.

El tió de Nadal

Segons alguns historiadors la tradició del Tió es remunta a les tradicions precristianes, on a partir de la veneració del tronc, es donava gràcies per l’abundància de les collites per poder passar l’hivern, gràcies a la fusta per cremar i escalfar la llar, i aplegar a tota la família al voltant del foc i la llum durant els foscos i freds mesos hivernals. Segons aquests antics cultes, s’oferia aliments a aquest tronc, abans de l’arribada de l’hivern.

Actualment, el tió es va a buscar al bosc o apareix a casa pels volts de la Puríssima. Se’l posa vora l’arbre de Nadal i se’l tapa amb una manta i se l’alimenta fins a la vigília de Nadal. La nit de Nadal o el mateix 25 de desembre els més petits “fan cagar el tió”, picant-lo amb un pal de fusta tot i cantant nadales. El tió “caga” torrons, joguines i llaminadures.

Antigament, després de fer-lo cagar, el tió era cremat a la llar de foc i les seves cendres eren repartides pels camps, en un ritual per propiciar fertilitat i abundància per l’any següent.

El caganer

Per últim el caganer, es creu que també està relacionat amb un ritu per l’abundància i la fertilitat de la terra, ja que es tracta d’un personatge que “abona” la terra amb els seus excrements. Es creu que la tradició prové del Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava pel seu realisme. Podem imaginar que és més que probable que els camperols i pagesos que anaven a donar la benvinguda a l’infant Jesús, haguessin de fer les seves necessitats per allà, amagats en un racó de mirades estranyes.

Actualment, el caganer ha evolucionat i ja no és només el tradicional pastor, amb samarra, espardenyes i barretina, fumant en pipa, sinó que pots trobar la paròdia de qualsevol personatge famós, de la política, la cultura o l’esport, fent caca en un racó del pessebre. Un personatge entranyable que agrada a grans i petits.

En resum, podem afirmar que el Nadal és la suma de moltes tradicions i cultes, no tots ells religiosos, molt difícils de datar amb precisió, però que tots tenen quelcom en comú: formen part d’una de les festes més esperades de l’any, sobretot pels més petits.

A Bellesguard Antoni Gaudí fa un homenatge al Nadal, ubicant a la façana principal un dels primers símbols del cristianisme: l’Estel que va guiar als Reis Mags cap al lloc on va néixer Jesús: l’Estel d’Orient. Un estel que, en les seves primeres imatges, es representa com un estel de vuit puntes, igual que l’estel del vestíbul de Bellesguard. (enllaç

Un estel ple de colors i de llum. Amb la seva brillantor, us convidem a gaudir de Bellesguard aquest Nadal, desitjant que el vostre 2024 sigui així de lluminós. 

 

Notes

(1) Pepe Rodríguez (2010), Mitos y tradicions de la Navidad, Edicions B, Barcelona

 

(2) “Per què Sant Esteve només se celebra a Catalunya?” (13/12/2022), web de Barcelona.cat. Enllaç

 

(3) Garcia, Cristina (16/12/2021), “El curiós origen del Tió i el Caga Tió per explicar als nens”, DiraiMes. Enllaç

 

(4) Jones, Jessica (23/12/2022), “Caganers: la escatologia y amada costumbre de la Navidad en Catalunya”, BBC Viajes. Enllaç