was successfully added to your cart.

ELS SOLS DE BELLESGUARD

By Març 15, 2019Blog

Cada cop falten menys dies per l’arribada de la primavera. Des d’ara endavant, els períodes de llum s’allargaran i amb ells l’oportunitat de gaudir del sol. Un bon moment per apreciar com Gaudí va integrar el moviment de l’astre rei en la construcció de Bellesguard, tant de manera metafòrica com física, atès la quantitat de llum interior a totes les habitacions de la casa.

L’entrada al castell

Aquesta és la primera imatge del sol que ens mostra Gaudí. Un sol acompanyat per diversos símbols al voltat de les quatre barres de l’escut de la Corona d’Aragó. El sol figura a la part superior dreta en paral·lel a la data 1409, escrita a l’esquerra en números romans. La data recorda l’any en què Martí I es casa en segones núpcies amb Margarida de Prades al palau de Bellesguard. El sol representa l’esplendor cultural assolit durant el regnat d’aquest monarca anomenat l’Humà per la seva vinculació amb l’humanisme, el moviment filosòfic i artístic del Renaixement.

El sol, però, l’arquitecte reusenc l’utilitza també per simbolitzar la foscor que arrossega l’ocàs, és a dir, la decadència. En oposició al sol veiem una cara amb els ulls tapats en la part inferior esquerra. Gaudí juga aquí amb el significat de Bellesguard, que –recordem- vol dir “Bella Vista”. El  seu contrari és la privació del sentit de la vista. Al costat del símbol de la foscor, a la part inferior dreta, hi llegim 1909, data en que Gaudí acaba la seva feina a Bellesguard, indicant potser que, a la seva època, Catalunya només podia enyorar les glòries del passat, encara que l’altre període d’esplendor va ser justament l’època del mateix Gaudí, és a dir, el Modernisme i la Renaixença.

Els bancs centrals del jardí

El moviment del sol dota de significat als símbols representats en els bancs semicirculars situats al centre del jardí. Mirant cap a la casa, a Bellesguard el sol surt pel cantó del banc situat a la dreta. En aquest banc hi trobem dos àngels portant l’escut de la Corona d’Aragó que ja hem vist a la porta del castell. Al damunt de les quatre barres destaca la corona reial.

A l’altre banc, el de l’esquerra, els dos àngels duen l’escut del Casal de Barcelona, la creu de Sant Jordi, i veiem la corona comtal. Com aquest banc està orientat cap a ponent, la imatge s’ha interpretat com l’ocàs del Casal de Barcelona. Recordem que Martí I va ser l’últim descendent d’aquest llinatge. Una vegada més, Gaudí fa servir el moviment del sol per simbolitzar tant la brillantor com la foscor dels canvis a la història.

Els mosaics laterals de la porta

Al banc sud-est de la Torre podem llegir en números romans la data 1916, l’any en què Domènec Sugrañes, un dels millors col·laboradors de Gaudí, va finalitzar les obres de Bellesguard. També veiem un sol, que correspon a l’alba. La imatge ens recorda el període en què l’Armada Reial del Casal de Barcelona conquista la Mediterrània. Ara bé, el vaixell mostrat en el banc porta una vela blanca, un senyal de dol i de males notícies en aquella època.

Segons una llegenda, el rei Martí I, des de la galeria del seu castell a Bellesguard, va veure com retornava a Barcelona l’estol de la batalla de Sanluri. Un dels vaixells desplegava les veles blanques, portant bones i males notícies. El seu únic hereu, Martí el Jove, havia guanyat la batalla però havia mort poques setmanes després. La successió a la corona estava en perill. Al lateral oposat, a la façana nortoest hi trobem el trist desenllaç d’aquesta tragèdia.

En primer lloc, 1410, la data en què mor el rei Martí I, sense descendència. La silueta de Montserrat representa Catalunya, darrere seu veiem un altre sol, però correspon a l’ocàs, com símbol de la fi del Casal de Barcelona. Després d’un període d’interregne de dos anys, que finalitza amb la signatura del Compromís de Casp, un nou rei s’asseurà al tron de la Corona d’Aragó: Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara.

La llum interior de la casa

A la Torre Bellesguard, així com a la resta de projectes de Gaudí, la llum natural és un element de gran rellevància. El control que té Gaudí sobre l’entrada de la llum és totalment sublim. Aquest aspecte és un dels factors bàsics en l’obra gaudiniana, el control de la bona il·luminació i bona ventilació en els espais interiors. Gràcies a les seves solucions arquitectòniques, Gaudi destaca per sobre de la resta de companys de professió contemporanis a ell. És digne d’admiració com supedita els elements pràctics als aspectes artístics, quan la majoria d’arquitectes es centraran només en la part artística i oblidaran la faceta funcional dels seus projectes.

A tall d’exemple, el gran vitrall tridimensional en forma d’estrella és un element bàsic per a l’entrada de llum a la Torre, malgrat la primera impressió exterior. En efecte, Gaudí juga i ens enganya al mostrar-nos un edifici amb una façana folrada de pedres i amb finestres gòtiques molt estretes, donant la impressió de ser un edifici fosc per dintre. Tot el contrari, el genial arquitecte ens sorprèn a l’interior de la casa amb una entrada de claror excel·lent fins i tot en dies ennuvolats.