Arquitectura i Turisme: Com i a quina edat va morir l’arquitecte Antoni Gaudí?

Antoni Gaudí, nascut el 25 de juny de 1852 a Reus, és un dels nostres personatges més reconeguts i internacionals.

El seu estil, únic i trencador, ha transformat l’arquitectura i influenciat a generacions i generacions d’arquitectes. Barcelona, capital de Catalunya, va ser la ciutat on va deixar el gruix de la seva obra, amb edificis tan icònics com la Basílica de la Sagrada Família, La Pedrera o la Torre Bellesguard.

Set de les seves obres estan catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i el seu llegat atrau a Barcelona a milers de turistes cada any. No obstant això, molta gent desconeix dades sobre la seva vida i també del seu tràgic final: Com i a quina edat va morir Gaudí?

Mort de Gaudí

Antoni Gaudí tenia 73 anys la tarda del dilluns 7 de juny de 1926. A les 18.05, el cèlebre arquitecte es dirigia cap a l’església de Sant Felip Neri, on acostumava a anar a resar. La seva fe l’havia inspirat a portar una manera de vida ascètica, caracteritzada per la senzillesa en els seus menjars i vestimenta, i hàbits com les caminades diàries (de fins a deu quilòmetres) o la pràctica del dejuni.

En el moment en què es disposava a travessar la Gran Via entre el carrer Bailèn i Girona, va situar-se a les vies del tramvia que anava des del passeig de Gràcia fins a la plaça de Tetuan. Va veure que s’aproximava un tramvia i en acte reflex es va retirar endarrere, amb la mala fortuna de ser colpejat per un altre tramvia que transitava en aquell moment pel sentit contrari.

El tramvia va impactar al seu costat dret, afectant-lo especialment a l’abdomen i el cap. Va caure a terra malferit però ningú no es va deturar a ajudar-lo en confondre’l amb un captaire. Gaudí vestia amb robes desgastades, amb imperdibles en lloc de botons, el seu calçat era vell i duia els peus embolicats en tires de tela. I sobretot, no duia cap documentació per poder-lo reconèixer.

Només dues persones van prestar-li auxili: Antonio Roig i Antonio Noria. Tots dos homes van intentar demanar ajuda a diversos taxis per a transportar el ferit a l’hospital, però cap es deturava. La situació es va resoldre quan Ramón Pérez, un guàrdia civil, es va acostar al lloc i imposant la seva autoritat, va obligar un taxista a dur-los al dispensari més pròxim, el que es trobava al carrer Ronda de Sant Pere 37.

Com va morir Gaudí?

Segons els testimonis de l’època, quan Gaudí va ingressar a la casa de socors encara es trobava conscient i va poder donar el seu nom al metge que el va assistir. A causa de la gravetat del seu estat el doctor va demanar el seu trasllat a l’Hospital de la Santa Creu.

«Déu meu, Déu meu!»: les seves últimes paraules

Les seves últimes paraules enmig de la confusió i l’agonia van ser, segons els testimonis: «Déu meu, Déu meu!».

Una vegada a l’hospital va ser dirigit a la sala de traumàtics del doctor Homs, on va romandre fins a l’endemà, quan se’l va traslladar a una habitació. El seu estat era greu, patia una commoció cerebral amb possible fractura del crani i diverses costelles fracturades.

Dimarts 8 i dimecres 9 de juny els va passar inconscient a l’habitació i finalment la tarda del dijous 10 a les 17.08 hores, envoltat dels seus amics i socis, va morir als 73 anys.

El seu cos, amortallat amb l’hàbit negre de la confraria de La nostra Senyora dels Dolors, es va exposar a la sala de metges a mode de capella ardent.

Va ser enterrat a la capella de La nostra Senyora del Carme, a la cripta de la Sagrada Família, dissabte 12 de juny. El seu últim adéu, realitzat amb gran senzillesa com havia expressat que era el seu desig al seu testament, va ser acompanyat per grans multituds que van voler acomiadar-lo. A la seva làpida hi trobem una inscripció en llatí:

«Antoni Gaudí Cornet. Oriünd de Reus. Nascut fa 74 anys, home de vida exemplar i excel·lent arquitecte, autor de l’admirable obra d’aquest temple, va morir pietosament a Barcelona el 10 de juny de 1926. Aquí les cendres de tan gran home esperen la resurrecció dels morts. Q.E.P.D.»