Joan Rubió Bellver

Per Fernando Garcés.

Com Gaudí i molts dels seus col·laboradors, Joan Rubió i Bellver (1870-1952) va néixer a Reus i es va traslladar a Barcelona per a obtenir el títol d’arquitecte, que obtingué el 1893. Aquest mateix any va començar a col·laborar amb Gaudí, al Palau Episcopal d’Astorga i el convent de les Teresianes de Barcelona. El 1887 li va arribar l’oportunitat d’ascendir de simple ajudant a col·laborador en el projecte de la casa Calvet, una cooperació que mantindrà fins al 1916. En conseqüència, Joan Rubió va estar present en gran part dels projectes més emblemàtics de Gaudí, incloent-hi la restauració de la Seu de Palma (1904-1914).

Ara bé, Joan Rubió també va atendre importants encàrrecs pel seu propi compte. Mentre assistia a Gaudí en les obres del viaducte de Bellesguard, va col·laborar amb el doctor Andreu, el conegut promotor de la urbanització de l’Avinguda Tibidabo. Joan Rubió va ser l’autor d’algunes de les torres més representatives de la zona: la Casa Alemany (1900-1901), la Casa Fornells (1903), la Casa Casacuberta (1907) i la casa Roviralta (1903-1913), més coneguda com “El Frare Blanc”.

En realitat, l’obra de Joan Rubió inclou una gran varietat de treballs, des de restauracions, com la reforma del monestir de Santes Creus (1905), fins a la realització de grans edificis privats i públics, com l’Asil del Sant Crist, a Igualada (1931-1941). La seva obra més famosa, probablement, és la Casa Golferichs (1900-1901), guardonada en el seu moment per l’Ajuntament de Barcelona.

Casa Roviralta, Casa Golferichs i Pont de la calle del Bisbe

Joan Rubió va militar a la Lliga Regionalista, al costat de Prat de la Riba, arribant a exercir els càrrecs de regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1905) i el d’arquitecte de la Diputació de Barcelona (1906-1943). Aquesta posició el va situar al capdavant d’importants projectes oficials, com la realització de diversos edificis de l’actual Universitat Industrial i del Foment de la Pietat (1927-1931), i la construcció de l’icònic pont neogòtic del carrer del Bisbe (1923-1928), que uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges, residència oficial del president.

Viaducto de la Torre Bellesguard de Antoni Gaudí

A Bellesguard Joan Rubió es va encarregar, principalment, de la construcció del viaducte, però, en un moment donat, va haver d’abandonar l’obra per a encarregar-se de la remodelació de la Seu de Mallorca, fet que va permetre completar el projecte a Josep Maria Jujol (enllaç a l’article de Jujol), llavors un jove col·laborador que s’acabava d’incorporar al taller de Gaudí. No obstant això, la col·laboració de Joan Rubió amb Bellesguard transcendeix l’àmbit estricte del viaducte. També es pot rastrejar, de manera indirecta, en altres dos projectes menys coneguts.

Primer Misteri de Glòria en Montserrat

En primer lloc, la seva participació en el grup escultòric del Primer Misteri de Glòria a Montserrat. Un encàrrec de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (1903). Tant Gaudí com els fills de Maria Sagués, la primera propietària de Bellesguard, eren membres d’aquesta Lliga, fundada sota l’auspici del Cercle de Sant Lluc, institució de la qual Joan Rubió va arribar a ser el president en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). En segon lloc, la restauració de la capella de Sant Pere de Clarà (1920), a Argentona, un encàrrec de Jaume Figueras i Sagués, el tresorer del Cercle de Sant Lluc i el propietari de Bellesguard després de la mort de Maria Sagués el 1907. Com podem intuir per aquestes petites però reveladores col·laboracions, Joan Rubió no només va estar involucrat amb Bellesguard en l’àmbit arquitectònic sinó també en la vida i interessos compartits dels seus primers propietaris i el mateix Gaudí.