Lluís Guilera Molas

Lluís Guilera Molas.

Per Amèlia Guilera Roche.

Lluís Gonçaga Guilera Molas, va néixer al Prat de Llobregat el 1895, fill de l’apotecari i jutge de pau del Prat de Llobregat Baldiri Guilera i la seva esposa Maria Molas.

Lluís Gonçaga, ingressa a la Facultat de Medicina sota la influència del seu germà Baldiri Guilera Molas, 20 anys més gran, reconegut obstetra, director de La Maternitat i president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Tots dos, quan el petit és encara alumne intern pensionat per oposició, assisteixen als malalts afectats de tifus durant l’epidèmia que va sacsejar la seva vila natal l’any 1915.

Llicenciat el 1917 i amb una beca estatal d’ampliació d’estudis a Madrid, Lluís G. Guilera obté el premi extraordinari de doctorat i la seva tesi publicada l’any següent guanya el Premi Ramon y Cajal. Més endavant, becat per la Fundació Pere Esquerdo, fa diferents estades a l’estranger, especialment a Alemanya on es forma en Histologia.

Lluís Guilera a Berlín.

De tornada a Barcelona, s’estableix particularment obrint un Laboratori d’Histologia i Anatomia Patològica primer al carrer Avinyó i posteriorment al carrer Consell de Cent. A més, per oposició, exerceix com a metge numerari de l’Institut Municipal de Beneficència, destinat al Servei Especial d’Higiene de la Prostitució i a l’Hospital de la Magdalena per a la Lluita Antivenèria.

El 1924, Lluís Guilera passa a treballar al Dispensari de Terapèutica Radiològica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des d’on s’organitza la primera compra de titani pel tractament del càncer. El 1925, després d’una intensa campanya de captació de fons per adquirir ràdium, viatja amb Pujol Brull a París i Brussel·les com a comissionats de l’Hospital de Sant Pau per adquirir-lo.

Al 1929 guanya brillantment l’oposició a la càtedra d’Histologia, Tècnica Microgràfica i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada però no arriba a ocupar-la. Abans de començar el curs, se li concedeix l’excedència en el seu càrrec per continuar residint a Barcelona i assumir la direcció del Servei del Càncer al nou Pavelló del Sagrat Cor de l’Hospital de Sant Pau, centre que, entre d’altres, dotarà amb un laboratori de diagnòstic oncològic i la primera bomba de cobalt de l’estat espanyol -importada des de Japó. Punter en recerca biològica i en l’organització de cursos de formació, el centre esdevindrà de referència gràcies a les innovadores tècniques i a les infraestructures que promou Guilera ja que, sense la seva profunda formació en anatomia patològica i una notable iniciativa, els avenços implementats haurien estat impensables al país en aquell moment.

Durant la Guerra Civil, Guilera roman a Barcelona amb la seva família i és a casa seva on amaga el ràdium de l’Hospital que ha substituït per una còpia de les agulles que ell mateix ha encarregat a un joier barcelonès. En finalitzar la Guerra Civil el 1939 la càtedra de la universitat de Granada, li va ser arrabassada per la Ley de 10 de febrer de 1939 “fijando normas para la depuración de funcionarios públicos” per pertànyer al partit Acció Catalana Republicana.

L’any 1944 adquireix la torre Bellesguard comprant-la a Abdón Bordoy. És en aquest espai on instal·larà la seva vivenda, a la que es traslladarà amb la seva muller Mercé Soler i els seus sis fills.

Família Guilera Soler.

També una clínica oncològica i un laboratori d’anatomia patològica.

Habitacions.

Lluís Gonçaga Guilera és també metge poeta i pintor aquarel·lista, amant, de la pesca, té la seva pròpia barca de la què gaudeix tots els estius amb la família a El Masnou i, més intensament, els anys després de jubilar-se.

Aquarel·les.

Ell mateix es detecta uns pòlips que degeneren en un tumor de bufeta que no aturen les múltiples intervencions que se li practiquen. El Dr. Guilera Molas, mor el 5 de juny de l’any 1969, però la clínica continuarà oberta fins a 1974 fent-se càrrec d’ella el seu fill Lluís Guilera Soler, també metge, que la converteix en una clínica d’obstetrícia i ginecologia, un lloc on han nascut centenars de barcelonins i barcelonines de l’època.

 

Bibliografia:

Baldó,M (2011) Represión franquista del profesorado universitario. Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija, 14, 31-51

Col·legi de metges de Barcelona. Lluís G. Guilera i Molas. Galería de metges catalans. Recuperat el 19 d’abril de 2020. http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JJF

Medina, R (1994). Nacimiento e institucionalización del ejercicio especializado de Radioterapia en el Hospital de la Santa Cruz de San Pablo. Medicina e Historia. 53, 1-28.