MONTSERRAT A BELLESGUARD

En un dels mosaics de Bellesguard podem veure la silueta de Montserrat. La relació d’aquesta inconfusible Muntanya amb la Torre és molt més estreta del que sembla a primera vista. Existeixen diversos lligams que l’expliquen:

La fi del llinatge reial del Casal de Barcelona

La mort sense hereu de Martí I va abocar la Corona d’Aragó a una crisi dinàstica de greus conseqüències per Catalunya. Quatre símbols representen aquesta crisis al mosaic de la banda de ponent de la torre: la silueta de Montserrat, que personifica Catalunya, la data 1410 en números romans, l’any en què va morir Martí I, el últim monarca del Casal de Barcelona, i uns núvols, o boires, signe “de temps dolents”. Finalment, el sol darrere de Montserrat en el cantó oest de la casa correspon al capvespre, motiu que reforça el motiu de l’ocàs del llinatge del rei Martí I.

El Desig de tenir un hereu

Per evitar la desfeta que podia implicar la mort de Martí I sense hereu, el monarca es va casar amb Margarida de Prades en un desesperat intent d’obtenir nova descendència (el seu únic fill, Martí el Jove, havia mort a Sardenya, poc abans, així com la seva mare i primera esposa del rei). La cerimònia de segones núpcies es va celebrar a Bellesguard després que la jove promesa fes una peregrinació a Montserrat a fi de demanar a la Verge un nou hereu per la corona. Malauradament, aquesta visita no obtingué resultats

La dignitat abacial de Montserrat

El 10 de març de 1409, el priorat de Montserrat va ser elevat al rang d’abadia, amb el nom de Santa Maria de Montserrat, gràcies a una butlla de Benet XIII, més conegut com el Papa Luna. A finals de juny d’aquest any, el rei Martí va començar a residir a Bellesguard. A continuació, Benet XIII, aconsellat pel rei Martí, va nomenar com primer abat a Marc de Vilalba, i tot seguit Margarida de Prades, com ja hem dit, va peregrinar a la recentment inaugurada abadia per demanar un nou hereu. Poc més tard, ja residint al Palau de Bellesguard, Benet XIII va assistir a les esposalles del rei Martí amb Margarida de Prades, celebrades el 17 de desembre.

Tristament, el 18 de juny de 1410, Benet XIII hagué de tornar a Bellesguard per un motiu molt diferent: l’enterrament del rei Martí sense hereu. Acabat el funeral va visitar Montserrat. Josep Miquel Bausset, actual monjo del monestir, ens recorda que: “A més de la dignitat abacial concedida a Montserrat, Benet XIII va mostrar-se comprensiu i magnànim amb el santuari, enriquit per ell amb una sèrie de gràcies i de privilegis, com la concessió d’indulgències als fidels que el visitaren o l’ajudaren amb almoines
o el permís que donà als monjos i preveres per a administrar els sagraments,
sense cap altre requisit que la vènia del superior local”.

La devoció de Gaudí i de Jaume Figueras per la Moreneta

Jaume Figueras, el client que va encarregar la Torre Bellesguard, el seu germà, el pintor Francesc Figueras, així com el mateix Gaudí, eren membres de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta agrupació va ser fundada el 1899, un any abans dels inicis de la construcció de la Torre Bellesguard, pel bisbe Josep Torras i Bages, un dels grans amics de Gaudí (un dels últims projectes de l’arquitecte va ser la planificació d’un gran monument per aquest bisbe a la Sagrada Família). El propòsit de la Lliga era enriquir la vida cristiana dels associats i fomentar la reconstrucció espiritual i temporal, de Catalunya. No és estrany, doncs, que a la porta principal de Bellesguard puguem llegir una clara al·lusió a la Verge: “Ave Maria Puríssima sens pecat fou concebuda”.

Resulta també revelador pensar que Gaudí va voler participar en la restauració de Montserrat, encara que, malauradament, els seus projectes es van frustrar per diverses raons. Només es va realitzar l’anomenat Primer Misteri de Glòria, una de les primeres iniciatives de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. L’arquitecte va rebre l’encàrrec d’aquest misteri el 1900, el mateix any en què Jaume Figueras li va comissionar la construcció de Torre Bellesguard. Per desgràcia, com els projectes de Gaudí a Montserrat, la realització de la Torre Bellesguard va patir tot un seguit de problemes, quedant l’obra incompleta el 1909. De fet, la realització final del mosaic amb la silueta de la muntanya de Montserrat va ser duta a terme el 1916 per Domènec Sugrañes i Gras, un dels deixebles més brillants de Gaudí.