No hi ha comentaris

Tal dia com avui: Mort de Domènec Sugrañes

Per: Ferran Garcés.

El 9 d’agost de 1938 va morir Domènec Sugrañes i Gras, un dels principals assistents de Gaudí, juntament amb Joan Rubió i Josep M. Jujol . Sugrañes va col·laborar a la Torre Bellesguard de manera molt destacada. Es va fer responsable dels següents elements de l’edifici, que corresponen, principalment, a les parts decorades. Ordenats seguint el recorregut de la visita.

  1. La porta de ferro d’accés a la propietat i l’escut de pedra damunt de la porta del castell.
  2. Els elements decoratius del jardí, consistents en els bancs semicirculars, la font el·líptica, la glorieta metàl·lica i una creu de terme de forja,
  3. La porta de ferro de l’entrada de la casa, amb la inscripció de la Mare de Déu,
  4. Els mosaics exteriors als dos costats d’aquesta entrada, que fan referència a l’hegemonia i decadència catalana en el Mediterrani durant l’Edat Mitjana (https://bellesguardgaudi.com/los-soles-de-bellesguard/)
  5. La decoració del rebedor de la casa, on destaquen les rajoles de l’escala, l’aiguamans ceràmic, la làmpada de ferro amb vidre emplomat, i els vitralls al costat de l’aiguamans.

Altres elements queden fora de l’extensió de la visita, per estar situats avui en un terreny privat, o bé perquè han desaparegut.

  1. La casa del masover, ubicada al carrer Bellesguard, número 16
  2. Una font monumental en el jardí que hi havia darrere de la casa, així com altres bancs ceràmics, dels que només queden tres,
  3. I un pou en forma de Drac, avui no visible en el recorregut de la visita, però encara existent.

Totes aquestes addiccions són posteriors a l’etapa de Gaudí, qui va abandonar Bellesguard a 1909. Per aquesta raó, en un dels mosaics de l’entrada, podem llegir la data, 1916 (MCMXVI), any que acaba la intervenció de Sugrañes.

 

Com resumeix Josep M. Vall i Comaposada, podem dir que “totes les decoracions de trencadís ceràmic de Bellesguard van ser executades entre els anys 1910 i 1919 per Domènec Sugrañes.” (1) Com que aquestes decoracions són de colors, la seva principal característica és que corresponen a les úniques parts policromades de Bellesguard. Només tenint en compte aquesta diferència, s’entén la paradoxal frase de Gijs van Hensbergen, en la seva popular biografia de l’arquitecte: “Avui en dia, el visitant veurà al entrar la prístina puresa del projecte inicial de Gaudí, enfosquida per les més tardanes del seu ajudant Sugrañes.” (2)

Ara bé, l’etapa de Sugrañes també inclou elements no policromats, com la casa del masover i l’escut, que són de pedra, seguint el model de la casa principal, i la porta de l’entrada, o la creu de terme, que són de ferro. No obstant això, aquests elements sembla que ja formaven part del projecte inicial de Gaudí, de manera que Sugrañes només seria responsable de la seva realització a peu d’obra, amb lleugeres modificacions personals. Galdric Santana, membre del Grup de Reçerca de Bellesguard, apunta que “la creu de terme de forja va ser programada i traçada prèviament per Gaudí i readaptada per Sugrañes, en fanal elèctric, que serveix com a senyal separador de la finca de la casa principal respecte la dels masovers.” (3) La base d’aquesta creu, a més a més, està decorada amb trencadís, similar al de la resta de la decoració policromada atribuïda a Sugrañes.

Per manca de documents, però, resulta complicat determinar l’autoria exacta d’aquests elements i cadascuna de les seves parts. Cada element constitueix un cas particular, sent difícil generalitzar. El que si s’ha conservat és una sèrie de dibuixos, firmats per Sugrañes, d’algunes de les parts esmentades que podrien confirmar la seva autoria, o participació en el disseny final, com la làmpada de l’interior.

En qualsevol cas, el sol fet que Gaudí deixes al seu col·laborador –i amic- executar l’obra demostra la confiança que el mestre tenia en ell. Recordem, a més, a més, que Surgrañes va ser el principal ajudant de Gaudí a la Sagrada Família, esdevenint el seu continuador després de la seva mort a 1926. Era l’elecció lògica: Sugrañes s’havia format de manera íntegra en el taller de Gaudí.

 

Bibliografia:

(1) Vall i Comaposada, Josep M (2014) Bellesguard. De la residència de Martí L’Humà a la Torre de Gaudí, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, p. 117. Per més informació:

Ferrer, David; Gómez Serrano, José (2002) Els arquitectes de Gaudí, Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, p. 86-87.

(2) Hensbergen, Gijs van (2002) Antoní Gaudí, Barcelona, Plaza & Janés, p. 160.

(3) Per la creu de terme, veuré: Santana Roma, Galdric “A propòsit de Bellesguard”. En Permanyer (2021), Lluís, Sagnier i els modernistes. L’ofici de l’arquitectura, 1880-1930, Barcelona, RBA, p. 130.

Per la casa del masover, de nou Galdric Santana, Op. Cit., p. 133, nota nº 12.