Sabies què? 2000 anys d’Any Nous… II part

Per: Ferran Garcés

Aparició de la Sagrada Família a Sant Francesc en el pessebre de Greccio

Al darrer article del nostre blog, vam mostrar la Nativitat del pintor gòtic barceloní Guerau Gener. Aquesta obra, contemporània de l’antic castell de Bellesguard, pintada entre 1407 i 1411, ens va servir per il·lustrar la primera part del nostre viatge en el temps pels diferents anys nous de Bellesguard. També van veure com, en aquella època, el 25 de Nadal, dia de Nadal, marcava l’inici de l’any. Ara, no obstant això, ja ho fa l’1 de gener (1)

Avui hem triat una imatge del pintor, també barceloní, més representatiu del barroc català, Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). Es tracta d’una altra versió de la Nativitat, però tractada d’una manera força original. En ella, la Sagrada Família s’apareix a Sant Francesc d’Assís, després de muntar -segons la tradició- el primer pessebre, l’any 1223. I és que els pessebres només van arribar a Catalunya al segle XVIII. No ho faran sols. Altres tradicions nadalenques s’enceten ara…

Nou any de 1714

1714 és l’any de la desfeta de Barcelona per les tropes de Felip V. A Bellesguard, en aquesta època, residia Joan Gualbes i Capons (1643-1714), polític, poeta i militar que prengué part en la defensa de la ciutat. Segurament, va ser un Nadal trist, amb el record de la derrota tan recent, un 11 de setembre. El Joan Gualbes mai ho va veure. Morir un 15 de desembre. També seria un Nadal trist pel pintor Antoni Viladomat perquè la seva mare va morir durant l’atac a Barcelona. 

Malgrat un inici tan dissortat, el segle XVIII acabarà ple d’innovacions nadalencs a Catalunya: pastorets (2), la figura del caganer (3), el tió de Nadal (4) i les fires de Nadal (5), com la de Santa Llúcia a Barcelona, que es remunta a 1786. Les nadales també van experimentar un gran canvi. En un principi, eren cançons populars per parlar de qualsevol situació quotidiana, religiosa o no. Per això, en castellà, s’anomenen “villancicos” (de “villà”, gent del poble) En català, aleshores, es feia servir el mot “villancet”. Ara bé, a partir del segle XVII, s’intensifiquen les composicions d’origen litúrgic (5), però, de manera que, durant un temps conviuen amb els de temàtica mundana. Per exemple, Joan Gualbes va escriure un poema, que ell mateix anomena villancico, el tema del qual és una sàtira social contra un jutge (6) L’associació dels “villancicos” amb el Nadal va tenir lloc en el canvi del segle XVIII al XIX, que tot just visitarem ara mateix…

Nou any a 1909

En temps de Gaudí (1852-1926), la festivitat de Nadal i Any nou va experimentar moltes més novetats. La tradició de l’arbre de Nadal, d’origen pagà i germànic, es va posar de moda gràcies a la reina Victoria, després que se l’ensenyi el seu marit, el principi Albert, que era alemany, a voltants de 1848. Les felicitacions de Nadal, per cert, són altre invent victorià, atribuïdes a Sir Henry Cole, el fundador del Museu Victoria&Albert. I és ara quan també començarà a celebrar-se la cavalcada dels Reis (la primera a Barcelona va tenir lloc a 1855) i el costum de brindar amb cava (el primer va ser elaborat per Codorniu a 1872).

La Torre Bellesguard es va construir entre 1900 i 1909. La versió més antiga de la popular nadala catalana “Fum Fum Fum”, originada, possiblement al segle XVIII, és la que va trobar el músic i pedagog català Joaquim Pecamins a 1904. Al següent any, es va aixecar un dels primers arbres de Nadal als carrers de Barcelona, en l’antiga seu de la Central Catalana d’Electricitat, al carrer de Vilanova (7) A 1909, Jacint Verdaguer, poeta, amic de Gaudí i, com Pecamins, gran col·lector de cançons populars, va incloure en els seus Chantics una de les primeres còpies de la coneguda nadala “El noi de la mare”. Aquest mateix any, segons uns, o segons altres, a 1897, va començar la tradició dels 12 grams de raïm per celebrar la nit de Cap d’Any…Nou any a 1974

De 1969 fins a 1974, Torre Bellesguard esdevé el lloc on han nascut centenars de barcelonins i barcelonines, gracies a la maternitat del doctor Lluís Guilera Soler, membre de la família de propietaris de l’edifici aleshores i que, durant un temps, van convertir l’edifici dissenyat per Gaudí en una clínica.

Aquests nadons formaran part de la primera generació catalana en rebre regals de Santa Claus, en competició amb els Reis Mags, i a gaudir de les llums de Nadal als carrers (8) Ambdues tradicions havien nascut als Estats Units, a l’època de Gaudí, que hem mencionat abans, però no arribaran fins aquest moment a Espanya i Catalunya.

Nou any a 2023

Fa deu anys, la família Guilera va obrir les portes al públic, i, al 2018, l’empresa d’assegurances Occident va adquirir Torre Bellesguard. En conseqüència, al 2023, al voltant d’octubre, vam celebrar el nostre primer aniversari amb diferents activitats tant per recordar el passat com per fer un tastet del que tenim previst en el futur (enllaç)

Al mes de desembre, vam continuar de celebracions, muntant uns tallers de trencadís (enllaç) i un arbre dels desitjos (enllaç 3) Va ser una experiència única, en un escenari guadinià i amb tota la màgia del Nadal, però, el més important és que les celebracions continuaran!…

Ben aviat anunciarem noves activitats i esdeveniments, contents de seguir mostrant aquesta meravellosa obra de Gaudí i tota la seva llarga historia. En nom de tot l’Equip de Torre Bellesguard, Bon any nou!!!

Notes

(1) Paola, Martí (27/12/2021), “A Catalunya, l’últim dia de l’any no sempre ha estat el 31 de desembre”, web RAC1. Enllaç

(2) Soler Bonet, Josep M., “Història dels Pastorets de Catalunya”, web del pastorets de Catalunya. Enllaç

(3) VVAA (2018), “El Caganer”, Canemàs, Revista de pensament associatiu, p. 226-229 

(4) Garcia, Cristina (16/12/2021), “El curiós origen del Tió i el Caga Tió per explicar als nens”, DiraiMes. Enllaç

(5) Anónim, “Història de la Fira de Santa Llúcia”, web de la Fira de Santa Llúcia. Enllaç

(6) Prat, Enric i Vila, Pep (2004) “Tres Nadales dialogades dels segles XVII i XVIII”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironnins, Vol. XLV, pàgs. 513-537. 

(7) Brown, Kenneth, y de Melchor (1995), Vida y obra de Joan de Gualbes i Copons, Publicaciones de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 144-145

(8) Colldecarrera, Eduard (2021), “60 anys de llum de Nadal al centre de Barcelona”, web de beteve: enllaç

(9) Redació (19/12/2019), “Cuándo llegó Papá Noel a España y qué papel jugaron las marcas en ello”, blog PuroMarketing. Enllaç