Sabies què?: de místic a sant (II part)…

Per: Ferran Garcés

Amb el títol de Gaudí, L’arquitecte de déu, el periodista Navarro Arisa va publicar una de les biografies més populars del mestre (1). És un bon exemple de la fama de Gaudí com persona espiritual. Una fama que ha portat fins i tot a proposar la seva beatificació (2), de manera que a la pregunta ja tradicional de quan s’acabarà la Sagrada Família, hem d’afegir també la de si el Vaticà acceptarà mai declarar-ho sant.

Ara bé, Gaudí no sempre va ser beneït pel fervor religiós. En l’entrada anterior hem vist com el mestre va esdevenir un místic de manera gradual (enllaç). Un misticisme que no es consolida fins finals del segle XIX i principis del segle XX, és a dir, a l’època de l’adquisició dels terrenys i la construcció de l’actual edifici. El lector interessat pot descobrir les nostres referències religioses seguint una sèrie d’articles que hem anomenat “La façana espiritual de Torre Bellesguard”:

Els reis mags

https://bellesguardgaudi.com/ca/sabies-que-lestel-dels-reis-mags/

La Santíssima Trinitat

https://bellesguardgaudi.com/ca/sabies-que-la-santissima-trinitat-i-una-missa/

La Immaculada Concepció

https://bellesguardgaudi.com/ca/sabies-que-la-immaculada-a-bellesguard/

A més a més, segons Josep M. Vall i Composada, especialista en l’estudi de la Torre Bellesguard, “la planta quadrada i les diagonals orientades als quatre punts cardinals podrien evocar la Jerusalem celestial, la planta de la ciutat de Déu segons la tradició cristiana” (3), però, això és només un dels molts aspectes religiosos que podríem comentar. La relació de Bellesguard amb la “geometria sagrada” és tan complexa que ha sigut tema d’un llibre sencer: Gaudí i la quinta potència. La filosofia d’un art, de Carles Rius Santamaria (4). En aquesta obra, es relaciona l’obra de Gaudí amb el pintor alemany Peter Lenz, que va convertir-se en monjo benedictí, filòsofs romàntics com Schelling, o figures mitològiques com la deessa egípcia Isis.

D’altra part, com recorda Joan Torres Domènech, Gaudí no va ser un cristià exemplar. Tan originals com les seves idees arquitectòniques van ser les seves creences religioses, que el feien discutir sovint sobre teologia amb altres religiosos. En cap moment, el seu fervor el va convertir en un creient obedient i passiu (5)

El tema, com veiem, és immens i aquí no disposem de l’espai necessari per desenvolupar-ho. El que sí farem és recordar com aquestes referències religioses, d’àmbit iconogràfic i geomètric, es complementen amb altres més difícils de veure, ja que estan lligades a elements que no sempre deixen senyal en l’arquitectura. Són les persones i els fets històrics, tant contemporanis com anteriors a l’època de Gaudí, que envolten la seva creació, configurant el què, potser, podríem anomenar l’arquitectura humana”…

L’arquitectura “humana”…

La primera referència de Bellesguard en la vida de Gaudí arriba de mans de Joan Grau, més conegut com el bisbe d’Astorga, malgrat que va néixer a Reus. Va ser un gran amic -i protector- de Gaudí, quan encara era un jove estudiant, i és gràcies a ell que Gaudí va començar a edificar el Palau Episcopal d’Astorga a 1889. Va ser durant aquesta època, quan el bisbe i l’arquitecte passaven hores discutint de litúrgia, que Joan Grau va comprar els terrenys de Bellesguard. Malauradament, una mort prematura li impedirà tirar el projecte endavant, però, en el seu testament, li confia a Gaudí les escriptures de la finca.

La segona referència arriba de mans d’un altre bisbe, el de Vic. Ens referim a Josep Torras i Bages, l’altra figura de gran ascendència en la vida religiosa de Gaudí. El 1899, és a dir, un any abans d’acceptar el projecte de Torre Bellesguard, aquest bisbe va fundar la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat (enllaç). En ella, Gaudí coneixerà als germans Figueras, que també n’eren membres, i un d’ells persuadirà a la seva mare, Maria Sagués, que contracti a Gaudí per la construcció de l’actual Torre Bellesguard (5)

A més a més del present, el passat de la finca no podia ser més atractiu per un Gaudí. Martí I, el rei que va edificar l’antic castell de Bellesguard, era conegut com l’Humà, pel seu tarannà bonàs, però, també, com l’Eclesiàstic, a causa del seu extrem fervor religiós. Dues de les figures religioses més influents de la seva època van ser amics personals d’ell: Benet XIII, més conegut com “El Papa Luna”, i Vicent Ferrer. Tots dos van conviure amb Martí I al castell de Bellesguard, oficiant la seva boda amb Margarida de Prades.

En resum, podríem parlar de molts símbols religiosos relacionats amb Bellesguard, però també de l’arquitectura humana darrere d’aquests símbols. Torre Bellesguard no és només geometria i iconografia sinó també relacions humanes que des de fa segles no han deixat de convergir en aquest peculiar indret…

Notes

(1) Navarro Arisa, J.J. (2002) Gaudí. L’arquitecte de deu, Planeta, Barcelona

(2) Sobre la beatificació de Gaudí es pot veure un documental, produït al 2019 per Karavan Productions Films SL, en coproducció amb Televisió de Catalunya (enllaç), o el següent article: Fidgen, Jo, y Kremer, W. 16/05/2015, “¿Por qué quieren que el arquitecto Gaudí se convierta en santo?”, www.bbc.com (enllaç)

(3) Vall i Composada, Josep M., (2014) Bellesguard. De la residència de Martí L’Humà a la Torre de Gaudí, Barcelona, Duxelm Editorial, p. 106

(4) Rius Santamaria, Carles (  ), Gaudí i la quinta potència. La filosofia d’un art, Unversitat de Barcelona, Barcelona. A You Tube hi ha un vídeo amb una conferència de l’autor sobre aquest llibre: “El pensamiento romántico en Gaudí: la Torre Bellesguard”, Fundos Fundación (enllaç)

(5) Torres Domènech, Joan, (2018) El Gaudí que no ens han explicat, Cossetania Edicions, Valls, p. 106-114

(6) Rius Santamaria, op. cit., p. 33-34, 292-293, 301-312