Sabies què?: L’Estel dels Reis Mags

Per: Ferran Garcés

Arribem a l’última entrada d’El Tríptic de la façana espiritual de Bellesguard, que vam iniciar el mes de desembre, amb les referències a la Immaculada Concepció i a la Santíssima Trinitat. Es tracta, com hem vist, d’una façana carregada de simbolisme, començant per la seva alçada, que, des del punt més alt de la creu fins a terra, fa 33 metres, l’edat en què Jesucrist va ser crucificat. Ara bé, el símbol que ens ocupa avui ens evoca el seu naixement. Era de nit, feia fred i uns reis mags seguien un estel…

A la mort del Gaudí, l’any 1926, l’arquitecte Josep F. Ràfols va catalogar tot l’arxiu personal del mestre. Dos anys després, publicarà la seva primera biografia, i, en ella, llegim que un dels trets més notables de Torre Bellesguard és “l’estel verd i ametista que evoca els Reis d’Orient” (1). En conseqüència, la interpretació de Ràfols, és, potser, la primera coneguda de la iconografia de Bellesguard. Sembla justificar-se per la presència d’un octagrama, o estel de vuit puntes, en les representacions més antigues de l’Epifania, nom oficial de la festa que celebra el naixament del nen Jesús i la seva adoració per part dels Reis Mags i altres creients.

El veiem, a tall d’exemple, en un conegut mosaic de l’església de sant Apoloni a Ravenna, Itàlia, on es mostra a aquestes llegendàries figures portant els seus regals pel nen Jesús, amb un octagrama al capdavant. Data del segle VI i és considerada una de les primeres imatges de l’Epifania (2).

Trobem també un octograma en el relleu d’un capitell de la catedral de Saint Lazare d’Autun, a França, de principis del segle XII. En aquesta segona obra, l’escena té lloc una mica abans de l’Epifania. Durant el seu camí cap a Betlem, dos dels reis estan adormits i el tercer es despertat per un àngel que li mostra, precisament, l’estel de vuit puntes. A finals del segle XIII, encara tornem a veure el mateix símbol en L’Adoració dels mags, de Pietro Cavallini, un pintura guardada a Santa Maria del Trastevere, també a Itàlia.

La forma de l’estel dels Reis Mags, però, començarà a transformar-se a principis del segle XIV. Aleshores, un geni anomenat Giotto, revolucionarà el món de l’art, prefigurant el Renaixement. També realitzarà un canvi més subtil. En lloc de representar el senyal que guia als Reis Mags com un estel, pintarà una bola de foc deixant un rastre brillant en el cel. Això ho farà influït pel record del pas del cometa Halley a 1301, un fenomen que va atreure l’atenció de tots els seus contemporanis. El quadre on mostrà tan moderna imatge és la seva Adoració dels Reis Mags, de 1305, i la podem veure als frescs de la Capella dels Scrovegni, a Pàdua, Itàlia. Des d’aleshores, la imatge de l’estel no ha deixat de variar, així com la seva possible explicació: cometa, conjunció planetària, supernova…

En qualsevol cas, la forma adoptada per Gaudí a Bellesguard va ser l’estel tradicional de vuit puntes. La mateixa forma que, a vegades, s’associa a la Mare de Déu. Aquestes dues lectures són contradictòries? De cap manera. En ambdós casos, l’estel ens porta al mateix lloc: a Betlem, el lloc on naixerà Jesús. Una coincidència que sembla reforçar una altra hipòtesi. La base del vitrall de Bellesguard, en forma de tres esglaons, podria ser el fonament d’un pessebre que mai es va arribar a completar amb les figuretes característiques dels naixements nadalencs.

En resum, les diverses interpretacions proposades enriqueixen el misteri al voltant del vitrall de Bellesguard. Josep M. Vall i Comaposada, l’autor –fins avui- de l’únic llibre monogràfic de Torre Bellesguard, comenta que el vitrall de l’estel de vuit puntes “és una solució decorativa única de Gaudí i no es repeteix en cap altre dels seus edificis” (3). Una solució de gran càrrega simbòlica. De fet, només hem vist dues possibles interpretacions, però s’han proposat moltes més. En una altra entrada parlarem d’elles. D’altra banda, el vitrall no és l’únic lloc on podem veure un octagrama a Bellesguard. On més hi ha estels de vuit puntes?… Vine a descobrir-los personalment. T’esperem!

 

Notes

(1) Ràfols, Josep F.: Antoni Gaudí (1852-1926), Ed. Canosa, Barcelona, 1928, p. 75 (L’edició en català és de 1928, la castellana de 1929).

(2) Cal matisar que no sempre l’estel dels Reis Mags és un octagrama. Per exemple, en el romànic aragonès existeix una escena amb dos estels de set puntes superposades. La podem veure en el timpà d’accés al claustre de San Pedro el Viejo, a Osca: enllaç. Avui en dia, aquest estel es representa amb diversitat de formes, combinant la iconografia de l’estel i la del cometa.

(3) Vall i Comaposada, Josep M.: Bellesguard. De la residència de Martí L’Humà a la Torre de Gaudí, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2014, p. 119