El fèmur de Serrallonga
Per Fernando Garcés.
Segons la llegenda, el famós bandoler Joan de Serrallonga feia nit a les restes del palau del rei Martí I l’Humà a Bellesguard. Un dels símbols més peculiars de Bellesguard és el picaporta de ferro amb forma de fèmur a la porta de les cavallerisses. Per conèixer l’origen de tan peculiar símbol hem de viatjar en el temps fins a principis del segle XVII. La llegenda imagina Bellesguard, en aquell temps, com un indret aïllat i solitari, mig en ruïnes mig desolat, és a dir, com l’amagatall ideal per un bandit. Ara bé, la historiografia moderna posa en dubte la veracitat d’aquesta romàntica anècdota, perquè, en aquell moment, la torre estava habitada i encara no s’havia convertit en una ruïna (1) Sigui com sigui, acabem de conèixer la llegenda. Serrallonga robava els combois reials amb els diners dels impostos, fet que el va fer molt popular entre els pagesos. Durant anys va burlar a les autoritats i la seva llegenda va anar creixent entre la població.
Gaudí dissenya un picaporta en forma de fèmur en honor a Serrallonga i a les possibles restes del seu cos emparedades a la muralla de Bellesguard.
La vigília de Tots Sants de 1633, el noble bandoler va ser atrapat i portat a Barcelona, on després de patir turment, se’l va condemnar a la forca el 8 de gener de 1634. Una vegada mort, el seu cos va ser esquarterat i els seus trossos repartits pels indrets que havia freqüentat, a mode de càstig exemplar.
La llegenda acaba amb un tros d’en Serrallonga exposat i emparedat entre les ruïnes del que havia estat el Palau del rei Martí. La relació entre Bellesguard i Serrallonga segueix sent misteriosa i difícil de documentar, però històricament els veïns han anomenat Bellesguard com a “el castell de Serrallonga”.
El 1900, Antoni Gaudí, amant de les llegendes i mites populars, va donar-li forma de fèmur al picaporta de la porta de cavallerisses de la seva torre en honor a Serrallonga, el famós bandoler català.
L’origen de la llegenda cal buscar-lo, segons Ricard Dilmé i Burjats , autor d’una biografia recent de Serrallonga (2), en el Don Joan de Serrallonga o Els bandolers de les Guilleries, de Víctor Balaguer i Cirera (1824-1901), influent escriptor romàntic català. L’obra, escrita primer com un drama teatral i després com una novella pel propi autor, va tenir tant d’èxit que, des de llavors, la imatge del bandoler continua condicionada a la que li va donar Balaguer. La idealització popular es va reforçar amb l’adaptació en format de sarsuela d’Enric Morera, el conegut compositor català, a 1922. Com gran part de l’acció transcorre en palaus de Barcelona, encara que sense especificar quins, en paraules de Ricard Dilmé, “va faltar temps perquè la gent imaginés quins eren aquests palaus”. Torre Bellesguard va ser un dels llocs proposats, i, des de llavors, així continua sent.
Notes
(1) Vall i Comaposada, Josep. M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí L’Humà a la torre de Gaduí, Duxelm Editorial, Barcelona, p. 79
(2) Dilmé i Burjats, Ricard (2024) Serrallonga. Biografia inédita, Farrell editors, p. 134