Serrallonga

Per Fernando Garcés.

Segons la llegenda, el famós bandoler Joan de Serrallonga feia nit a les restes del Palau del rei Martí a Bellesguard. Un dels símbols més peculiars de Bellesguard és el picaporta de ferro amb forma de fèmur a la porta de les cavallerisses.

Per conèixer l’origen de tan peculiar símbol hem de viatjar en el temps fins a 1634, l’any en què va morir Serrallonga, el famós bandoler català. En aquesta època, les muralles del palau del rei Martí a Bellesguard romangueren en ruïnes, però, aïllades de la ciutat de Barcelona, servien com amagatall perfecte per un bandit.

Serrallonga va atracar diferents combois reials amb els diners dels impostos, fet que el va fer molt popular entre els pagesos. Durant anys va burlar a les autoritats i la seva llegenda va anar creixent entre la població.

Gaudí dissenya un picaporta en forma de fèmur en honor a Serrallonga i a les possibles restes del seu cos emparedades a la muralla de Bellesguard.

La vigília de Tots Sants de 1633, Serrallonga va ser atrapat i portat a Barcelona, on després de patir turment, se’l va condemnar a la forca el 8 de gener de 1634. Una vegada mort, el seu cos va ser esquarterat i els seus trossos repartits pels indrets que havia freqüentat, a mode de càstig exemplar.

Segons la llegenda, un tros d’en Serrallonga va ser exposat i emparedat entre les ruïnes del que havia estat el Palau del rei Martí. La relació entre Bellesguard i Serrallonga segueix sent misteriosa i difícil de documentar, però històricament els veïns han anomenat Bellesguard com a “el castell de Serrallonga”.

El 1900, Antoni Gaudí, amant de les llegendes i mites populars, va donar-li forma de fèmur al picaporta de la porta de cavallerisses de la seva torre en honor a Serrallonga, el famós bandoler català.