Tal dia com avui: la mort d’un rei

Per: Ferran Garcés

En la foto de capçalera veiem el sepulcre del rei Marti I l’Humà, al panteó reial del monestir de Santa Maria de Poblet. L’obra és de Frederic Marés i va ser inaugurada al 1952. La Torre Bellesguard està inspirada en l’antic palau on aquest monarca volia viure-hi plàcidament els últims anys de la seva vida. Malauradament, el destí no s’ho va permetre.

Un dia com avui, a 1410, Martí I moriria en circumstanciés ben tràgiques. Aquesta és la història resumida d’aquells darrers moments. Una història, per cert, amb molts fets que van tenir lloc en el mes de maiig (1) De fet, el rei Martí I va arribar al tron a causa de la mort sobtada del seu germà, Joan I el Caçador, un 19 de maig de 1396, i va ser un 26 de maig de 1409 quan es va traslladar al palau de Bellesguard. També va ser un 12 de maig de 1410 quan ho abandonarà per no tornar mai més…

Abans del 26 de maig de 1409

Marti I va entrar solemnement a la ciutat de Barcelona el 27 de maig de 1397, però no va ser fins a finals de 1408 quan el nou monarca comprarà una antiga casa senyorial anomenada Vallblanch i la començarà a transformar en un palau reial, rebatejan-ho Bellesguard. Han arribat fins a nosaltres les cartes on Martí I demana tot un seguit de productes i personal per embellir i arranjar el nou palau al seu plaer. Per exemple, parres de raïm, arbres fruiters, vidrieres i un sacerdot de Santes Creus (2)

Ara bé, a principis de 1409, Martí I tenia preocupacions més serioses. A l’illa de Sardenya havia esclatat una rebel·lió. Martí el Jove, el seu primogènit i l’únic fill que havia arribat a edat adulta, havia de sufocar-la. Per ajudar-ho, la ciutat de Barcelona, a petició de Martí I, estava formant un estol de guerra.

25 de maig de 1409

Des de la platja de la ciutat comptal, aquest dia, el monarca va veure sortir aquell estol en direcció a Càller, la capital de Sardenya, on l’esperava el seu primogènit. L’endemà, es traslladava per primera vegada al palau de Bellesguard, malgrat que les reformes encara no s’haguessin acabat (3)

Després del 26 de maig de 1409

Mentre el monarca començava a instal·lar-se en el seu nou palau, van arribar dues notícies ben diferents. En la primera, se li comunicava la victòria de Martí el Jove a Sanluri, Sardenya. En la segona, rebuda poques setmanes després, el missatge era que el primogènit havia mort sobtadament d’unes febres.

Com la mare del difunt, Maria de Luna, havia mort a finals de 1406, ara calia trobar una nova reina per donar un nou hereu a la corona. La boda entre Martí I i Margarida de Prades, la jove escollida, es va celebrar a la nova capella del palau de Bellesguard, però, a causa del dol per la mort recent de Martí el Jove, va ser un enllaç molt sobri.

De manera paral·lela a aquesta barreja de notícies bones i dolentes, un jove Ferran de Castella, fill de Joan I de Castella i d’Elionor d’Aragó, la germana de Martí I, conqueria la ciutat malaguenya d’Antequera, guanyant el sobrenom pel qual és conegut. El seu destí no tardaria a creuar-se amb el tràgic desenllaç de la història de Bellesguard…

12 de maig de 1410

El rei Martí I va abandonar la seva estimada residència de Bellesguard per atendre assumptes d’Estat o per fugir de les obres del palau, que encara no havien terminat. Mai tornarà…

31 de maig de 1410

La mort el sorprendrà un dia com avui a l’antic Monestir de Valldonzella, que, aleshores, es trobava prop de l’actual Creu Coberta, als afores de Barcelona.

Amb la mort de Martí I l’Humà s’extingeix el Casal de Barcelona, plantejant una greu crisi dinàstica. No es resoldrà fins dos anys més tard, amb l’anomenat Compromís de Casp, del qual sortirà afavorí un nou llinatge, el dels Trastàmara, amb la figura de Ferran I d’Antequera.

El nou monarca mai farà ús de Bellesguard, i, en poc temps, el palau es convertirà en ruïnes i llegendes. Ara bé, ruïnes que, cinc segles després, restaurarà Gaudí, i llegendes que ell, i el seu deixeble Domènec Sugranyes, evocaran en l’actual Torre Bellesguard. Vine a conèixer com!…

Notes

(1) El principal llibre de referència seguit per aquesta cronologia és un dels pocs estudis específics que existeixen, de moment, sobre Bellesguard: Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Bellesguard. De la residència de Martí l’Humà a la Torre de Gaudí, Duxelm editorial, Barcelona, p. 43-73

Si el lector s’estima més una novel·la, li recomanen Els hereus de la Terra, d’Ildefons Falcones. En concret, el capítol 17, on es fa menció als últims dies del rei Martí I.

(2) Vall i Comaposada, Josep M. (2014), Op. Cit., p. 139-149

(3) Tasis i Marca, Rafael (1980), Pere el Cerimoniós i els seus fills, Història de Catalunya. Biografies catalanes. Vol VII, Vicens Vives, Barcelona, p. 230