Tal dia com avui, Bellesguard, fotos de 1906

Per Ferran Garcés

La hormiga de oro és una revista publicada en castellà a Barcelona entre 1884 i 1936. El seu fundador, Lluís Maria de Llauder (1837-1902), era un reconegut carlista amb fermes idees catòliques, que volia adaptar els valors conservadors a les novetats de la premsa del seu temps (1), posant especial cura en la qualitat dels gravats i les fotografies. Avui mostrem les publicades a l’edició de l’11 d’agost de 1906, és a dir, un dia com avui fa gairebé poc més de cent anys (2)

L’article el firma Jeroni Martorell i Terrats (1876-1951), l’arquitecte al cap del  SCCM, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments Catalans, des de 1914 fins a la seva mort. Sabem que Martorell sentia una especial predilecció per l’obra de Gaudí (3),  raó per la qual va organitzar nombroses  visites a les seves obres. Anem a veure alguns dels elements que destaca, tant de l’exterior com de l’interior, de Torre Bell-Esguart, que es com s’escrivia aleshores. Un edifici, com veurem, verd per fora, i blanc per dins…

Verd per fora 

 “El edificio se halla construido con piedra de una cantera vecina. Por eso sin duda, su color armoniza maravillosamente con el lugar en que se encuentra; el tono de las montañas que le sirven de fondo, de las masas de vegetación que le rodean, entona afinadamente con él”. Avui en dia, moltes de les “masas de vegetación” s’han urbanitzat i convertit en cases i carrers com la Ronda de Dalt. Resulta difícil imaginar l’entorn natural d’aquest edifici, ara bé, per entendre millor el projecte de Gaudí, cal tenir en compte el paisatge que ho envoltava al principi, donat que era un edifici pensat per ser vist des de ben lluny i, perfectament, camuflat en el seu entorn natural. 

L’aspecte de Torre Bell-Esguart, en aquell temps, devia sorprendre molt perquè també és el principal tret distintiu comentat per l’arquitecte i amic seu, José F. Ráfols, en el primer llibre publicat sobre Gaudí, tres anys després de la seva mort: “es un puro abrazo del arte y del paisaje” (4)

Entre 1906, l’any de l’article, i el 14 d’agost de 1908, es va bastir un viaducte per desviar el camí que travessava la propietat pel lloc on es conservaven les poques ruïnes del castell de Martí I l’Humà en que s’inspira Gaudí per donar a la casa el seu característic estil neogòtic.  Abans del viaducte, el carrer Bellesguard era un torrent ja mencionat en documents de l’Edat Mitjana. A continuació, mostrem una foto del Torre Bell-Esguart que va conèixer Gaudí, amb el viaducte en plena construcció. Quin panorama tan diferent si poguéssim viatjar al passat!

Blanc per dins

De poder retrocedir en el temps, tan sorprenent com l’exterior de Torre Bell-Esguart, ens resultaria el seu interior. Entre 1915 i 1922, Domènech Sugrañes, un col·laborador de Gaudí, va afegir diferents elements decoratius a l’entrada de la casa, com la làmpada central i un sòcol ceràmic, de color majoritàriament blau. Gràcies a un fotografia publicada aquell 11 d’agost de 1906, podem veure el vestíbul sense els mencionats elements. Originalment, tot el vestíbul era de color blanc (5)

Altre de les fotografies del mencionat article ens permet veure el saló menjador (6) Tota una sort per saber el seu aspecte original, que també era, eminentment, blanc. Durant els anys 50 i 70 va ser transformat  en el quiròfan d’una maternitat regentada per els segons propietàries, la família Guilera, que eren metges. Molts barcelonins i barcelonines han nascut aquí (seguir el següent enllaç per conèixer alguns testimonis: els infants de Bellesguard) En resum, Torre Bellesguard es molt més que un edifici. Abans i després d’ell, esdevé un lloc de memòria, replet d’història i vida1

Notes

(1) Hibbs-Lissorgues, Solange (1991), “La prensa católica catalana, de 1868 a 1900 (I)”, Anales de literatura espanyola, núm. 7, p. 99-119

(2) Eixamplares digitalitzades de La Hormiga de Oro en la Hemeroteca Digital de la BNE, Biblioteca Nacional d’Espanya

(3) Galí Farré, David, i Lacuesta Contreras, Raquel (2004), “Antoni Gaudí i Jeroni Martorell”, Gaudí i l’SPAL, Quaderns Científics i Tècnics de Restauració Monumental, Diputació de Barcelona, Barcelona, núm. 14, p. 13. 

(4) Ráfols, José F. Antonio Gaudí, Editorial Canosa, 1929, p. 75

(5) Ráfols recupera aquesta foto en el seu llibre, esdevenint, doncs, una de les primeres imatges de l’interior de Torre Bellesguard, Op. cit.,  p. 103.

Més informació del balcó: Un balcó dins de casa

Más informació sobre el canvi del blanc original als afegits de color: Mort de Doménech Sugrañes

(6) El mateix passa amb la foto del saló, Ibíd. p. 105