Marie Curie

Per Fernando Garcés.

De vegades, és revelador mirar què passava al món al mateix temps que s’estava construint un edifici històric com Bellesguard i veure com el destí de diferents persones acaben confluint, més tard, en aquest edifici d’alguna manera. És el cas de Marie Curie, Antoni Gaudí i Lluís Guilera i Molas. Aquesta és la seva història entrecreuada…

L’any 1900, Gaudí inicia les obres de Bellesguard al temps que l’Acadèmia de les Ciències de França comença a finançar el treball de Marie Curie, qui havia patit, fins aleshores, moltes penúries.

El 1903, mentre la Torre Bellesguard comença a agafar forma, Marie Curie defensava la seva tesi doctoral obtenint cum laude. Poc després rebrà el premi Nobel de Física, juntament amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. Serà la primera dona a guanyar aquesta distinció. El 1906, esdevindrà la primera catedràtica a donar classes a la prestigiosa universitat francesa de la Sorbona.

L’any 1911, tornarà a rebre el Premi Nobel, aquest cop de Química, i ho farà sola, convertint-se en la primera persona a guanyar dos Premis Nobel. Aleshores Gaudí ja havia acabat Bellesguard (només faltaran els retocs que va fer el seu ajudant Domènec Sugrañes.

Paral·lelament, un jove català, Lluís Guilera Molas, va donant els primers passos per convertir-se en un dels metges més prestigiosos del segle passat. Es llicencia en medicina a Barcelona i obté una beca estatal d’ampliació d’estudis a Madrid on coneixerà al metge Ramón y Cajal. Obté el premi extraordinari de doctorat i la seva tesi publicada l’any següent guanya el Premi Ramon y Cajal. Becat per la Fundació Pere Esquerdo, fa diferents estades a l’estranger, especialment a Alemanya on es forma en Histologia.

Viatja a Berlín per aprendre més sobre el radi, el revolucionari element que ha descobert Marie Curie. Allà farà realitat el seu somni de conèixer a la científica que va emprar per primer cop el terme radioactivitat. Durant la seva estada a Alemanya, el jove Lluís Guilera i Molas (enllaç amb l’entrada de Lluís Guilera), aconseguirà els coneixements que el duran a convertir-se en un expert i pioner sobre aquesta matèria a tot l’estat espanyol.

Durant la Primera Guerra Mundial, amb l’ajut de la seva filla Irene, Marie transformà vint vehicles i instal·là equips de raigs-X mòbils per fer operacions de campanya als soldats. La iniciativa va contribuir a donar popularitat a la tecnologia de les radiografies que, des d’aquest moment, no deixarà de desenvolupar-se.

En aquests anys, Gaudí estava concentrat a les obres de la Sagrada Família, i fora d’elles, només va dissenyar dos monuments que mai es van construir, un dedicat a Josep Torras i Bages i l’altre a Enric Prat de la Riba.

El 1924, Marie Curie viatja als Estats Units per recaptar fons per les seves investigacions. Al mateix temps, el jove Lluís Guilera, compra a París les primeres agulles de radi emprades pel tractament del càncer, mentre treballava a l’Hospital de la Santa Creu. Eren temps de futur incert. El mateix 1924 és també l’any en què Antoní Gaudí, era colpejat i arrestat per la policia per enfrontar-se a l’autoritat durant una manifestació contra la prohibició de l’ús del català per part del dictador Primo de Rivera.

Durant la Guerra Civil, el doctor Guilera romandrà a Barcelona, protegint a casa seva aquelles preuades agulles de radi. Serà víctima de la repressió franquista, que li impedeix exercir la medicina pública per haver estat vinculat a partits catalanistes. L’any 1944, aquell prometedor metge que havia viatjat a Alemanya i París, ja pare de família, comprarà la Torre Bellesguard i hi instal·larà una clínica oncològica, un laboratori i la seva llar. Marie Curie havia mort el 1934, però el seu llegat seguia viu, juntament amb el de Gaudí, a Bellesguard.