abril 21, 2026

Per: Equip de Bellesguard

Arriba Sant Jordi, el dia dels dracs, les roses i els llibres! La història de l’indret on Gaudí va construir Torre Bellesguard és tan antiga que es remunta a l’origen de la llegenda de Sant Jordi, en plena Edat Mitjana (vegeu: una llegenda feta arquitectura), En conseqüència, els llibres de Bellesguard han de ser, naturalment, novel·la i assaigs històrics. Aquest any, us volem recomanar quatre novel·les i un assaig. Esperem que us agradin i aprofitem també per desitjar-vos un feliç Sant Jordi!

El batec del mar i Cançó de Sang i Or, Jordi Molist

A l’entrada de la casa principal de Bellesguard veiem dos mosaics amb una imatge que recorda una dita cèlebre de Roger de Llúria, l’almirall dels estols del Casal de Barcelona: “A partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó” (vegeu: l’expansió pel Mediterrani)

Les dues novel·les de Jordi Molist ens submergeixen de ple en aquelles guerres navals del segle XIII al voltant d’illes, com Sicilià, i ports, com Barcelona. Una sèrie d’apassionades lluites pel poder i la llibertat que van forjar la història de Catalunya, però també d’Europa.

Els hereus de la terra, Ildefons Falcones

Al segle XIV, la situació ha canviat força. Després de les victòries inicials, se succeeixen una sèrie de crisis i enfrontaments interns. El pitjor moment arriba el 1410, l’any en que va morir sense hereu Martí I l’Humà, l’últim membre del Casal de Barcelona.

La novel·la d’Ildefons Falcones, segona part de la coneguda L’església del Mar, comença els dies previs a aquesta desafortunat traspàs. Va ser una mort natural o un assassinat? Al final del llibre, l’autor, inclou un breu comentari històric sobre els fets en que s’ha inspirat per donar resposta a aquesta pregunta.

El Fi dels Secrets, Miquel Esteve

La novel·la d’Ildefons Falcones complementa la de Miquel Esteve. Una ens endinsa a les recent construïdes Drassanes de la ciutat comtal i els camps de vi al voltant de les seves muralles, aleshores també noves. La segona, ens obra les portes de les cases dels banquers i comerciants que conformaven l’elit barcelonina, inclòs els seus prostíbuls. A més, totes dues novel·les tenen com darrera fons, en algun moment donat, la caiguda del Casal de Barcelona, a causa de la mort de Martí I l’Humà, sense un hereu clarament designat. Un final que té, com escenari, l’antic castell de Bellesguard. La ciutat és voluble, senyorial i corrupta. Què li deparà el futur?

Miquel Esteve recrea, sobre tot, els orígens dels Gualbes, una de les famílies més poderoses d’aquell temps. Va ser un membre d’aquesta família al que Martí I va nombrar batlle del seu castell de Bellesguard, va ser altre membre d’aquesta família qui va estar al costar del rei agonitzant i va ser, de nou, un Gualbes l’únic representat de Barcelona al Compromís de Casp en votar a favor del rei castellà, Fernando I, d’Antequera, de la família dels Trastàmara. Tres segles més tard, altre Gualbes fou el que va protegir les ruïnes d’aquell castell. El següent llibre, parla d’ell…

Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons, Kenneth Brown i Vicent de Melchor

Durant el setge de Barcelona de 1714, el propietari de Bellesguard fou Joan de Gualbes i Copons, un dels herois de la batalla, a més de poeta i personatge vital per la història de la finca. Entre altres motius, pel fet que la va recuperar de les ruïnes en que havia quedat sotmesa després de la guerra dels Segadors i la va tornar a fer habitable. A més, prevén el desenllaç tràgic del setge, recollí i amagà tota la informació del lloc en un arxiu a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, al casc antic de Barcelona,  i, segon, cedí la propietat a la mateixa església, de manera que, al ser terreny sagrat, els vencedors no la poguessin profanar.

Malgrat que la seva vida és digna d’una novel·la, no s’ha escrit cap. De fet, durant molt temps, la seva figura i obra es va diluir en el temps. Per sort, aquest estudi biogràfic ha recuperat el seu llegat. D’altra banda, l’assaig ens endinsa a la societat barcelonina de finals del segle XVII i principis del XVIII, vista a través dels ulls satírics del geni burlesc de Joan Gualbes.

El blog i Les Veus de Bellesguard

Per últim, també podeu llegir el nostre blog i “Les Veus de Bellesguard”. Aquest darrer projecte neix durant el confinament a causa de la COVID19 com a una iniciativa per mantenir-nos connectats. Amb píndoles de menys d’un minut de duració, aleshores van descobrir les biografies dels personatges que formen part de Bellesguard. Espurnes de memòria que han marcar la història de la casa, però també de Barcelona i Catalunya.

Bon Sant Jordi! Bones lectures!