Sabies què?: Qui va ser Pepeta Moreu?

La figura de Pepeta Moreu, i amb ella la seva influència sobre Antoni Gaudí, ha romàs en les ombres durant la major part del temps, com tantes altres dones en la història que han estat oblidades. Recentment ha estat redescoberta, aportant una nova visió històrica no només de la vida del cèlebre arquitecte sinó també de les dones de l’època.

Pepeta Moreu, una dona avançada al seu temps

Considerada avui dia com una dona avançada a la seva època i qualificada per alguns com la musa de Gaudí, Pepeta Moreu va néixer el 16 de juny de 1857 a Mataró, en el si d’una família acomodada i liberal.

Pepeta tenia dues germanes (Magdalena i Agustina) i un germà (Josep Maria), sent ella la major de tots. La seva mare es deia Antònia Fornells de Moreu i el seu pare Antonio Moreu.

La família vivia en una espaiosa casa a Mataró que havia estat aixecada el 1864. Era un habitatge privilegiat que disposava d’un bany ben equipat, cosa molt poc comú durant el segle XIX al municipi. Un luxe que només alguns afortunats podien permetre’s. Al centre de l’habitatge disposaven d’un gran saló on els dies festius convidaven a nombrosos convidats. La casa també tenia instal·lada una capella ben ornamentada i amb capacitat per a celebrar diferents cerimònies, des de misses a comunions.

El pare de Pepeta era el propietari d’un veler anomenat l’«Antonio» amb el qual viatjava i es dedicava a fer negocis a Cuba i Àfrica. Aquest estil de vida el va dur a implicar-se en negocis de dubtosa reputació i a cometre nombroses infidelitats, arribant a tenir fills amb altres dones.

Pepeta era una dona pèl-roja, intel·ligent i de gran bellesa, per la qual cosa mai no li van faltar els pretendents. El 1875, amb els 18 anys acabats de fer, la jove Pepeta es va casar amb Joan Palau, un capità carlista que va decidir utilitzar els diners del dot per a comprar un paquebot amb el qual realitzar cabotatge pel nord d’Àfrica, comerciant així amb mercaderies com el vi i l’espart.

El matrimoni amb Joan Palau va resultar un infern per a Pepeta, qui havia de suportar les constants borratxeres i pallisses del seu espòs, que a més acumulava incessantment deutes per joc. El 1878, a Orà, ciutat del nord-oest d’Algèria, Pepeta li va comunicar que estava embarassada i li va demanar assentar el cap, un canvi de vida.

La resposta de Joan Palau va ser revelar-li a la jove embarassada que ell ja estava casat amb una altra dona a Buenos Aires. Va malvendre el vaixell i la va abandonar a la seva sort sense deixar-li ni un cèntim.

Sola a Orà i sense diners, Pepeta va poder tirar endavant dedicant-se a tocar el piano en un bar. Durant aquest període va aprendre a parlar francès, idioma del qual després seria professora a la Cooperativa Mataronense. Finalment, Pepeta va poder tornar a Mataró gràcies a uns mariners que es van apiadar de la seva situació i la van dur de retorn a casa.

El seu fill va néixer sa, però va morir a causa de la diftèria el 3 de gener de 1883, als tres anys d’edat. La família Moreu va iniciar els tràmits per a declarar la nul·litat matrimonial entre Pepeta i Joan Palau, aconseguint finalment que el matrimoni fos anul·lat per bigàmia i que Pepeta pogués recuperar la seva condició jurídica de soltera.

Amor impossible de Gaudí

Descrita pel seu germà en les seves memòries amb les següents paraules: «Rossa, de pèl de color or vell, gairebé caoba, d’un estrany atractiu que es feia mirar», degué ser un dia al voltant de 1885 quan els ulls d’Antoni Gaudí van veure per primera vegada a Pepeta Moreu.

Va ser Salvador Pagès qui va introduir a Gaudí a la família dels Moreu, precisament amb la intenció que aquest conegués a les filles.

Salvador Pagès, amic i soci de Gaudí, era un industrial tèxtil que havia fundat la Cooperativa Obrera Mataronense. Donada la ideologia, molt pròxima al socialisme utòpic, va encarregar a Gaudí el disseny d’un complex industrial seguint l’estructura de les colònies obreres, incorporant innovadores prestacions socials.

Pagès era també amic de la família Moreu i amb la finalitat d’ajudar-les havia contractat a Pepeta i a Agustina com a professores a la Cooperativa de la qual era fundador.

En aquells dies, quan Gaudí va conèixer a la família Moreu, Pepeta tenia 27 anys, Magdalena 23, Agustina 21 i el fill menor, Josep Maria, 12 anys. Gaudí tenia 33 anys quan va ser presentat a Pepeta, qui seria el seu gran amor.

Gaudí havia estat enamorat abans. El 1871, amb 19 anys, es va enamorar d’una jove francesa que estava de pas a casa d’una família amiga.

El mateix Gaudí recordava aquest episodi de la seva vida: «Em vaig enamorar molt aquells dies, i anava a veure-la tant com podia; i ella semblava que se n’adonava i em parlava molt amablement, molt, molt…; tant que jo estava embriagat; però ella estava promesa, al seu país, i va arribar el dia del seu retorn i jo no vaig tenir el coratge d’anar a acomiadar-la, a l’hora que ella se n’anava jo estava a casa com mort. Després no vaig saber-ne res més, només que s’havia casat a la seva petita ciutat.»

Pepeta era una dona de costums liberals que havia viatjat molt i que trencava amb els esquemes bàsics de les dones del seu temps. No només era una pianista excepcional i parlava diferents idiomes, també li interessava molt la política, cosa molt poc habitual en les dones d’aquella època ja que, en general, es considerava un tema reservat als homes. Pepeta llegia premsa anticlerical i mantenia relació amb personalitats republicanes, socialistes i anticlericals de Mataró.

Gaudí va quedar captivat per Pepeta, tot i que eren totalment oposats de caràcter i pensament.

Tots els diumenges anava a casa els Moreu, on es delectava amb les interpretacions musicals de Pepeta i amb els murals que decoraven la casa, que representaven diferents llocs visitats pel pare de la família durant els seus viatges de negocis com: la badia de Rio de Janeiro, un veler en la tempestat i diverses escenes del Carib. De fet, Gaudí s’inspiraria en aquests murals decoratius de la casa dels Moreu per a la decoració del menjador de la casa Vicens.

Gaudí sempre duia la seva neboda Rosita a les visites dels diumenges. Durant quatre anys la seva atracció cap a Pepeta va anar creixent, i amb el temps que passava amb els Moreu, Gaudí es va anar familiaritzant amb tots els membres de la família. De fet, el benjamí de la família, Josep Maria Moreu, acabaria iniciant la carrera d’arquitectura arran de la inspiració que la presència de Gaudí li va produir.

Així va ser com Antoni Gaudí es va enamorar de Pepeta i finalment va decidir declarar-li el seu amor. La resposta que va rebre no va ser la que esperava. Pepeta ja estava compromesa amb un altre home i el va rebutjar mostrant-li l’anell de compromís del seu promès.

S’ha especulat molt sobre com aquest rebuig va marcar la resta de la vida del genial arquitecte. Sembla se5r que aquest desengany amorós el va abocar cap a la introspecció i hi ha testimoniatges que afirmen que ja mai més va tornar a la casa dels Moreu.

A diferència de les paraules que ens va deixar sobre la noia francesa, sobre l’amor per Pepeta no hi ha proves que Gaudí arribés a deixar-ne constància, més enllà d’unes confessions al seu íntim amic, el poeta Joan Maragall, qui es referiria a l’amor no correspost de Gaudí amb el sobrenom de «l’alemanya».

Gaudí no es va tornar a enamorar mai més. Pel que fa a Pepeta, el gran amor platònic de l’arquitecte, es va casar amb Josep Caballol (el seu promès quan se li declara Gaudí) amb qui va tenir quatre fills. Anys més tard, en quedar vídua, es va tornar a casar amb el seu tercer espòs, Josep Vidal.

El 9 de desembre de 1938 moria Pepeta Moreu a l’edat de 81 anys, la dona intel·ligent i avançada al seu temps que va captivar Antoni Gaudí, deixant-li una petjada inesborrable.