desembre 28, 2025

Per Ferran Garcés

 

La ciutat de Barcelona està a punt d’iniciar un any ben especial a causa de la celebració del primer aniversari de la mort d’Antoni Gaudí. En realitat, la inauguració oficial es va celebrar el 8 de novembre a Riudoms i Reus (vegeu: L’Any Gaudi 2026)

Ruiz Zafón, altre gran referent simbòlic de Barcelona, deia que “Una història no té principi ni fi, tan sols portes d’entrada”. Avui, últim article del 2025, parlarem d’una d’aquestes portes per saludar l’any entrant. Dona la casualitat que, a més a més, és la primera emprenta visible de Gaudí a la ciutat comtal. Amb ella, comença la seva historia. Una porta que té com protagonista una gran reixa de ferro, com les moltes que després feren tan especials les seves futures cases, inclosa les de Torre Bellesguard (vegeu: El ferro forjat a Ballesguard) Una porta plena de sorpreses…

 

Llegint el diari a 1880

L’any 1880 van néixer a Barcelona dues revistes de nom semblant: La Ilustració Catalana (1) i La Ilustración (2) Una s’escrivia en català i l’altra en castellà. El gravat de la foto de capçalera pertany a la primera revista, i mostra una de les  obres primerenques de Gaudí: la reixa del parc de la Ciutadella. La va realitzar poc després d’arribar a la ciutat comtal, quan encara era un estudiant universitari (vegeu: Les cases de Gaudí, Ciutat Vella) Llegint un parell d’articles apareguts en les esmentades revistes avui descobrirem dues sorpreses relacionades amb aquesta obra preliminar.

 

Primera sorpresa

L’any de la publicació, el 1880, Gaudí tenia 28 anys i feia només dos anys que s’havia llicenciat. Resulta, doncs, xocant el que diu un article publicat per la revista La Ilustració Catalana el dia 20 de setembre de 1880 (transcrivim el text amb la gramàtica original)

“La gran reixa que dona volta al Parque  y especial objecte de nostre gravat, fou ideada pel conegut arquitecte don Antoni Gaudí, imprimint especialment á les portes un sello marcat de singularitat y elegància” (3)

“Pel conegut arquitecte”… Què havia fet fins aleshores Gaudi per merèixer aquesta descripció sent com era tan recent la seva llicenciatura? Lògicament, la reixa del parc de la Ciutadella, protagonista de l’article, i uns fanals per la plaça Reial i Pla de Palau. No deixa de ser revelador que Gaudí comencés la seva carrera professional creant obres de caràcter públic i urbanístic.

A més a més, entre altres projectes, podríem destacar dos que, malgrat semblar petis, van representar l’inici de dues llargues i profitoses amistats. D’una banda, és el cas de la vitrina per a la guanteria Comella, a l’Exposició de Paris de 1878, avui desapareguda, però que li va servir a Gaudí per atreure l’atenció del seu principal client, el compte Güell. D’altra banda, també és el cas de l’altar per a la capella del collegi de Jesús-María, de Tarragona, destruït el 1936 i posteriorment reconstruït. Aquesta obra va ser un encàrrec de Joan Grau, abans de ser nombrat bisbe d’Astorga, i, com tal, el futur promotor del palau Episcopal d’aquesta ciutat lleonesa. Encàrrec durant el qual, aquest bisbe, també va comprar els terrenys de Bellesguard. Posteriorment, Gaudí construiria la torre que, actualment, es visita en aquets terrenys. En resum, veiem que, en dos anys, Gaudí havia sembrat ja diverses de les llavors que més tard li valdrien fama universal.

 

La segona sorpresa

Ara bé, avui el que volíem destacar és un fet diferent. Està relacionant amb el mateix moment, 1880, i el mateix lloc, la reixa del parc de la Ciutadella. La font d’informació procedeix de l’altra revista que va néixer aquell any, és a dir, La Ilustración. En concret, un dia com avui, el 26 de desembre de 1880, aquesta revista publicava a la seva primera plana un article on el seu autor descrivia l’ambient elegant que tenia la Ciutadella, aleshores tota una novetat, i, en especial, la seva atmosfera al caure la tarda…

«No creáis que el amor haya desaparecido por completo de aquel sitio. Recorred el exterior del Parque á aquellas horas y veréis junto a la verja varias enamoradas parejas. Ellas, puestas en jarras, echan al ingrato galán sus indifelidades. Ellos, luciendo el honroso uniforme del cuerpo de artillería, hacen tiernas protestas y juramentos capaces de derretir los hierros del enverjado.» (4)

 

Josep Maria Tarragona, un dels principals biògrafs de Gaudí, al parlar d’aquesta primerenca obra de l’arquitecte, ens recorda com: “Les portes del parc de la Ciutadella van ser durant el segle XIX un motiu d’atracció turística. Les col·leccions de fotografies i les guies de Barcelona en diverses llengües les reproduïen i recomanaven visitar-les” (5). Malauradament, l’atracció d’aquesta obra, així com el curiós costum dels enamorats al seu voltant, s’ha perdut. Als nostres dies, roman del tot ignorat. De totes maneres, la seva existència demostra com ja de bon principi les obres de Gaudí han esdevingut símbols de la ciutat de Barcelona, a més a més, de llocs de trobada i reunió.

 

Per sort, com dèiem a l’inici, la ciutat de Barcelona està a punt d’iniciar un any ben especial per redescobrir a Gaudi, a causa de la celebració del primer aniversari de la seva mort. Totes les portes de les seves obres s’obriren per contar una història que també és la de Barcelona i  les ciutats on va treballar. Lògicament, les nostres també (vegeu: les portes de Bellesguard) Us esperem! Bon Nadal i inici d’Any Gaudí!

 

Notes

  • Avui haurien d’escriure “il·lustració”, però el nom original de la revista era “ilustració”.
  • No confondre amb una altra revista amb el mateix títol que es va editar a Madrid, entre 1849 i 1857. La de Barcelona, es va editar entre 1880 i 1891.
  • La redacció (20/9/1880) “Nostres gravats – Lo parque de Barcelona”, La Ilustració Catalana, Tom 1, p. 59. Font: BVPH (Biblioteca Virtual de Prensa Histórica), Ministerio de Cultura del Gobierno de España (enllaç MC)
  • Jaumeandreu, José Juan (26/12/1880), “El parque”, La Ilustración, Nº 8, Año 1, p. 58. Font: Biblioteca Digital, Museo del Prado (enllaç MP)
  • Tarragona, Josep Maria (22/2/2006), “La tanca i les portes de la Ciutadella (1876)”, Blog Antoni Gaudí Organización.